Converses a Catalunya ha formulat una declaració “Davant les eleccions catalanes“ que postula la necessitat d’una reacció de la comunitat civil per poder sortir de l’atzucac en el qual ens han situat els partits polítics.
La declaració comença assenyalant que les eleccions anticipades són un reflex dels greus danys que pateix la nostra vida política, conseqüència d’una pràctica democràtica fictícia. Afirma que aquestes eleccions ja havien d’haver estat convocades quan Aragonès es va quedar amb una minoria parlamentària de 33 diputats sobre 135 i malgrat això va voler mantenir el govern. Una situació inaudita en qualsevol democràcia.
També constata que els partits representats al Parlament de Catalunya no compleixen amb la finalitat que dona sentit a la política: la construcció del bé comú, perquè atorguen una prioritat absoluta als seus interessos partidistes. La seva principal preocupació és repartir el poder entre les persones que exerceixen els lideratges, relegant els seus seguidors a una posició de subalterns.
La declaració sosté que la via democràtica és impossible sense l’existència de l’amistat civil entre tots els que hi participen i aquest principi és incompatible amb l’existència d’una pràctica basada en la desqualificació, l’insult, la polarització radical, les exclusions, línies i murs que caracteritzen la política actual.
També assenyala que els nostres partits i governants no rendeixen comptes i subratlla el fet que encara estem pendents de saber exactament què va passar durant la tràgica pandèmia de la covid-19 i així extreure’n lliçons clares per al futur. La declaració també fa un apuntament molt concret que exemplifica les mancances i la distància que separa el discurs de la pràctica política catalana: assenyala que, després de més de 40 anys de democràcia, Catalunya continua sense tenir una llei electoral pròpia per impotència dels partits que es regeix per un decret provisional del govern espanyol del 1979.
És davant tots aquests fets que Converses afirma que “no podem dipositar gaires esperances en els partits polítics per corregir els seus errors” i afirma confiar en una resposta de la comunitat cívica perquè d’ella depèn la convivència, la cohesió social, la prosperitat i el benestar.
També constata una anomalia de la política catalana: l’absència d’un espai polític i cultural de centredreta alternatiu a la majoria governant en les diverses impostacions del país, ERC, PSC, Comuns, i JxCat.
I finalitza amb una crida per aconseguir una política responsable i compromesa amb el bé comú, una crida cívica a unir-se en un moviment per una política renovada i honesta. Si hi estàs d’acord omple el formulari següent:
