La guerra d’Ucraïna és un sense sentit que perjudica, en primer terme, al poble ucraïnès, amb molta menor mesura a Rússia i també clarament a Europa.
L’abril del 2022 per la intermediació de Turquia es va estar a punt de signar un alto el foc entre Ucraïna i Rússia. Però els EUA i l’OTAN van pressionar perquè aquest fet no esdevingués realitat. I des d’aleshores el conflicte es va alimentant amb un reg controlat d’armament i recursos per a la guerra que es lliura al territori ucraïnès i que està destruint el país i sobretot a la seva gent.
El general alemany retirat Harald Kujat, antic cap de l’estat major i expresident del comitè militar de l’OTAN, va declarar per aquell afer que “tots els morts ucraïnesos i russos des del 9 d’abril del 2022 es deuen al fet que es va impedir que Ucraïna signés un tractat de pau amb Rússia“.
Per què això és així?:
Els EUA ho tenen clar, com ho mostren les declaracions d’algun dels seus senadors, quan afirma que l’ajuda militar a Ucraïna és la millor inversió en seguretat que ha fet els EUA al llarg de la seva història. La raó és molt concreta, consideren que només amb una despesa del 3% del seu pressupost militar anual han degradat l’exèrcit rus en un 50% sense perdre cap vida americana. Naturalment en el balanç no hi figuren les vides ucraïneses.
Aquesta intervenció amb voluntat de deteriorar Rússia com a potència ha tingut, però, efectes molt contraproduents per als mateixos interessos que propugnen els EUA: el suport popular a Putin, trampes del règim autoritari inclosa, és molt fort i no hi ha cap canvi de règim a la vista. Encara més, si algun dia es produeix, no està clar que siguin les forces més dialogants les que arribin al govern.
També les sancions dels EUA han fet més mal a l’economia europea que a la russa. L’impacte d’haver de prescindir del gas rus (per cert, Espanya ho ha fet en una mesura molt escassa), ha tingut conseqüències nefastes, de les quals, per exemple, l’economia alemanya encara no s’ha recuperat.
Tercera qüestió gens menor, s’ha empès Rússia a mans de la gran esfera xinesa i això és el que menys ens interessa com a europeus.
El règim de sancions que s’han aplicat no ha causat danys significatius a Rússia, malgrat això, sí que han servit per crear un refús bastant generalitzat a la major part del món contra l’exercici de poder i de domini en l’ordre mundial dels EUA i per extensió, encara que no sigui exactament així, d’occident.
El refús a Europa que s’està produint a Àfrica i la presència creixent de Rússia ha de col·locar-se també en aquest balanç, que té com a factor més negatiu haver afeblit extraordinàriament el principi de dissuasió nuclear que és un factor imprescindible per a la seguretat mundial. Avui Europa està més mal situada que mai en la seva projecció exterior, i la guerra d’Ucraïna és un factor determinant.
A tot això, el creixent compromís militar amb Ucraïna accentua el problema del conflicte, però no assegura la victòria per part d’aquest país. L’enviament de caça-bombarders F-16, l’autorització perquè utilitzin armes de llarg abast per atacar territori rus, l’arribada de contingents militars europeus per assessorar l’exèrcit ucraïnès, la petició esbojarrada que puguin atacar-se els avions i míssils russos des de territori OTAN; tot això no resol el problema de la feblesa militar ucraïnesa sobretot perquè erra en el recurs fonamental, el factor humà que és una evidència que el que serien les noves lleves per substituir unes forces delmades i esgotades després de dos anys de guerra, no volen anar al front. I aquesta dificultat és un senyal clar que la victòria és impossible.
El que passa és que cada dia en què no es fa res per la pau, el país i els seus recursos queden més destruïts i augmenta el risc de l’ús de l’arma nuclear per part de Rússia per forçar un alto el foc, i el que encara seria més perillós, una resposta del mateix tipus.
Loading ...
