Localització del Pi de les Tres Branques
El Pi de les Tres Branques és un arbre monumental situat al Pla de Campllong, al municipi de Castellar del Riu, a la comarca del Berguedà. Aquesta ubicació és al nord de la província de Barcelona, a prop de la població de Berga. L’arbre original, un pi roig (Pinus sylvestris), ha estat un símbol emblemàtic de la unitat dels territoris de parla catalana. Aquest arbre es troba enmig d’un paisatge natural impressionant i destaca per les seves tres branques principals, que li donen una forma única.
Història i Significació
El Pi de les Tres Branques es considera un símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. La llegenda popular, influenciada per escriptors romàntics com Jacint Verdaguer, atribueix a l’arbre una significació nacional. Segons la llegenda, les tres branques representen les tres parts de la nació catalana.
El 1901, Jacint Verdaguer va escriure el poema “Canigó”, on fa referència al Pi de les Tres Branques com a símbol de la unitat i la llibertat de Catalunya. Aquest poema va contribuir enormement a la popularització de l’arbre com a símbol nacional. En els anys posteriors, l’arbre es va convertir en un lloc de pelegrinatge per als catalanistes.
Descripció de l’Arbre
El Pi de les Tres Branques és un exemplar de pi roig (Pinus sylvestris) amb tres besses (‘branques principals’), que fa 25 metres d’alçària i un perímetre a la base del tronc d’uns 5 metres. Tot i que l’arbre va morir fa més de 100 anys, es creu que cap al 1913, està protegit pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que el va declarar arbre monumental el 1987 pel seu caràcter simbòlic. Actualment, el pi conserva dues branques llargues i una de tercera, que està trencada. El peu de la soca està envoltat d’un petit mur de pedra.
Símbol de la Unitat dels Països Catalans
Des del segle XVIII, el pi es va convertir en un símbol religiós, perquè la gent hi veia la representació de la Santíssima Trinitat. Hi ha constància que el 1746, el bisbe de Solsona concedia indulgències a qui resés davant seu.
És a finals del segle XIX i principis del segle XX, però, quan esdevé un símbol patriòtic de la unitat dels Països Catalans i de les llibertats del país. Amb la Renaixença, l’incipient moviment excursionista va fer popular l’arbre, que es va convertir en epicentre d’aplecs i cantades.
El Poema de Jacint Verdaguer
L’any 1888 Jacint Verdaguer li va dedicar un poema (Lo pi de les tres branques) que el va acabar de convertir en un símbol de la pàtria. A la poesia, mossèn Cinto relata com el rei Jaume I, als peus de l’arbre, somia que seria rei d’Aragó, del Principat de Catalunya, València i Mallorca.
“Si Verdaguer no hagués fet el seu poema, el pi mai no hauria assolit la projecció política, literària i llegendària que actualment té”, escriu l’investigador Ramon Felipó al llibre Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. “Va transformar el que només era un arbre singular de Catalunya en un dels símbols del catalanisme”, afirma l’expert en cultura popular.
Aplecs i Celebracions
El Pi de les Tres Branques es va convertir a principis del segle XX en seu d’aplecs i trobades catalanistes. El 1901, amb el pi ja malalt a causa d’unes ferides que se li havien fet per treure’n resina, el propietari de l’arbre, Tomàs Campà, el va cedir a la Unió Catalanista, que va construir una torreta de protecció al voltant del tronc per protegir-lo.
Durant el primer terç del segle XX es van fer diverses trobades i celebracions a l’entorn al pi. La primera, amb presència de nombrosos polítics, escriptors, representants d’entitats culturals, va ser el 25 de juliol del 1921, després del triomf de les forces catalanistes i democràtiques en les eleccions a la Mancomunitat de Catalunya. Les dictadures de Primo de Rivera i Franco van prohibir aquesta mena d’actes.
A partir del 1980 es va recuperar l’aplec catalanista al Pi de les Tres Branques, que se celebra cada any el tercer diumenge de juliol.
Atacs Vandàlics al Pi
Històricament, el pi ha estat víctima d’agressions i atacs vandàlics. El 2010, per exemple, van aparèixer unes creus gammades pintades al tronc. I el maig del 2014 hi va haver l’atemptat més greu, quan li van serrar una de les branques (la que correspon al País Valencià). Un any més tard es va reintegrar la branca al seu lloc i l’arbre va recuperar l’aspecte original.
El Pi Jove de Tres Branques
A uns 200 metres del Pi de les Tres Branques hi ha un altre pi, també de tres branques, que molts consideren com una mena de successor del primer. És conegut com a Pi Jove i també el van declarar arbre monumental de Catalunya. S’hi aplega, principalment, l’esquerra independentista.
Un Símbol en la Cultura Popular
La influència del Pi de les Tres Branques en la cultura popular catalana es reflecteix també en la música. “Jo que soc més català que el Pi de les Tres Branques”, cantaven Els Catarres a la seva famosa cançó Jennifer. Aquesta referència musical subratlla la importància de l’arbre com a símbol del catalanisme, tot i que possiblement molts no saben on és ni per què té aquesta significació per al país.
El Pi de les Tres Branques és molt més que un arbre; és un símbol carregat de significat històric, cultural i polític. La seva ubicació al Berguedà el converteix en un punt de referència geogràfica, però la seva importància va molt més enllà. Representa la unitat dels Països Catalans i és un recordatori constant de la identitat i la lluita per la llibertat del poble català. Amb el pas del temps, aquest símbol ha demostrat ser resilient, adaptant-se a les circumstàncies i continuant a inspirar les generacions futures.