Tenim un problema que ens ofega: la baixa natalitat. Som els primers en avortaments, que a Catalunya ja signifiquen el 39% de les persones que neixen. Des de fa anys, els que arriben a la vida són força menys dels que moren, i, per tant, perdem població de manera constant.
Malgrat això, demogràficament, Catalunya ha crescut molt i ràpidament, superant els 8 milions d’habitants gràcies a una immigració massiva i intensa que s’ha produït en poc temps. Aquest fenomen estira les costures del país. La combinació de molt baixa natalitat, un desinterès creixent per la descendència fins al punt de prescindir-ne, i un envelliment galopant, constitueix una pèssima base per gestionar una injecció massiva d’immigrants.
Aquest fet té avantatges, és clar, però també genera problemes. Un dels més importants, en el cas de Catalunya, és que, juntament amb altres factors, empeny el retrocés del català com a llengua d’ús habitual. Estem tornant enrere moltes dècades. Només cal observar què passa a Barcelona, on el català és la llengua habitual per tan sols el 37% de la població, mentre que a començaments de segle en representava gairebé el 50%. A aquest ritme, la llengua catalana pot acabar sent una curiositat etnològica.
Si tenim un problema com aquest, que combina pocs naixements i molts avortaments, arriba la gent de la CUP, que sembla postular una independència sense catalans, amb una proposició de llei sobre l’efectivitat del dret a l’avortament. Consideren que la barra lliure en la pràctica actual encara els sembla insuficient.
La llei que vol impulsar la CUP es caracteritza per:
- Eliminació de l’avortament com a delicte del Codi Penal.
- Lliure determinació de l’avortament, sense subjecció a cap model de terminis.
- Prohibició de l’objecció de consciència institucional.
- En qualsevol centre de salut on es pugui fer el seguiment d’un embaràs també s’han de poder practicar avortaments, considerant-los part fonamental de la salut reproductiva.
- Priorització de l’accessibilitat i la disponibilitat per a les dones i persones amb capacitat gestant a l’hora de decidir i accedir a la interrupció voluntària de l’embaràs, facilitant opcions com la telemedicina, el lliurament a domicili i la dispensació a farmàcies de mifepristona i misoprostol, sota prescripció mèdica.
- Les zones d’accés segur als centres sanitaris públics i privats han de tenir una delimitació mínima de 200 metres.
- Creació d’un centre d’investigació específic sobre l’avortament.
- Seguiment, avaluació i rendició de comptes mitjançant un òrgan independent que monitoritzi l’efectivitat del dret a l’avortament i rebi denúncies sobre vulneracions.
- Reconeixement institucional i protecció de les entitats que treballen els drets sexuals i reproductius, amb suport econòmic i la implementació de plans específics per protegir les defensores de drets humans.
- Exempció del consentiment d’una de les persones responsables de la tutoria legal per a persones menors de 12 a 16 anys, amb un informe professional, per a la pràctica d’avortaments amb càrrec a la salut pública catalana.
- Prohibició de destinar fons públics, directament o indirectament, a organitzacions que promoguin missatges o pràctiques contràries als drets sexuals i reproductius.
- Prohibició de contractar amb les administracions públiques a les empreses o organitzacions que donin suport econòmic a pràctiques contràries als drets sexuals i reproductius.
Cal parar atenció al llenguatge utilitzat, com ara l’expressió “dones i persones gestants”, així com a les prohibicions de drets fonamentals, com la llibertat de consciència, d’expressió, de reunió i de manifestació, i la discriminació en l’accés als fons públics per motius d’idees o creences.
Aquest projecte de llei és un petit monument totalitari.
PARTICIPA A LA I CONFERÈNCIA CÍVICA D’ACCIÓ POLÍTICA. INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ
