Un informe de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat de Catalunya, presentat a la comissió corresponent del Parlament de Catalunya el 21 de novembre de 2024 i que va tenir una escassa repercussió en els mitjans de comunicació, cobra ara força a causa d’un vídeo amb transcripcions de la sessió, elaborat per la web Octuvre, que promouen, entre altres, l’expolític Dante Fachin. Podeu trobar-lo en aquest enllaç, i pensem que val la pena invertir els 15 minuts que es requereixen per al seu visionat.
El que en definitiva ens explica la gravació és que, en aquella data, la síndica Maria Àngels Cabasès va presentar l’informe a la comissió seguint el procediment habitual. La Sindicatura de Comptes no depèn del Govern, que tampoc no en tria els membres, sinó que és el mateix Parlament qui ho fa directament. La seva missió és fiscalitzar els comptes de la Generalitat per verificar que la despesa pública es faci d’acord amb allò que preveu la llei i les diverses normatives.
Doncs bé, en aquest cas, l’informe que va presentar la síndica feia referència al període 2016-2020. De fet, tot el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies era dirigit per Esquerra Republicana.
El que explica l’informe, resumit per la síndica en el vídeo, és molt escandalós. En l’apartat que fa referència al servei d’acollida de menors i joves extutelats, s’acumulen irregularitats en la contractació que afecten centenars de milions d’euros, del total de 788 milions, que van ser contractats amb fundacions privades. Una de les característiques d’aquestes fundacions és que part d’elles són dirigides o vinculades a persones relacionades amb Esquerra Republicana, i fins i tot en alguns casos s’ha donat la porta giratòria, de manera que antics responsables de la DGAIA han passat a ocupar càrrecs en aquestes fundacions.
El que la síndica exposa en el vídeo és que una gran part d’aquestes contractacions mancaven de rigor en la seva configuració, formalització, durada, previsió de la despesa i acords, de tal manera que, segons la Sindicatura de Comptes, moltes d’elles no tenen cap empara legal i constitueixen actes administratius nuls. Això és molt greu perquè significa que s’han repartit quantitats importants de diners no només sense el control necessari, sinó amb actuacions que són nul·les de ple dret, per la qual cosa haurien de ser revertides per les entitats beneficiàries.
La síndica Maria Àngels Cabasès també explica que es van produir 154 contractes per motius d’urgència, sense cap justificació real d’aquesta urgència. A més, apunta altres irregularitats que es poden constatar directament en el vídeo.
El tema estava tan clar que, com és habitual en la Comissió del Parlament que tracta els informes de la Sindicatura de Comptes, la pràctica totalitat dels partits que van intervenir al final de l’exposició de la síndica van compartir els criteris que s’havien formulat, i fins i tot en diversos casos van assenyalar la gravetat dels fets. Aquesta pràctica unanimitat només va tenir una excepció: Esquerra Republicana, que va discrepar amb un to moderat, argumentant que la Sindicatura no havia tingut en compte certs factors que, si bé no desmentien els fets, sí que n’atenuaven sensiblement la gravetat.
Fins aquí la primera part de la qüestió. L’informe de la Sindicatura exposa la gravetat de les vulneracions que s’han comès en la contractació, per valor de milions d’euros, a la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb l’assentiment de la totalitat dels membres de la comissió, excepte el representant del partit responsable del Govern i d’aquest departament i direcció general.
El segon acte: el vot final
Però hi ha un segon acte. Després de la presentació de l’informe, temps després, la comissió s’ha de reunir per acordar les propostes de resolució que formula la Sindicatura de Comptes. Aquestes propostes normalment s’aproven i després es transmeten al Govern perquè les apliqui, cosa que ja entra en el terreny de l’arbitrarietat, perquè, segons quines siguin les conclusions, el Govern no té gens de pressa per complir-les.
Tanmateix, centrem-nos només en el fet que narra el vídeo. Era d’esperar que, vist com havia transcorregut la reunió de la comissió en què es va presentar l’informe, tots els partits que s’havien mostrat conformes i havien assumit plenament les seves conclusions votessin ara en coherència amb les recomanacions de la Sindicatura.
Però aquí sorgeix la sorpresa. No només discrepa Esquerra Republicana, sinó que a més ho fa amb una intervenció agressiva, en què insinua que l’informe de la Sindicatura “fa el joc brut a l’extrema dreta”, cosa que resulta completament fora de lloc. Encara més greu: el PSC, el partit que actualment governa i que, en principi, hauria d’estar interessat a aclarir totes les situacions dubtoses del mandat anterior d’Esquerra Republicana, també vota en contra de les recomanacions de la Sindicatura.
El mateix fan els Comuns, reproduint així un bloc d’interessos que, en la pràctica, actua com un tripartit a l’ombra: unes vegades encapçalat per Aragonès i altres, com ara, per Illa, sempre amb el suport dels Comuns. Aquests partits, que solen denunciar suposades corrupcions, no estan disposats a assumir informes essencials quan aquestes corrupcions afecten els seus aliats.
Es tracta d’un fet senzillament escandalós, que hauria d’haver estat molt més airejat pels mitjans de comunicació. El tractament informatiu de TV3, per omissió, és impresentable i ens adverteix de dues coses:
- Estem davant d’una democràcia dirigida, on, mitjançant la majoria parlamentària i el control de certs mitjans de comunicació, s’opera amb una àmplia impunitat.
- Quants casos més existeixen d’aquest joc circular entre contractacions, subvencions i acords amb entitats teòricament del tercer sector i ONG’s, que en realitat acullen i alimenten la militància dels partits en el Govern?
És una qüestió pendent d’investigar, ja que aquesta xarxa no afecta només aquest departament, sinó el conjunt de la Generalitat, movent no només centenars de milions, sinó milers.
Però això no es limita a la Generalitat, que és qui té el pressupost més gran. També en l’àmbit municipal, la llarga continuïtat de governs socialistes, normalment en solitari o, en l’etapa de Colau, en aliança, ha generat un entramat similar.
Fins i tot ara, s’estan executant obres abundants per al tramvia, de la xifra total de les quals els ciutadans ho desconeixen absolutament tot. Una obra que es realitza amb recursos públics, i que, per ara, només beneficia l’empresa privada que el gestiona.
Loading ...
