Juntament amb la llengua i la cultura, els acords preveuen un seguit de compromisos concrets pel que fa a la projecció internacional de Catalunya. Es tracta de mantenir el departament d’Acció Exterior i el programa de suport al cos consular.
També es contempla la creació del Cos d’Acció Exterior, s’ampliarà la xarxa de delegacions actual a Amèrica Llatina i a Àsia, reforçant l’acció en el continent africà. Igualment, hi ha el compromís per part d’Illa de promoure la participació de la Generalitat en les agències internacionals on es tractin qüestions que afectin les seves competències (ONU, UNESCO, OMS, Europol). La participació en la UNESCO es farà en termes semblants als que tenen Flandes o el Quebec. També participarà en les reunions de la tercera dimensió de la seguretat de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), en les quals es tracten aspectes relatius als drets humans i les llibertats per Europa, el Caucas i l’Àsia central.
Un compromís molt concret és que hi haurà un reestrenament de la Generalitat en els Senior Officials Meeting de la Unió pel Mediterrani i el compromís que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya estigui present en el grup europeu per a la regulació dels serveis audiovisuals, així com de 3Cat en la Unió Europea de radiodifusió.
S’assoleix el compromís de l’objectiu del 0,7% dels ingressos corrents destinats a l’ajuda oficial al desenvolupament el 2030. No deixa de cridar l’atenció que s’anunciï un compromís tan precís, però a sis anys vista. Per què no per al 2025?
Es recuperarà el Fòrum Català per la Pau amb la finalitat de generar una estratègia catalana per a la construcció de la pau.
En aquest àmbit de projecció, hi ha també el paper de l’esport, que es concreta sobretot en la projecció internacional de les federacions esportives catalanes i el reconeixement de les seves seleccions. Amb aquesta finalitat, es constituirà una oficina del govern adscrita al Consell Català de l’Esport per promoure aquestes seleccions.
Però el text incorpora una matisació d’especial importància, ja que trenca tota una trajectòria prèvia. Concretament, diu que aquesta acció es durà a terme en el marc del que estableix l’art. 41.2 de la llei espanyola 39/2022, de 30 de desembre, de l’esport. Per tant, es fa dins del marc de la legislació espanyola, que incorpora una forta limitació. Només tindran opció de representació internacional aquelles federacions catalanes que, en el moment de constituir-se, no existís la federació espanyola corresponent, i això redueix moltíssim el nombre d’opcions. D’aquesta manera, s’abandona la línia de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) de reconeixement internacional de les federacions catalanes sense més, i la vella fita de reconeixement del Comitè Olímpic de Catalunya. Des d’una perspectiva no ja independentista, sinó sobiranista, és clarament una renúncia important per part d’ERC.
En un altre àmbit diferent, el govern d’Illa es compromet a la continuïtat d’una sèrie de polítiques del govern d’Aragonès relacionades amb infraestructura, aigua, mobilitat i ferrocarrils. En concret, són 18 i no són poques:
Energia
- Continuar la consolidació de l’Energètica com a empresa pública de generació i subministrament d’energia renovable.
- Aconseguir la neutralitat climàtica de la Generalitat i el seu sector públic el 2030.
- Continuar l’aposta pel nou model energètic català, amb l’extensió de l’autoconsum i les comunitats energètiques.
- Un model energètic que prioritzarà el foment de la generació d’electricitat renovable, incloent-hi preferentment la de proximitat i l’autoconsum.
- En conseqüència, el Govern de la Generalitat s’oposarà a aquells projectes contraris a aquest model energètic, com són els projectes privats de les línies elèctriques d’evacuació de molt alta tensió (MAT) de la línia del Baix Cinca-Pierola-Rubí, la línia Valmuel-Begues i la línia Laluenga-Isona.
Aigua
- Complir amb el calendari previst i continuar amb les inversions en obres hidràuliques estructurals, incloses les noves infraestructures de dessalinització previstes a la Tordera i al Foix, amb les estacions d’aigua regenerada, amb l’objectiu d’arribar als 130 hm³/any d’aigua regenerada, cosa que garantirà una inversió de 110 M€ en la construcció i millora de 24 plantes d’aigua regenerada, així com amb totes les inversions en plantes potabilitzadores.
Mobilitat i trens
- Mantenir el projecte del TRAMCAMP, que permetrà oferir un sistema de transport públic ferroviari a l’àrea metropolitana de Tarragona.
- Continuar amb l’estudi per poder implantar serveis ferroviaris a la Costa Brava, el Pirineu, la Catalunya Central i les Terres de l’Ebre.
- Continuar amb l’exigència de la recuperació del servei AVANT Tortosa-Barcelona.
- Rodalies. Desplegament de l’acord d’investidura, amb l’objectiu d’aconseguir la constitució de la nova operadora entre 2024-2025 i el traspàs de les primeres infraestructures durant el 2025, i executar els objectius acordats en la reunió del 09/02/24 abans d’acabar l’any 2024:
- Haver transferit el dèficit d’explotació de RENFE de 2023.
- Presentar l’esborrany dels estatuts de la nova empresa operadora.
- Completar l’estudi de les infraestructures a transferir.
- Iniciar el traspàs de la línia R1.
- Impulsar conjuntament Govern/RENFE un pla de xoc de millora de serveis.
- Mantenir el desplegament previst de la T-Mobilitat a tot el territori per fer realitat la integració tarifària de tota Catalunya durant el 2025.
- Continuar amb les bonificacions en la T-Jove.
- Mantenir el compromís de la gratuïtat de la T-16 i el seu ús a tota Catalunya.
Com es pot constatar, el nou plec de compromisos es multiplica. Quan hagi acabat el nostre examen, els llistarem perquè amb tota probabilitat s’acostaran o superaran al centenar en termes molt concrets.
Per tant, Illa té un marc per governar fortament condicionat, tot això, és clar, si es compleix. També cal afegir una matisació. Molts dels objectius no són tant propostes d’ERC com acceptacions per part d’aquest partit de tesis socialistes, com hem vist en el cas de les seleccions esportives.
