La recent trobada dels BRICS ha passat pràcticament desapercebuda per la majoria dels mitjans europeus, en una dinàmica que malauradament esdevé cada cop més habitual i que consisteix a amagar o deformar tots els fets que poden qüestionar les elits polítiques i mediàtiques del Vell Continent.
La setzena cimera anual del grup, batejat BRICS per les sigles dels seus socis fundadors Brasil, Rússia, Índia, la Xina (amb C en anglès) i Sud-àfrica tingué lloc del 22 al 24 d’octubre a la ciutat russa de Kazan.
Comencem pel simbolisme del lloc, que és doble. Primerament, la reunió tingué lloc en plena Rússia i fou el seu president Vladímir Putin qui acollí els mandataris internacionals que s’hi desplaçaren. Això en plena campanya de sancions i temptativa d’aïllament internacional per part d’Occident.
En segon lloc, la ciutat russa de Kazan, situada a la República dels Tàtars a l’est de Moscou i en la qual la meitat de la població és musulmana, resulta encara més simbòlica per la confluència entre l’ànima europea i l’asiàtica del país més estès del món.
Un altre fet destacat de la cimera fou la notable afluència de líders polítics.
A la trobada acudiren més de 20 caps d’estat i de govern, entre els quals destaquen el president xinès Xi Jinping, el primer ministre indi Narendra Modi i el president turc Recep Tayyip Erdogan. El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, anul·là la seva participació en l’últim moment per raons mèdiques, i fou representat pel seu ministre d’afers exteriors.
En total, una trentena de països foren presents, incloent-hi -atenció- Aràbia Saudita i l’Iran, representant més de la meitat de la població mundial i una barreja de continents i cultures notabilíssima.
A més, la cimera comptà amb la participació del secretari general de les Nacions Unides, el portuguès António Guterres, qui assenyalà que era el seu deure reunir-se amb totes les associacions de països, i no només amb els grups afins a Occident.
Amb tots aquests elements formals, es pot considerar que la reunió de Kazan fou un èxit aclaparador per al president rus Vladímir Putin, que Occident busca presentar com el líder marginat d’un país autàrquic.
Res més allunyat de les imatges que arribaren de la cimera de la setmana passada, que mostren que en el segle XXI hi ha un possible model internacional alternatiu que es nega a seguir els postulats de Washington i les capitals europees.
Passant al fons de la cimera dels BRICS, destacà sobretot la voluntat comuna d’assolir una autonomia econòmica respecte Occident que eviti el dòlar nord-americà i el sistema de pagaments internacional SWIFT. La dependència d’aquests dos elements possibilita malmetre una economia nacional mitjançant les sancions imposades pels Estats Units.
En matèria política, els BRICS insistiren en el seu model basat en el multilateralisme i el respecte mutu i demanaren l’aplicació de la solució dels dos estats a l’Orient Mitjà. Sobre Ucraïna, en la declaració final només es mencionà la voluntat d’arribar a una resolució pacífica de la guerra. La trobada també serví per a normalitzar les tenses relacions entre la Xina i l’Índia.
Si bé els escassos resultats polítics demostren de nou que els BRICS conformen un grup molt més heterogeni que no pas Occident, Kazan deixà també en evidència que comença a haver-hi una alineació d’interessos fonamentals en matèria econòmica, i que implica escapar del dòlar.
Un pas cap a la formació del que podria esdevenir un sistema global alternatiu a l’actual, encara dominat per les institucions econòmiques i financeres occidentals.
Es pot considerar que la reunió de Kazan fou un èxit aclaparador per al president rus Vladímir Putin, que Occident busca presentar com el líder marginat d'un país autàrquic Share on X
