Davant d’aquest fort envit d’un diari cada cop més influent, com és La Vanguardia, que segueix una línia de progrés de la mà del seu director Jordi Juan, la borsa ha tremolat. Tot i que les accions de Musk han continuat pujant de manera incomprensible, el boicot de La Vanguardia, que ha decidit deixar de publicar a X i ha demanat a tots els seus periodistes i col·laboradors que no utilitzin aquesta xarxa per difondre els seus articles, tard o d’hora farà tremolar l’imperi del magnat.
D’aquesta manera, La Vanguardia es posiciona a primera fila de la “lliga de la justícia” juntament amb institucions tan notables com el cos de policia del nord de Gal·les i la Royal National Orthopedic. També la televisió pública dels Estats Units ha declarat el boicot, tot i que, en aquest cas, la decisió sembla més unilateral. La televisió pública nord-americana es va declarar ofesa perquè la xarxa social X la va etiquetar com a “mitjà de comunicació afiliat a l’Estat”. És clar, si aquesta televisió pública estatal no forma part de l’Estat, aleshores és difícil entendre de qui depèn i qui la finança; però, vaja, fem com si res.
La Vanguardia, això sí, ha establert un boicot limitat: no publicarà les seves informacions, cosa que ocasionarà un forat brutal donat el seu abast mundial en el trànsit de la xarxa de Musk, però continuarà seguint els comptes de persones, entitats, empreses i institucions en aquesta xarxa. És a dir, si vostè continua publicant a X i la seva persona o institució resulta d’interès per al diari, el seguiran igualment.
La raó fonamental d’aquesta ferma decisió de La Vanguardia és que, segons ells, a la xarxa X es publica molta desinformació. És clar, com si fos l’única. Les altres xarxes, pel que sembla, són garantia d’objectivitat. Costa de creure, però, si ho diu l’actual La Vanguardia, segur que és cert. Alguns malintencionats apunten que és una contradicció no utilitzar X, però, al mateix temps, fer-la servir per al seguiment de tercers, que és precisament on hi ha el problema. Però aquestes crítiques són, per descomptat, infundades, ja que, com bé ha dit el nostre president Sánchez, cal lluitar contra la manipulació informativa, de la qual el seu govern i La Vanguardia ens protegeixen, fins i tot contra la nostra voluntat, perquè estem equivocats i no sabem distingir entre una bona informació i una de falsa. Per això necessitem que ens filtrin el que podem saber.
Altres també critiquen que La Vanguardia ha contribuït a propagar bulos (falses notícies, fake news, falsos rumors) i assenyalen, per exemple, el cas que, seguint El País (al qual alguns qualifiquen com la seva versió provinciana), reproduïa la falsedat que l’informe del Defensor del Poble sobre la pederàstia a l’Església assenyalava que hi havia més de 420.000 víctimes. Tot i que això era del tot fals i va quedar clar que era un bulo, La Vanguardia mai va tenir la categoria moral de corregir aquesta informació. Però un error el pot tenir qualsevol, i fins a tropocents, si és pel bé del progrés, la diversitat, la sostenibilitat i la conquesta de nous drets.
L’important és mantenir alta la bandera contra Musk, sobretot ara que està tan associat amb Trump, a qui, dit sigui de passada, La Vanguardia ha començat a demolir sistemàticament, cosa que sens dubte propiciarà la seva caiguda. Tot i que, per això, Trump sol ja s’espavila prou.
Per cert, el diari també necessita una espelma a Santa Rita, ja que els seus resultats econòmics són tot menys pròspers. De fet, es sosté principalment gràcies als beneficis de RAC1 i a les subvencions i publicitat dels governs amics, que ara llueixen un quintet de luxe: Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació, Ajuntament de Barcelona, Generalitat i Govern d’Espanya. Però, és evident, que amb decisions tan valentes i companys com la policia del nord de Gal·les –la del sud, pel que sembla, no pensa igual–, i un hospital ortopèdic, les vendes i subscripcions es multiplicaran.
Loading ...
