Fer un Pessebre,
és,
Fer un altar ple d’humanitat.
Fer un Pessebre,
és tastar,
la tendresa de Déu,
per el que és humà.
Fer un Pessebre,
és,
entre molsa, suro i figuretes,
dir amb tota senzillesa;
Que preciosa pot arribar a ser,
la condició humana.
Fer un Pessebre,
és, posar la Natura al Cor de l’Home,
i l’Home en el Cor de Déu.
Fer un Pessebre,
és, l’art senzill per dir,
alhora,
Esperança, Amor, Humanitat.
Fer un Pessebre,
és, perquè, ningú deixi de ser infant,
i amb ulls sorpresos,
que estrenen mirada,
poder sentir:
“Com ens estima Déu”.
Amagar un Pessebre,
substituir-lo, per un Estel,
o fer-lo, amb una creativitat, allunyada de l’ànima.
És,
no voler escoltar la tendresa de Déu,
Pel que és Humà.
Es perdre la oportunitat,
de dir, sentir, mostrar,
que la Humanitat, pot arribar a ser.
La imatge,
de l’amor Diví.
Autor: Mn. Toni Deulofeu
