Fa unes setmanes ja parlàrem de la voluntat de l’administració Trump de què tots els membres de l’Aliança Atlàntica augmentessin la seva despesa en defensa fins al 5% del Producte Interior Brut (PIB). El 23 de gener, durant la seva intervenció telemàtica al fòrum de Davos, el ja president nord-americà confirmà aquest objectiu.
Encara que costi de creure, alguns països d’Europa de l’Est, com Polònia, ja tenien previst des de fa temps arribar a aquest llindar que sembla desmesurat -l’objectiu actual és del 2% i que encara hi ha països (al capdavant dels quals Espanya) que es troben molt lluny d’arribar-hi.
Des d’un punt de vista històric, un 5% no resulta tan desmesurat si es té en compte que a les acaballes de la Guerra Freda, els aliats europeus de l’OTAN gastaven de mitjana un 3,8% del seu PIB en defensa, segons les dades que anuncià el desembre passat el mateix secretari general de l’Aliança, el neerlandès Mark Rutte.
Però també s’ha de tenir en compte que llavors els països europeus destinaven molts menys diners a altres partides pressupostàries, com les pensions o serveis socials de tota mena, i que el seu deute públic era molt menor que l’actual.
En qualsevol cas, nombrosos líders europeus han reforçat en els darrers mesos el seu discurs a favor d’incrementar la despesa militar.
El 20 de gener, el president francès Emmanuel Macron (qui, per cert, encara no ha aconseguit aprovar els pressupostos) se sumà al carro i apuntà que França hauria d’anar més enllà del 2%. El seu raonament contemplava la possibilitat que els Estats Units retiressin en part o totalment les seves forces d’Europa per tal de desplegar-les al Pacífic.
Macron recordà que el seu país ja gastava més del 2% en l’actualitat (en la realitat, hi arriba pels pèls, quedant-se el 2024 en un 2,06%), però es preguntà si aquest nivell “és suficient per aconseguir la massa, profunditat i innovació per a defensar-nos sols en una confrontació major? És suficient per a organitzar-nos a una escala europea i disposar dels mitjans per lluitar?”.
El president de França se sumava així a altres capitals europees que van exactament en la direcció que Trump ha establert, sense que el president nord-americà hagi encara realitzat cap amenaça de les que ha formulat als europeus repetidament durant els darrers mesos, com incrementar dràsticament aranzels a les exportacions europees envers els Estats Units.
Macron també demanà a Europa que apostés més decididament per la creació de campions europeus de la indústria de defensa, en comptes de seguir “finançant igual a tots”, fet que ha donat com a resultat una fragmentació excessiva dels sistemes d’armes actualment en servei al Vell Continent.
El nou secretari de defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha advertit per la seva banda que vetllaria que els aliats demostressin el seu compromís envers l’article 3 de l’Aliança Atlàntica, que exigeix als seus membres estar “prou preparats” per a fer front a un conflicte.
S’espera que en la cimera de l’OTAN a l’Haia, prevista el juny de 2025, es confirmi un nou objectiu que podria ser de més del 3%, segons ha admès Rutte.
Loading ...
