Quins són els principals problemes que preocupen els catalans en aquest moment? Aquesta és la pregunta que busca respondre l’últim informe del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, basat en una enquesta que, amb unes 2.000 entrevistes, té un marge d’error de ± 2,19%. A més, la manera com es presenten les dades ens permet constatar com han evolucionat aquestes preocupacions al llarg dels darrers dos anys i mig, és a dir, des del març de 2022.
El problema número u actualment és l’habitatge, que ha enregistrat un creixement accelerat en les preocupacions de la societat catalana, assolint la primera posició amb un ascens de 6 llocs. Aquest creixement és igual al enregistrat per la inseguretat ciutadana, que ara ocupa el tercer lloc. Aquests dos problemes són els que han mostrat un augment més significatiu, tot i que la segona posició l’ocupa un problema clàssic que no ha canviat en anys: la insatisfacció amb la política.
De fet, en aquest període de 28 mesos, hi ha hagut moments en què la insatisfacció amb la política ocupava la primera posició. Aquest és un focus fonamental de preocupació, ja que el mal funcionament dels partits i de les institucions polítiques irradia problemes en tots els sentits.
La quarta posició l’ocupa la sanitat, la qual cosa és un signe d’alerta, ja que des de fa temps es manté en un lloc destacat. El maig de 2022 ocupava la cinquena posició entre les principals preocupacions dels catalans. La cinquena posició ara és per a l’atur i la precarietat laboral, retrocedint dues posicions.
La lectura d’aquest resultat és clara: continua sent una qüestió crucial, però amb una mica menys d’intensitat que fa dos anys i mig, senyal d’una molt moderada millora econòmica per a la majoria de la societat.
El sisè lloc correspon a la immigració, que ha millorat cinc posicions des del 2022, convertint-se en un dels temes d’alerta de la societat catalana. El setè lloc és per al funcionament de l’economia, un concepte ampli que actualment recull sobretot la variable de la inflació. El 2022, l’economia ocupava el primer lloc, cosa que indica un descens estable, paral·lel a l’assimilació de l’impacte inflacionista i la moderació del seu creixement, tot i que continua sent un tema destacat.
De manera coherent amb altres dades de l’enquesta, les relacions entre Catalunya i Espanya han retrocedit significativament com a problema: si abans ocupaven el quart lloc, ara se situen al vuitè.
La novena posició correspon a la millora de les polítiques socials, cosa que podria semblar contradictòria amb algunes altres respostes de l’enquesta, que assenyalen aquesta qüestió com a prioritària per al Govern, però no és estrany que això passi, ja que l’opinió pública, com reflecteixen els estudis demoscòpics, pot presentar punts de vista contradictoris.
A la desena posició s’hi troba el baix nivell salarial, que ha pujat dues posicions en relació amb fa dos anys i mig. Aquesta variable econòmica, juntament amb l’atur i la precarietat i el funcionament de l’economia, ens diu dues coses: primer, que les preocupacions econòmiques en les seves diferents manifestacions ocupen tres dels deu primers llocs. En segon lloc, que tant la inflació com l’atur, tot i que continuen sent un maldecap important per a la població, han reduït una mica la seva importància, mentre que el baix nivell salarial continua creixent, cosa que podria ser resultat de l’acumulació de l’impacte inflacionari.
L’onzena posició correspon als serveis d’educació i cultura, que han retrocedit tres llocs en relació amb el 2022. Això indica una baixa sensibilitat de la població catalana davant dels mals resultats de les escoles, especialment les públiques. Com és sabut, l’últim informe PISA va situar Catalunya als darrers llocs del context espanyol, que de per si no destaca per l’excel·lència educativa. Aquest desinterès relatiu contribueix a explicar per què no hi ha una millora radical del sistema educatiu, ja que senzillament no és una demanda prioritària per a la societat. No és un bon símptoma per a Catalunya aquesta relativa manca de sensibilitat per l’educació.
Finalment, el dotzè lloc correspon a la pressió fiscal, que també ha retrocedit dues posicions. El fet que Catalunya tingui la pressió fiscal més elevada de tot Espanya no es reflecteix, contra el que podria pensar-se, com una preocupació destacada per als ciutadans.
En resum, la radiografia està feta: hem vist com algunes preocupacions s’han mogut de manera significativa amb el pas del temps, com l’accés a l’habitatge, la immigració i la inseguretat. Al mateix temps, constatem que hi ha preocupacions constants que no troben solució, particularment la insatisfacció amb el funcionament de la política.
Si creus que cal trobar resposta per a un dels problemes més destacats que experimentem els catalans, no ho dubtis. Vine a la Conferència Cívica d’Acció Política.
MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS AQUÍ
