A jutjar per les seves actituds, exemplificades aquest any en el model de felicitació nadalenca triat pel Rei Felip i la Reina Letícia, sembla evident que els monarques tenen una baixa sensibilitat o apreciació cap a la cultura cristiana. En un moment en què l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha generat controvèrsia per “amagar” el pessebre de la ciutat traslladant-lo de l’espai històric a la plaça de Sant Jaume a l’interior de l’Ajuntament, resulta pertinent analitzar com, de manera sistemàtica, els Reis d’Espanya adopten una actitud similar en els seus missatges públics de felicitació nadalenca.
Des de la primera felicitació nadalenca de la Casa Reial el 2020, que va utilitzar una imatge artística religiosa, cada any s’ha evitat acuradament qualsevol iconografia amb referències cristianes. Aquesta exclusió deliberada de símbols religiosos i culturals propis del Nadal reflecteix un distanciament que, més enllà de la fe, implica un menyspreu per una tradició profundament arrelada a la societat espanyola.
La felicitació d’enguany és un exemple més d’aquest enfocament. La imatge triada mostra els Reis juntament amb les seves filles en una fotografia que bé podria servir per a qualsevol ocasió, des d’un esdeveniment familiar fins a un acte institucional. A més, els vestits de màniga curta de les dones no evoquen en absolut l’estació nadalenca. L’únic indici que es tracta d’una felicitació nadalenca és la inclusió de les paraules “Feliç Nadal” en el missatge que acompanya la imatge. La poesia de Francisco Pérez que s’inclou tampoc no al·ludeix a la dimensió cultural o espiritual d’aquestes dates.
La Constitució i el reconeixement del fet religiós
La Constitució espanyola defineix la laïcitat de l’Estat, establint que cap confessió tindrà caràcter estatal. Tanmateix, també reconeix el valor del fet religiós a l’article 16.3, que assenyala: “Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions.” Això no només implica protegir aquestes creences, sinó també respectar-les i valorar-les, amb un èmfasi particular en l’Església Catòlica a causa de la seva rellevància històrica i cultural.
Per tant, felicitar el Nadal amb una imatge clàssica d’un pessebre o alguna al·legoria religiosa del gran patrimoni artístic d’aquest país no només és perfectament constitucional, sinó que, a més, tindria una major qualitat cultural que una simple foto familiar. Una representació més simbòlica i intel·lectualment rellevant seria molt més adequada i apreciada pels ciutadans.
Tres dimensions del Nadal
La simbologia associada al Nadal, sobre la qual els Reis envien la seva felicitació, té tres dimensions que mereixen respecte i que Felip i Letícia no valoren o menyspreen sistemàticament:
- La dimensió religiosa: El Nadal celebra el naixement de Jesús, el Crist ressuscitat, que anuncia la Bona Nova. Aquesta dimensió és una qüestió de fe i, encara que no tothom comparteixi aquesta creença, la seva importància transcendeix el religiós i es manifesta en tradicions compartides per la societat.
- La dimensió popular: El pessebre i altres símbols nadalencs tenen un caràcter profundament popular. És el poble qui crea els pessebres a les llars, als espais públics i en forma de representacions vivents. Aquestes tradicions, que uneixen les comunitats i reflecteixen l’esperit col·lectiu dels pobles d’Espanya, semblen no despertar l’interès dels Reis actuals.
- La dimensió cultural: El Nadal, i en particular el pessebre, té una dimensió cultural extraordinària. Les representacions del naixement, l’adoració dels Reis Mags i altres moments associats a aquestes festivitats són manifestacions artístiques d’altíssim nivell, que inclouen escultura, pintura, literatura, tapisseria i més. Aquestes expressions formen part del patrimoni cultural espanyol i, encara que el seu valor transcendeixi el Nadal, és en aquesta època quan adquireixen una especial rellevància.
L’actitud dels Reis: entre laïcisme i exclusió
La postura dels actuals monarques reflecteix un criteri de laïcisme d’exclusió cultural, que per esborrar tot vestigi cristià “per ser inclusius”, exclou components bàsics de la nostra cultura. És una actitud més pròxima a l’ateisme pràctic que a una neutralitat respectuosa. Aquesta actitud no els és exigida per la Constitució, que permet i fomenta la valoració del patrimoni religiós i cultural. En confondre el significat religiós amb la tradició popular i la dimensió cultural, els Reis desatenen elements fonamentals del llegat històric i artístic d’Espanya.
Majestats, menys fotos de família ―que ja coneixem de sobres― i més valoració de la tradició popular i la cultura que representen aquest país. Una felicitació nadalenca no hauria de ser una oportunitat perduda per honorar el que realment significa el Nadal en totes les seves dimensions.
Loading ...
