En el més cru de l’hivern demogràfic europeu, amb tots els països que conformen el Vell Continent amb dades de fertilitat molt per sota del llindar de substitució de 2,1 fills per dona (amb l’excepció del minúscul Mònaco), i amb noves i preocupants dades tot just arribades de França pel 2024, a la nostra intelligentsia no se li acudeix altra cosa que donar un nou impuls institucional a l’avortament.
Des que Donald Trump retornà al poder als Estats Units i desplegà una veritable guerra llampec contra totes les instàncies que promovien l’avortament en l’àmbit interior i internacional, els lobbies i organitzacions proavortament s’han replegat a la regió del món més receptiva al seu missatge, Europa.
Un grup de parlamentaris europeus ha tornat a posar la qüestió d’introduir l’avortament a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Com explica l’eurodiputada ecologista luxemburguesa Tilly Metz, prenent la decisió a escala europea s’obtindria un “impacte positiu als diferents estats membre”. Traducció: l’avortament esdevindria un principi supranacional i els països contraris es veurien obligats a garantir-lo i estendre’l.
Ja a l’abril 2024 el Parlament Europeu aprovà una resolució no vinculant amb 336 vots a favor i 163 en contra per demanar la introducció de l’avortament a la Carta. Una resolució similar s’havia ja pres el 2022, el mateix any que la França d’Emmanuel Macron aprovava al parlament la introducció de l’avortament a la Constitució.
Però la fixació del progressisme amb fer de l’avortament un dret intocable més enllà de la voluntat popular es comença a topar amb una realitat política europea adversa.
Països com Polònia i Hongria, i des de fa menys temps, també Itàlia o inclús els Països Baixos, bloquejarien previsiblement la temptativa de modificar la Carta dels Drets Fonamentals, decisió que requereix unanimitat dels 27 estats membre.
Amb l’aturada en sec i auditoria dels programes d’ajuda exterior nord-americana per part de l’Administració Trump ha sortit a la llum que els Estats Units estaven finançant nombroses iniciatives ideològiques, i no pas humanitàries.
De fet, segons els mateixos activistes proavortament, el que més necessiten ara mateix no és altra cosa que finançament. I aquest ha de venir ara d’Europa, l’única part del món que sembla encara estar disposada a promocionar una pràctica que, més enllà de tota consideració ètica, és econòmicament i socialment contraproduent.
Diversos activistes consultats pel progressista diari Politico han demanat que la mateixa Unió Europea s’ocupi directament de finançar la promoció de l’avortament, davant la manca de recursos de nombrosos països europeus, combinada amb l’aparició de governs de tall conservador arreu d’Europa, els amenaça.
Aquestes peticions deixen entreveure que una part molt important del finançament als grups de pressió proavortament provenia de fons públics a una banda i altra de l’Atlàntic.
Resulta extremadament preocupant que, en un context econòmic, demogràfic i social tan advers com l’actual es dediquessin recursos públics, i doncs provinents de tots els ciutadans, a estendre l’avortament. Una pràctica que equival a promoure el suïcidi col·lectiu de les nostres societats.
Loading ...
