Guió:
- Per què som aquí.
- Per a què som aquí.
- Com volem ser aquí.
Bon dia i moltes gràcies.
La primera pregunta és què fem nosaltres aquí, un matí de dissabte? I he pensat que es pot descompondre en tres interrogants: Per què som aquí?, per a què som aquí?, i com som aquí?
Comencem sense més dilació, no sense abans pregar-los que prenguin tot el que segueix com unes simples idees emeses per reflexionar-hi, sense pretensió de ser alguna cosa més que material per a un debat. Vegem:
1. Per què som aquí.
Punt de partida: Espanya i Catalunya estan raonablement bé (‘ The Economist’ ha triat Espanya com la millor economia avançada el 2024), estan avançant políticament en una direcció errònia.
Per què som aquí:
- Perquè pensem que, malgrat que Espanya és un bon país la societat del qual funciona raonablement bé, està anant políticament en la mala direcció.
- Perquè pensem que el govern espanyol no governa tenint en compte l’interès general, ni treballa per reduir la divisió política entre espanyols.
- Perquè pensem que hagués estat preferible un pacte entre els dos grans partits espanyols que no pas entre els partits d’esquerra i els partits nacionalistes.
- Perquè pensem que la polarització política ha assolit un nivell de perversió tal, que el debat polític s’ha convertit en un aiguamoll en què es barregen l’atròfia moral, la indigència intel·lectual, l’egoisme personal, el desvergonyiment conductual i l’odi a un adversari convertit en un enemic a batre.
- Perquè pensem que els partits polítics són els grans responsables d’aquesta situació, per haver-se convertit en uns “cacics orgànics”, remei col·lectiu dels cacics que van fer impossible la primera Restauració monàrquica, per anteposar els seus interessos partidaris i els particulars dels seus líders als generals del país.
- Perquè el caciquisme genera sempre les condicions necessàries perquè brolli indefectiblement la corrupció, de manera que es pot sostenir que aquesta és atribuïda de tots els partits en grau directament proporcional a la seva participació en la política de gestió.
- Perquè l’Estat Autonòmic no funciona per la manca de lleialtat institucional dels partits, com s’acaba d’evidenciar a València (Dana) i s’està manifestant escandalosament a les Canàries (menors immigrants).
- Perquè la macroeconomia funciona, però la microeconomia no, perquè no s’aborden els problemes bàsics de baixa productivitat, atur crònic i juvenil, pobresa infantil, l’ensenyament i de l’habitatge.
2. Per a què som aquí.
- Per denunciar, amb tanta claredat com fermesa, les lamentables disfuncions a què acabem de fer referència.
- Per proclamar el nostre compromís amb els principis bàsics de la civilització occidental, que han cristal·litzat els drets humans, l’Estat democràtic i social de dret i la llibertat de mercat.
- Per manifestar, amb tanta claredat com esperança, la nostra ferma protesta per la situació política actual d’Espanya.
- Per preservar Espanya com a entitat històrica i com a projecte polític, és a dir, com un àmbit de solidaritat primària i immediata en què tots els espanyols siguin iguals, en el marc de l’actual Constitució espanyola de 1978 (el “Règim del 78”).
- Per culminar en sentit federal simètric l’imprescindible desenvolupament de l’Estat Autonòmic, començant per la transformació del Senat en una autèntica cambra territorial, que substitueixi la fantasmal i inoperant conferència de presidents, incloent-hi Catalunya en el diagnòstic i en les solucions.
- Per demanar als grans partits espanyols que ocupin la centralitat, evitant la perversa polarització que els corromp.
- Per dir als partits polítics que no aspirem en cap cas a substituir-los, perquè diversos som en les nostres opcions polítiques personals, sinó que només volem alçar la nostra veu, amb tanta determinació com respecte, per exhortar-los que abandonin la seva deriva actual de radicalització i oposició, que ens porta a tots a una confrontació inevitable.
- Per comprometre’ns a col·laborar amb ells, cadascú on li plagui, per treballar en la rectificació de l’actual situació.
3. Com volem ser aquí.
- Sense una mala paraula, sense un mal gest i sense una mala actitud.
- Amb la llei com a marc, la política com a tasca i el diàleg com a instrument.
- Sense falsejar el passat, sense por al present i amb esperança en el futur.
- Tenint clar que els partits no han de ser esglésies dogmàtiques sinó instruments de participació política.
- I sabent que aquest acte és només una invitació
- a l’optimisme,
- a la reconstrucció d’un espai públic sa,
- i a l’acció des de la ciutadania.
En suma: hem de ser molt conscients que hem de mirar amb ànim gran el futur, perquè ajudar a conformar-ho és tasca de tots, ja que tots podem sempre fer alguna cosa, que és dir en públic el mateix que diem en privat.
