Els oficials d’intel·ligència d’Europa i els Estats Units fa mesos que adverteixen de l’acció cada cop més coordinada d’un eix d’adversaris molt diferents entre ells, però amb un interès comú en soscavar Occident: es tracta de Rússia, la Xina, Corea del Nord i l’Iran.
De tots ells, dos han fet passos inquietants per tal de sostenir l’esforç de guerra del seu aliat rus.
Es tracta, per una banda, de l’Iran, gran centre de producció i subministrament de peces per als aparells no tripulats que les forces armades russes empren cada cop amb més eficàcia i massivament.
L’altre és Corea del Nord, país que en un primer moment facilità una ingent quantitat de munició de calibre soviètic a Rússia, però que lluny d’acontentar-se d’això, ha entrat fa poc en una nova i preocupant fase de mobilització a favor de Vladímir Putin.
La cara més visible d’aquesta és l’enviament de milers de tropes nord-coreanes al front de la regió de Kursk, operant, pel que sembla i per ara, en territori internacionalment reconegut com pertanyent a Rússia.
No obstant això, diversos especialistes en Corea del Nord ja feren sonar alarmes mesos enrere. Segons recull el periodista britànic Gideon Rachman, els nord-americans Robert Carlin i Siegfried Hecker escrigueren el gener passat que Kim Jong Un havia pres la decisió estratègica de fer la guerra.
En un article conjunt, Carlin i Hecker advertiren que el líder suprem nordcoreà havia abandonat els seus esforços, realitzats amb l’administració Trump, de millorar les relacions amb Occident.
A més, apuntaren que Corea del Nord disposa d’un important arsenal nuclear, conformat potencialment per entre 50 i 60 bombes, i que les declaracions i actes recents de Kim Jong Un indicaven que consideraria emprar-les.
Des de llavors, els signes de radicalització de la postura de Corea del Nord han proliferat.
Al juny, Moscou i Pyongyang signaren un pacte de defensa mútua. Corea del Nord abandonà a més formalment la seva intenció d’acabar reunificant-se amb el Sud, i designà Seül com un enemic irreconciliable. En les darreres setmanes, Corea del Nord feu explotar les carreteres que uneixen els dos països germans, simbolitzant així una ruptura total.
Igual que Xi Jinping i Putin, Kim Jong Un sembla convençut que els Estats Units i Occident en el seu conjunt es troben sumits en un declivi definitiu o almenys de llarga durada.
Igual que els seus socis, Kim podria sentir una oportunitat històrica per vèncer els seus enemics i garantir en darrer terme la continuïtat d’un règim hermètic que ho tindria francament difícil en cas d’obertura cap a l’exterior o de l’esclat d’una guerra convencional contra el seu veí del sud.
Com Rachman denuncia, des d’Occident, Corea del Nord s’ha percebut més com una broma que com una amenaça. Potser Kim Jong Un tingui un posat ridícul, però el seu programa militar és tan real com el patiment al qual té sotmesa la seva població.
Loading ...
