Ja sabem que un tòtem és alguna cosa que té un significat simbòlic important per a un grup de persones, per a una tribu. Serveixen com a emblemes d’aquests grups, els donen identitat i, fins i tot, desenvolupen rituals.
El tabú, per la seva part, és una prohibició contra certes accions, objectes o paraules que es consideren sagrades i que, per tant, no poden ser abordades o almenys no críticament.
La pornografia com a tòtem i tabú
La pornografia és alhora el tòtem i el tabú de la nostra societat. D’una banda, reconeixem que és negativa per a l’accés dels menors i es constata amb escàndol que cada vegada hi accedeixen a una edat més jove, entre els 6 i 12 anys, i d’una manera més intensa. Els resultats són menors traumatitzats, de manera que poden veure’s afectades les seves conductes i creences sexuals presents i futures. També presenten símptomes de trauma psicològic, de tal manera que el govern ha ideat una aplicació que els experts defineixen com a perfectament inútil per evitar o dificultar l’accés dels menors a aquesta mena de pàgines.
Però el que no es planteja és que també els adults es veuen afectats negativament. El raonament que es fa és que cal diferenciar entre “ús no problemàtic” i les situacions d’abús o addicció, que és quan el dany comença. Conseqüències negatives de caràcter psicosocial: ansietat, depressió, irritabilitat, baixa autoestima, dificultats racionals i també problemes relacionats amb la pròpia resposta sexual, increment de l’agressivitat en aquest terreny o disfuncions en aquest ordre.
El fenomen massiu de la pornografia
El problema que no es vol reconèixer és que, primer, es tracta d’un fenomen massiu. Les enquestes assenyalen que, com a mínim, el 80% dels homes hi ha accedit en algun moment de la seva vida. Però, és que, fins a un 70% són consumidors freqüents. Això significa, siguem moderats, que com a mínim la meitat de la població masculina és addicte o en fa un abús. És lògic que sigui així, perquè l’accés fàcil i la gran gratificació que genera conté tots els ingredients per generar addicció. El problema és dels homes, però creix entre les dones i les estimacions més prudents indiquen que un terç d’aquestes també hi accedeixen.
Però és clar, no es pot parlar, és un tabú restringir, penalitzar, dissuadir de l’accés a la pornografia amb caràcter general, malgrat que és evident que difícilment els menors corregiran la propensió al seu accés si els seus pares, mestres o monitors no són persones que refusen clarament la pornografia.
La societat i els tòtems
I això és així perquè, com en altres aspectes relacionats amb el sexe, la pornografia s’ha convertit en un tòtem de la nostra societat, com és l’avortament, estretament vinculat a la multitud de relacions sexuals, o les identitats de gènere. El resultat està a la vista i els governs actuals, com obeeixen al tabú i rendeixen pleitesia al tòtem, no resoldran mai la qüestió.
Mentrestant, va creixent la societat malalta d’addiccions i dependències de tota mena: pornografia, prostitució, mòbils, drogues il·legals, drogues legals, joc. Si algú es vol aturar a pensar com pot acabar tot això, s’adonarà que en cap cas la resposta pot ser millor que el qualificatiu de catastròfica.
La pornografia és alhora un tòtem i un tabú de la nostra cultura contemporània, afectant tant menors com adults. Descobreix llurs impactes psicosocials Share on X
Loading ...
