Treballem la major part de l’any per a l’Estat. Entre 6 i 7 mesos dels nostres ingressos van a petar a les administracions públiques. Això explica que la despesa pública sigui molt important. El 46,4% del PIB; en altres paraules, de cada 2 euros que circulen gairebé 1 és gastat per les administracions públiques, però pel que es veu tota aquesta immensa muntanya de diners que es traspassa de les nostres butxaques a l’Estat no serveix per atenuar els problemes de pobresa, que cada vegada són més palesos, malgrat els 5 anys ja de govern progressista de Pedro Sánchez.
Ara mateix, i segons Càritas, els menjadors socials i els Bancs d’Aliments es troben una vegada més desbordats per la demanda. Però el pitjor de tot és que pràcticament la meitat de les persones que acudeixen a aquest últim recurs és gent que té feina, que treballa, que figura a la llista de les altes a la Seguretat Social.
Però no és només la demanda i el tipus que fa que gent que treballa sigui pobre, sinó el fet que a l’hora de la veritat quan es tracta de resoldre necessitats humanes tan bàsiques com l’alimentació, se n’hagin de fer càrrec ONG i organitzacions de l’Església perquè senzillament el govern de l’Estat no hi arriba.
Que hi hagi tanta gent necessitada que té feina s’explica en un altre informe de Càritas presentat a la Universitat Abat Oliba, on assenyala que el pressupost de referència per a una persona sola a Extremadura és de 1.144 euros al mes i a Catalunya de 1.370. Si es tracta d’una parella amb dos fills menors, la xifra s’incrementa respectivament fins als 2.497 euros al mes i els 2.813 en el cas català, però resulta que el salari mínim interprofessional pel 2024 és de 1.134 euros, que amb prou feines serveix per mantenir una persona a Extremadura i no arriba al nivell bàsic a Catalunya. I això, i aquest és un mèrit del govern, que ha sofert un continuat increment en els últims temps, però la inflació ha retallat substancialment el poder adquisitiu real d’aquests increments.
Però el problema va més enllà. Segons un estudi de la UGT fet d’acord amb les estadístiques salarials de l’Agència Tributària, resulta que més de 7 milions de treballadors (7,162 milions), és a dir, una tercera part del total, cobren el salari mínim o menys, una xifra que s’eleva molt més, fins al 80%, en el cas dels joves. Aquest fet de cobrar menys que el salari mínim és conseqüència que el seu contracte preveu menys hores de treball que les que regulen aquesta retribució. D’altra banda, d’aquella xifra de més de 7 milions, 3,8 milions cobren entre la meitat i per sota del salari mínim. Aquí tenim l’explicació de per què gent que té contracte és usuària regular de menjadors socials i dels Bancs d’Aliments.
El govern espanyol assenyala amb el dit perquè mirem en direcció al creixement del PIB, que és molt millor que el de l’entorn europeu. Però no diu res de com aquest fet es tradueix en ingressos per a la gent, que és en definitiva el que compta. Periodistes que fan informació de partit contribueixen a generar aquesta confusió cantant les excel·lències del govern. Per exemple Emma Riverola criticava a tota pàgina Felipe González i acusava de no dir ni una sola paraula dels “èxits del govern de coalició progressista. Ni per valorar les mesures socials aprovades, ni el creixement econòmic, la reducció del deute extern, ni el pes creixent d’Espanya en l’àmbit internacional”. Es repeteix el mantra del creixement sense més, es parla de la reducció del deute, cosa que és certa en temes relatius perquè el PIB creix, però és falsa en termes absoluts, que també és el que compta, perquè cada vegada, cada ciutadà té una motxilla de deute públic expressada en euros més gran.
Els més perjudicats per aquesta situació són les famílies amb fills que alimenten el gruix de la pobresa. El més escandalós de tot, més quan un govern es vanta de progressista i d’èxits econòmics, és que Espanya té el dubtós honor de ser, junt amb Romania, el capdavanter de la pobresa infantil a la UE, i és lògic. La despesa mitjana per fill és de 670 euros al mes. Comparis això amb el salari mínim o amb el salari més freqüent, que per al 2023 era de 18.502 euros i es podrà constatar que si es tenen 2 fills la major part de l’ingrés ja ha desaparegut. I és que Espanya, més ben dit el govern espanyol, és miserable a l’hora d’ajudar a aquestes famílies. Només atorga 100 euros al mes pels menors de 3 anys.
Loading ...
