La dona de Sánchez i la parella d’Ayuso podrien semblar dos casos paral·lels, atenint-nos a l’escandalera que hi ha muntada. Però, en realitat, per poc que ens aturem a examinar-ho concretarem que presenten importants asimetries polítiques.
Alberto González Amador, parella d’Ayuso
La parella d’Ayuso, Alberto González Amador, està subjecte a una denúncia per suposat frau fiscal. Segons la denúncia, González hauria utilitzat factures falses i empreses pantalla per no declarar tots els beneficis de la seva empresa, Maxwell Cremona SL, el 2020 i 2021. El jutjat d’instrucció número 19 de Madrid va obrir una investigació el 22 de març, imputant a González dos delictes de frau fiscal.
El frau es demostra en despeses fictícies emeses per diverses societats de l’empresa Maxwell Cremona SL, de la qual González Amador és propietari. Aquesta conducta tenia la finalitat d’”ingressar en l’erari públic menor quantitat de la qual li corresponia abonar per l’impost de societats dels exercicis 2020 i 2021”. A més de González, també s’acusa un empresari mexicà i tres andalusos més, com a representants d’altres societats diferents que haurien estat involucrades en l’emissió de les factures.
Alberto González Amador s’enfronta a acusacions de frau fiscal i falsedat documental per la seva presumpta participació en aquesta trama de facturació irregular.
Begoña Gómez, dona de Pedro Sánchez
La dona de Sánchez, per altra banda, es veu incursa en una denúncia presentada pel PP davant de l’Oficina de Conflicto de Intereses en relació amb el president del govern, Pedro Sánchez. La denúncia se centra en les relacions de Begoña Gómez amb el grup empresarial Globalia.
Segons el PP, està acreditat que Air Europa va finançar la càtedra universitària de la parella del president del govern des de tot just un mes després que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa. A més, s’esmenten les relacions de Gómez amb Javier Hidalgo, fill del fundador de Globalia. Aquestes relacions inclouen la creació del hub d’innovació turístic Wakalua, que va signar un contracte amb l’África Center del Instituto de Empresa (IE), dirigit per Begoña Gómez. Tot i que el contracte no es va executar completament a causa de la pandèmia, es vincula amb el préstec que Air Europa va rebre per 140 milions d’euros avalats per l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) i ajuts per 475 milions a través del Fondo de Apoyo a la Solvencia de Empresas Estratégicas.
Begoña Gómez, esposa del president del Govern, ha estat al centre de l’atenció a causa d’un fet recent. Segons El Confidencial, el 2020, Begoña Gómez va signar una carta de recomanació en suport a una UTE (Unió Temporal d’Empreses) que es va presentar a una licitació del Ministeri d’Economia. El contracte tenia un valor de 7,7 milions d’euros. Tot i la pandèmia, la UTE finalment es va emportar el contracte.
Un dels accionistes d’aquesta UTE és Carlos Barrabés, que també està relacionat amb el màster que dirigeix Begoña Gómez actualment. La situació ha generat controvèrsia i planteja preguntes sobre possibles conflictes d’interessos a causa de la relació entre l’esposa del president i l’empresa adjudicatària.
Les diferències entre un cas i l’altre són evidents. En el d’Ayuso, el suposat delicte l’ha comès la seva parella i no consta que hi hagi cap mena de vincle lucratiu entre ambdues persones. En el cas de Gómez, la infracció no seria seva, en tot cas seria un beneficiari d’una pretesa vulneració comesa pel seu marit, el president del govern. La diferència no és menor. La responsabilitat en el cas d’Ayuso no recau sobre una figura política, sinó sobre la seva parella. I en el cas de Gómez sí que recau sobre un polític, no gens menys que el president del govern.
Hi ha una segona diferència molt important que es deriva de qui té el poder.
El Colegio de Abogados de Madrid ha presentat una denúncia contra la Fiscalía Provincial de Madrid per revelar dades privades que desmentien la versió proporcionada per Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, sobre la parella d’Ayuso. La denúncia es basa en la difusió d’informació confidencial que afecta la privadesa de les persones involucrades en el cas.
Per què el col·legi d’advocats més important d’Espanya ha actuat d’aquesta manera? Doncs pel precedent que significa que la fiscalia hagi lliurat informació confidencial que afecta a una persona privada, fet que està clarament penat per la llei. En aquest cas el poder de l’estat ha actuat per intentar accentuar el problema de l’inculpat.
A l’altra banda, la possible infracció de Sánchez no ha tingut la mateixa sort.
L’Oficina de Conflictos de Intereses ha arxivat la denúncia presentada pel Partit Popular (PP) contra el president del Govern, Pedro Sánchez. El PP acusava Sánchez de no haver-se apartat del Consell de Ministres en què es va acordar el rescat d’Air Europa, malgrat els presumptes vincles de la seva dona, Begoña Gómez, amb l’aerolínia. L’Oficina va concloure que Sánchez no tenia l’obligació d’abstenir-se en aquestes decisions.
Cal dir que aquesta oficina és una instància orgànica del mateix govern i això ja pot qüestionar la seva imparcialitat. No és lògic que els conflictes d’interessos siguin arbitrats per persones que orgànicament depenen del mateix govern. Hauria d’haver-hi una instància independent per a aquestes qüestions. En aquest cas, el poder ha actuat defensant el pretès inculpat.
En definitiva, malgrat les semblances aparents, les diferències entre els dos casos són tan importants que constitueixen dues situacions clarament diferents, on el pes de la responsabilitat política no existeix en un cas i, si fos cert tot el que ha estat narrat, sí que es donaria en el cas del president del govern.