Hi ha tasques que, per la seva pròpia naturalesa, haurien d’incomodar qui les realitza. Una d’elles és l’elogi desmesurat, el massatge complaent al poder polític. Tanmateix, això és quelcom comprensible en la condició humana: cada persona, igual que les empreses, necessita portar un plat a taula. Dit això, fins i tot dins d’aquesta comprensió de les debilitats humanes, hi ha límits que no s’haurien de traspassar. Quan se superen, la credibilitat professional queda fora de l’equació.
És el cas de La Vanguardia, que avui enarbora sense matisos la bandera de: “L’economia espanyola és la millor del món”. Així, sense context ni matisos, es fa ressò d’un eslògan semblant al del president Pedro Sánchez, basant-se en un informe recent de The Economist. Però, què diu realment aquesta publicació? El que afirma és que l’economia espanyola és la que millor s’ha comportat l’últim any. Una afirmació que no és el mateix, ni se li assembla, a dir que és “la millor economia del món”.
A més, aquesta conclusió és discutible. Tot depèn de què es valori a l’hora d’establir el rànquing. Per exemple, l’elevat creixement del PIB espanyol, una de les raons d’aquest suposat enaltiment, és igual al de Polònia i inferior al de Romania. I quan parlem d’un sol any, el punt de partida és clau: el 2021, la majoria de països van experimentar creixements espectaculars després de la monumental caiguda del PIB el 2020 per la pandèmia de la COVID-19. En aquest context, Espanya va tenir un dels pitjors comportaments a Europa, tant en termes econòmics com en el nombre de morts per càpita. En altres paraules, la mesura d’un any depèn de com de bé o malament ha anat l’anterior.
Per tant, la primera conclusió és clara: Espanya no és la millor economia del món. En el millor dels casos, i d’acord amb els indicadors de The Economist, és la que va tenir un millor comportament el 2023. Però, en què es basa aquesta afirmació?
Els indicadors qüestionats
L’informe utilitza quatre indicadors per sustentar aquesta anàlisi:
- Creixement del PIB
- Comportament del mercat de valors
- Inflació en productes bàsics
- Evolució de la taxa d’atur
El creixement del PIB
Si no s’analitzen les “tripes” del PIB, es poden arribar a conclusions equivocades. En el cas d’Espanya, el que realment importa per a qui hi viu i treballa no és el PIB com a agregat, sinó altres indicadors, com el creixement del PIB per càpita, la renda per càpita o, millor encara, la renda familiar disponible (ingressos familiars després de pagar impostos).
El PIB creix, sí, però les raons darrere d’aquest creixement no són necessàriament saludables. Per exemple, bona part de l’augment es deu a la immigració massiva, que eleva la mida del “pastís” econòmic, però, en repartir-lo entre més persones, les porcions individuals amb prou feines augmenten. De fet, Espanya està ampliant la seva bretxa de renda per càpita respecte a la mitjana europea, en lloc de reduir-la.
Un altre factor clau és l’elevada despesa pública, impulsada pels efectes inflacionaris sobre els impostos i els fons europeus Next Generation. A més, el turisme, que també contribueix al creixement del PIB, continua sent un sector de baixa productivitat. Tot això significa que, encara que el PIB creixi, no necessàriament millora la qualitat de vida de la ciutadania.
La borsa i el seu comportament
El bon rendiment del mercat de valors espanyol és positiu, però no representa necessàriament l’estat de salut de l’economia. La capitalització borsària a Espanya és feble i depèn més dels moviments de grans grups inversors internacionals que de l’evolució real de les empreses cotitzades. A més, bona part de l’ocupació i la producció nacional no es troba en empreses que cotitzen a borsa. Per tant, aquest indicador té un abast limitat.
La inflació en productes bàsics
És cert que la inflació de productes bàsics a Espanya ha estat menor que en altres països europeus l’últim any. Però això no significa que els preus hagin baixat respecte als nivells previs al fenomen inflacionari. Per exemple, encara que el preu de l’oli d’oliva hagi caigut recentment, continua sent molt més alt que abans de la crisi inflacionària. El que és rellevant no és només la inflació de l’últim any, sinó l’acumulada des que va començar l’augment de preus.
La taxa d’atur
L’ocupació a Espanya ha millorat en termes quantitatius, amb més persones donades d’alta a la Seguretat Social. No obstant això, cal matisar:
- La taxa d’atur continua sent una de les més altes d’Europa.
- Bona part de l’ocupació creada correspon a sectors de baixa productivitat, com el turisme i l’hostaleria.
- La figura del “fix discontinu” maquilla les estadístiques. Aquestes persones figuren com a empleades, encara que no estiguin treballant i rebin prestacions públiques. Això genera una imatge distorsionada del mercat laboral.
Conclusió
És cert que alguns indicadors de l’economia espanyola han millorat, però això no justifica l’afirmació grandiloqüent que Espanya sigui “la millor economia del món”. A més, moltes d’aquestes xifres positives estan impulsades per factors conjunturals i no per una fortalesa estructural.
En realitat, els problemes de fons persisteixen: una elevada pressió fiscal, una economia que depèn de sectors de baixa productivitat i una lenta convergència amb la resta d’Europa. Espanya continua retrocedint posicions dins de la UE, que alhora perd competitivitat davant grans actors com els Estats Units i la Xina.
Si bé és legítim destacar els avenços, és crucial que les anàlisis no perdin rigor ni context. Exagerar els èxits no només desinforma, sinó que compromet la credibilitat dels mitjans i les institucions que els difonen.
Loading ...
