La democràcia es pot convertir en un forat negre si no s’aturen les tendències que la degeneren i la converteixen en un mal sistema polític. La majoria de la gent considera que la democràcia és el millor sistema possible per governar-nos. Entenguem-nos, ens estem referint al model occidental de democràcia parlamentària amb partits polítics, on periòdicament hi ha eleccions en el marc de les llibertats i s’elegeix els representants que acabaran determinant qui són els que ens governen. Això es fa en un determinat període de temps, normalment 4 anys, i es mantenen o es canvien els governs.
Fins aquí tot molt senzill i clar, però la realitat s’ha anat complicant en la mesura que l’estat, que és la màquina governada pel govern, s’ha anat fent més gran i complex, sobretot en dos sentits.
Per una banda, ha crescut de manera extraordinària la seva dimensió econòmica, de manera que pràcticament la meitat de la despesa d’un país com a mitjana la fa l’estat. En el cas d’Espanya és del 48%. Per tant, la forma com es gestiona aquesta voluminosa xifra de diners és determinant per al present i futur de cada societat. I en el futur rau la segona qüestió. També cada vegada la despesa és més complexa, contempla més variables de futur. El cas de més magnitud, però no l’únic, és el de les pensions. Fem una sèrie de càlculs de com aniran les coses per determinar si d’aquí a 10, 20 anys o més es podran continuar pagant. Però també és una variable de futur la despesa en sanitat i en dependència.
Alhora, les eleccions han anat degenerant i han quedat reduïdes a una simple subhasta en la qual cada partit redueix cada vegada més les obligacions dels ciutadans i augmenta els beneficis. Tots més o menys, sabem que ens enreden. En definitiva, tots els diners que gasta l’estat surten de les nostres butxaques i, per tant, és increïble que cada vegada ens donin menys i que paguem més. La forma de dissimular aquest engany per part dels governs és tirant la pilota endavant; és a dir, oferint més avantatges avui a força de comprometre la situació en un futur. Com un governant espera com a molt a romandre en el seu lloc 2 o 3 mandats, és a dir, uns 12 anys, tot el que sigui llençar la pilota més enllà d’aquest temps ja va bé. I és el que està fent Espanya en concret amb les pensions i també amb la despesa sanitària.
Ara, els funcionaris de la Comissió Europea notifiquen en el seu informe sobre la situació fiscal d’Espanya 2024 que, tant les pensions com l’atenció sanitària presenten amenaces tangibles sobre la seva sostenibilitat i lamenten que l’actuació política del govern d’Espanya per resoldre aquest problema hagi estat molt limitada. I en aquesta frase radica el forat negre: “el risc a curt termini és limitat, però a mitjà termini Espanya se situa en els països de risc fiscal alt“. Ja tenim servit el problema. Sánchez continuarà sense afrontar aquesta qüestió perquè el seu cost el pagaran els que vinguin d’aquí a 8 o 10 anys i ja se sap el que diu la dita castellana “el que venga de atrás que arree”.
Naturalment, aquí hi ha un ingredient més de la gran manca de solidaritat generacional que caracteritza el nostre temps i castiga els joves. Però què importa, mentre qui governa pugui tenir vots “allá pelotas”.
Loading ...
