Junta de Defensa Nacional
La Junta de Defensa Nacional es va constituir al cap de pocs dies de l’Alçament a Burgos, el 24 de juliol de 1936, per assumir de forma col·legiada “tots els Poders de l’Estat” al territori sota control. Mort en accident d’aviació el general Sanjurjo, va ser el general Miguel Cabanellas qui la va presidir. Composta per set vocals, òbviament tots militars, no incorporava el general Franco. No entraria a formar-ne part fins al 3 d’agost amb exercici efectiu a partir del 17 del mes següent.
Tres dies més tard, té lloc a Salamanca una reunió de la Junta per formalitzar un comandament militar únic, elegint-se Francisco Franco Bahamonde, sent així nomenat Cap del Govern de l’Estat i Generalíssim dels exèrcits (la proclamació va tenir efecte el dia 1 d’octubre del 1936).
La Junta de Defensa Nacional quedava així extingida amb la transmissió de poders a Franco (en el futur es crearien dos organismes amb aquest nom, un el 1939 finalitzada la guerra com a òrgan assessor del Consell de Ministres i un altre el 1967 per assessorar el Govern en matèria de defensa).
Junta Tècnica de l’Estat
El Caudillo posa llavors en funcionament la Junta Tècnica de l’Estat. La presidirà el general Fidel Dávila i les seves comeses són les pròpies d’un Consell de Ministres. A aquesta, juntament amb els militars, participen també civils per encarregar-se de les tasques pròpies de la governació, destacant Joaquín Bau Noya a la Comissió d’Indústria, Comerç i Abasts, i José María Pemán Pemartín a la Comissió de Cultura i Ensenyament. El “germà” Nicolás Franco Bahamonde ocuparia la Secretaria General del Cap de l’Estat.
Els tres primers governs de Franco
El 31 de gener de 1938 neix el primer govern de Franco vigent fins al 24 de desembre de 1938. El segon, amb un bon nombre de reajustaments durant el seu mandat, començarà a partir d’aquesta data fins al 20 de juliol de 1945 formalitzant-se llavors el tercer govern actiu fins al 19 de juliol de 1951. Al costat de l’obra ordinària de govern es fonamentarà la bastida política del Nou Estat dictant-se les anomenades “Lleis Fonamentals”.
Lleis Fonamentals
La primera, el Fur del Treball, es promulga el 6 de març de 1938, oficialitzant el nacionalsindicalisme.
La segona va ser la Llei Constitutiva de les Corts, de 17 de juliol de 1942, mitjançant la qual s’anuncia la participació del públic a les tasques de l’Estat.
En tercer lloc, el Fur dels Espanyols, de 17 de juliol de 1945, en un ambient polític canviant, anuncia drets i llibertats per als ciutadans.
El segueix la quarta Llei Fonamental, la Llei de Referèndum Nacional de 22 d’octubre del 1945, que permet al Cap de l’Estat sotmetre a consulta popular projectes de llei.
La cinquena i última és la Llei de Successió a la Prefectura de l’Estat de 18 de juliol del 1947, que declara Espanya un regne i un Estat catòlic; converteix en vitalícia la direcció de l’Estat; crea el Consell del Regne i atorga la prerrogativa al Cap de l’Estat per proposar al seu dia la persona a succeir-lo a títol de rei o de regent (en el futur es promulgarà la Llei de Principis del Moviment el 1958 i més endavant, el 1965, una nova Llei de Referèndum Nacional).
Juntament amb això i pel que fa als aspectes funcionals, es promulga el 30 de gener de 1938 la Llei de l’Administració Central de l’Estat que segueix les orientacions establertes a la de primer d’octubre de 1936. També la Llei de Premsa de 20 d’abril de 1938, fixant continguts i abast de la censura i la propaganda.
I després, a l’ordre repressiu , la Llei de Responsabilitats Polítiques de 9 de febrer de 1939, ampliada amb la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme d’1 de març de 1940. Més endavant, s’hi afegiria la Llei de Bandidatge i Terrorisme de 18 d’abril de 1947 per combatre l’acció dels maquis.
I tot això en un escenari en què es van succeir diverses etapes.
A la primera, d’una forta feixistització; a la segona, d’un aïllament asfixiant; i a la tercera, ja en finalitzar la dècada, amb indicis d’obertura atès l’incipient reconeixement internacional.
Les respectives vicissituds les van emprendre primer la “família falangista” com a protagonista i acabada la Segona Guerra Mundial la “família nacionalcatòlica” aquesta a més amb afegits posteriors opusdeistes.
El rerefons cultural del primer cicle borsari del franquisme (1). Marc de referència: la Borsa
El govern espanyol durant aquest primer cicle borsari el van exercir successivament la Junta de Defensa Nacional, la Junta Tècnica i els tres primers governs de Franco Share on X
