Tot propòsit de regenerar la democràcia és positiu, però el camí escollit per Sánchez no ho és. El que ha presentat no només és inconcret, sinó que és insuficient i té una forta connotació d’interès partidista.
D’entrada, dues limitacions castiguen el projecte. La primera és que neix d’un poder executiu que, com el de Sánchez, ha demostrat fins ara molt poc interès per a una pràctica democràtica inclusiva. Ha fet discursos al Parlament parlant d’aixecar murs, ha exclòs tota participació de l’oposició i, ara, pretén determinar des de l’executiu què és i què no és periodisme. Aquest no és un bon camí.
El segon greu pecat original és que aquest projecte neix després de l’escàndol relacionat amb la seva esposa, Begoña Gómez, i les seves activitats empresarials per impulsar una càtedra i dos màsters a la Universitat Complutense de Madrid. Fins a aquell moment, Sánchez no tenia res a dir sobre la regeneració democràtica. Ara, s’excusa generalitzadament que el que realment busca és controlar els mitjans crítics amb aquest vessant suposadament corrupte de l’activitat de la seva dona.
Inconcreció de les mesures de regeneració democràtica
Si analitzem les 31 mesures presentades, moltes d’elles són simples declaracions de principis. Un exemple és la creació d’una Autoritat Independent de Protecció de l’Informant. Tot i ser una bona iniciativa, aquesta queda en dubte quan es considera la colonització sistemàtica d’entitats suposadament independents per part de l’executiu, com el CIS, l’Agència EFE, el Tribunal Constitucional, la fiscalia general de l’estat o el Banc d’Espanya. Aquestes entitats, avui dia, semblen estar al servei del poder executiu, en un esquema que, malauradament, es diferencia poc de casos com el de Veneçuela.
Pel que fa al rendiment de comptes, la proposta que aquest es faci cada sis mesos seria positiva si no fos perquè Sánchez s’ha negat reiteradament a rendir comptes al Congrés, el lloc on realment s’han de fer. Les sessions de control setmanals, pensades per a aquest propòsit, són boicotejades des del primer dia: el govern no respon mai a les preguntes formulades i les utilitza per atacar els interrogadors. Si primer es rendissin comptes al Parlament, ja s’hauria avançat molt.
Transparència i participació ciutadana
En matèria de transparència, més que introduir noves mesures, seria suficient que el govern complís amb les que ja estan legislades. L’extensa llista de negatives a respondre de l’òrgan que gestiona aquesta informació és un bon exemple del que cal corregir. D’altra banda, es parla d’ampliar la participació ciutadana, però no es concreta com es farà. Aquest és un dels grans dèficits de la democràcia espanyola, on la partitocràcia ho devora tot, en gran part a causa del sistema electoral de llistes tancades i bloquejades, un aspecte que Sánchez ignora. També es menysté la necessitat de facilitar que llistes ciutadanes puguin concórrer a les eleccions i promoure una major utilització de les iniciatives legislatives populars.
Control sobre la pluralitat informativa
Un dels eixos d’aquest programa de regeneració és la pluralitat informativa. Algunes de les mesures proposades són clarament redundants o semblen més un intent de control que una protecció real. Per exemple, la creació d’un registre de comunicacions amb detall de la titularitat, composició accionarial i ingressos ja està regulat pel Codi Mercantil i la llei de societats anònimes. A més, “l’estratègia nacional de lluita contra les pantalles de desinformació”, que permetria a l’executiu determinar què és informació i què no, s’acosta a pràctiques autoritàries. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ja va afirmar que aquest govern faria “política mediàtica”, un senyal preocupant.
Regeneració real i propostes alternatives
La regeneració democràtica real passa per garantir que les institucions existents funcionin correctament. Això inclou frenar l’abús dels decrets llei, l’ús indegut de vies d’urgència, i assegurar que el Congrés pugui controlar efectivament l’executiu. També és essencial restaurar la independència institucional del Parlament i posar límits a la colonització de les instàncies independents per part del govern. Així mateix, caldria reformar el sistema electoral per donar més poder als ciutadans, evitant que les eleccions es redueixin a un ritual de votar etiquetes cada quatre anys.
En resum, aquestes mesures no apunten en la direcció d’una regeneració democràtica autèntica, sinó més aviat al contrari. Un president que pretén determinar què és informació admissible no està treballant per la regeneració, sinó per una concentració de poder.
Loading ...
