I com pot ser si el PSC assoleix 41 diputats, 8 més dels que tenia, i el 29,4% dels vots, més de 6 punts percentuals que el febrer del 2021? Com pot ser si l’independentisme perd per primera vegada la majoria absoluta del Parlament perquè JxCat, ERC i la CUP no sumen?
Doncs, passa per un encreuament de raons numèriques i polítiques:
Amb 33 diputats, els mateixos que té ara ERC, Illa no va gaire lluny per governar. Els diputats que li aporta el seu soci natural Catalunya en Comú, que són 9, només li permeten arribar a 50 escons, molt lluny de la majoria necessària dels 68. Només el tripartit, amb l’afegit dels 26 d’ERC, li permetrien la majoria folgada per governar, i comptant només amb els escons d’ERC, quedaria just al llindar de la majoria absoluta.
Per tant, el resultat socialista no li aporta una solució numèrica contundent, però sobretot no li aporta per dues raons polítiques.
La primera, perquè ERC difícilment passarà a formar part com a element menor d’un govern presidit per Illa, el seu desgast de cara al votant independentista seria massa gran. Però, sobretot, la causa principal es deriva del fet que Illa i el PSC són simples subalterns de Sánchez i aquest necessita absolutament no ja dels vots independentistes, sinó dels de Junts per continuar governant. Si li falla un d’aquests dos partits, la seva legislatura està acabada.
I la resposta a aquesta difícil equació passa senzillament per un govern independentista a Catalunya que compti amb l’abstenció del PSC. D’aquesta manera sense assolir els 68 escons necessaris pot arribar a governar amb relativa comoditat, amb una minoria qualificada, sempre això sí, sotmès al dogal de la pressió del PSC que, d’aquesta manera assegura al govern Sánchez que els diputats de JxCat i ERC al Congrés es portaran bé, perquè té a la seva mà prémer el botó que fa caure el govern a Catalunya.
En definitiva, es tracta d’un joc creuat de necessitats. La del president del govern espanyol amb la seva dependència dels partits catalans és evident; es tractaria de generar una dependència simètrica del PSC a Catalunya. I aquest és el paper d’Illa, que és una persona moderada, disciplinada i atenta a les necessitats que marqui el secretari general del PSOE.