Hi ha un esforç evident per mostrar Salvador Illa com un president molt enfeinat, que duu a terme un nombre extraordinari de contactes i reunions. Es vol mostrar, i probablement també respon a la realitat, que és un home molt treballador. Aquesta és una manera de compensar la seva fins ara grisor com a governant: revestir-la d’eficàcia.
El problema de fons radica en el fet que aquest posicionament que es vol assolir per part del seu govern no resol la gran limitació d’Illa, la qual ja es fa palesa malgrat el poc temps que fa que governa. Es tracta, com és notori, de la seva forta dependència de Sánchez, política i també personal, des dels temps en què el va nomenar ministre de Sanitat. De fet, Illa té més dependència del govern socialista que la que podia tenir, posem pel cas, el seu antecessor en el partit, Montilla. Tot i procedir de les rengles socialistes del Baix Llobregat —teòricament les menys catalanistes—, Montilla va saber mantenir una certa diferenciació entre la seva funció com a president i el PSOE.
El primer fet rellevant s’ha produït amb motiu de la pretensió del govern espanyol de prolongar el seu impost extraordinari a les empreses del sector de l’energia i de la banca. Es tractava d’estendre a aquests dos sectors l’import que ja s’havia aplicat per tres anys addicionals. En el cas de la banca, l’impost grava el marge d’interessos i les comissions obtingudes amb un tipus progressiu que oscil·la entre l’1% i el 6%, segons la base liquidable. Un 25% d’aquest impost serà deduït de la quota de l’impost de societats i es contempla una deducció extraordinària si es redueix la rendibilitat. En el cas del País Basc i de Navarra, l’impost serà gestionat per les hisendes forals d’acord amb els seus respectius règims tributaris.
Les elèctriques rebien un tracte similar. Aquest impost tenia una forta i doble repercussió a Catalunya. Per una banda, Repsol declarava que no duria a terme la seva inversió extraordinària de 1.100 milions d’euros a Tarragona, destinada en la seva major part (800 milions) a l’ecoplanta de El Morell, dedicada a la producció de metanol i biometanol renovable. Els 300 milions restants anaven dirigits a un electrolitzador de 150 megawatts (MW), associat a l’ecoplanta, per produir hidrogen verd.
D’altra banda, en el cas de la banca, l’impost afectava especialment CaixaBank, perquè dels grans d’aquest sector és el que té més negoci localitzat a Espanya. De retruc, aquest fet afectava greument la Fundació la Caixa, ja que, com és sabut, a través dels fons de Criteria, els beneficis que li corresponen d’aquesta participació majoritària a CaixaBank són la font de finançament de la Fundació. Aquesta particularitat en el sistema bancari espanyol va ser la solució que Isidre Fainé va trobar per reconvertir la Caixa en un banc i, al mateix temps, mantenir l’important Obra Social que l’ha convertit en la fundació més gran d’Espanya i una de les més grans dedicades a propòsits socials a tota Europa. El pressupost de la Fundació el 2023 va ser de 538 milions d’euros, i el 60% es destina a programes de transformació social com la lluita contra la pobresa infantil, la integració laboral de col·lectius amb dificultats, l’atenció integral a persones amb malalties avançades al final de la seva vida, i el programa per a persones grans, entre d’altres.
En el cas concret de Catalunya, a diferència de la resta de bancs, l’impost perjudicarà els pressupostos futurs de la Fundació i reduirà el seu impacte social, del qual també es beneficiaria la Generalitat. De fet, la Generalitat ha signat un acord plurianual pel qual rebrà més de 200 milions d’euros per a actuacions públiques de caràcter social.
En ambdós casos, el govern de Catalunya es va mantenir en silenci: no es va oposar en cap moment a l’impost malgrat el perjudici específic que causava a Catalunya. La dependència d’Illa de Madrid, i de Sánchez en concret, ho va impedir.
Molt diferent va ser l’actuació del govern basc, a través del PNB, i la de Junts, que va actuar de manera decidida fent valdre els seus set vots decisius al Congrés dels Diputats. L’acció conjunta del PNB i de Junts va aconseguir, per una banda, el que podríem anomenar sense matisos una mena de “cacicada”: que l’impost no s’apliqués a les elèctriques, només a la banca, sense que hi hagi raons objectives per a aquesta diferència. El PNB, per la seva part, es va ocupar de pactar que, en el cas de l’impost a la banca, tant al País Basc com a Navarra, la seva gestió seria duta a terme per les hisendes forals i no pel govern de l’estat, conforme als règims tributaris dels seus territoris.
Això fa preveure, ja se sap, que a la pràctica l’impost quedarà sense efecte en aquests territoris. Així, el BBVA serà el gran beneficiat, mentre que CaixaBank i la Fundació la Caixa en seran els grans perjudicats, perquè en aquest cas Junts no va jugar la carta fins al final. La pregunta és evident: com és possible que, davant de fets d’aquesta magnitud que afecten els interessos de Catalunya, hi hagi aquest religiós silenci d’Illa?
Aquesta dependència d’Illa també es fa palesa ara en el cas de València. La terrible tragèdia que viu aquest país ha provocat un desplegament de gran solidaritat, tant interna com de tot Espanya, incloent-hi Catalunya. Però les accions de solidaritat que s’han dut a terme han estat sobretot individuals, de col·lectius de la societat civil i dels alcaldes de l’àmbit metropolità. Tot això ha contrastat amb el gran silenci de la Generalitat. S’ha perdut així una gran ocasió per superar les diferències amb un territori tan proper a Catalunya com és el valencià i per oferir tots els recursos possibles, aprofitant també la proximitat. Si s’hagués fet, això hauria creat una notable incomoditat política, tant amb el PP, cosa que no té impacte per a Illa, com també amb el govern espanyol, que no veu amb bons ulls la possibilitat que Catalunya s’involucri en la tragèdia valenciana.
En tot cas, encara hi ha temps perquè Illa corregeixi aquesta situació concretant públicament ofertes de col·laboració i ajuda. Sigui com sigui, també seria lògic que el Parlament de Catalunya dediqués atenció a examinar aquestes dues qüestions: la dels impostos a les elèctriques i la banca, amb la seva afectació específica a Catalunya, i l’ajut que la Generalitat ha concretat i ofert públicament al País Valencià.
Loading ...
