Ara, qui s’endú la gran clatellada és En Comú Podem, el partit de Colau. La seva decadència es va iniciar amb la pèrdua de l’Ajuntament de Barcelona i ara s’estén al Parlament. Amb un 5,5% dels vots i només 5 escons se situa en la irrellevància política, i té a la CUP, que també és un dels altres perjudicats, a menys d’1 punt percentual de distància. També en aquest cas sembla clar que hi ha una pèrdua de vot en favor del PSC. Segurament es paguen les conseqüències de la insignificança de Sumar en la coalició de govern a Espanya i aquesta dada pot explicar la ruptura en motiu de Hard Rock que va produir el refús dels pressupostos. Seria un intent d’agafar perfil propi i desmarcar-se de la dependència socialista.
El PP creix, però recordem que desapareixen 6 diputats de Cs. Com partim d’un nivell extraordinàriament baix el seu important creixement es produeix en termes reals amb una posició política molt poc rellevant, 12 diputats. Quasi els mateixos que Vox, que aguanta amb els seus 11.
La fotografia de tot plegat és clara. La dinàmica inicial confirma l’avantatge del PSC, però també apunta a un increment de JxCat que pot multiplicar-se en funció de com evolucionin els fets i Puigdemont jugui les seves cartes. Alguna jugada espectacular per part seva, com podria ser el retorn i aixecar la bandera que marqués rotundament la diferència amb ERC, podria produir una mobilització del vot independentista, i això ha d’intranquil·litzar al partit socialista, perquè en definitiva el que ha fet créixer a Puigdemont és el protagonisme que Sánchez li ha anat donant amb les converses i la negociació de la llei d’amnistia. Ara s’ho pot cobrar amb vots.
De moment qui “palmària” electoralment seria ERC, que pagaria així la seva feblesa com a acció de govern, malgrat la publicitat a tota pàgina de les seves excel·lències; i sobretot l’extrema esquerra de comuns i la CUP que literalment queda en el límit de l’extinció parlamentària. Puja el PP, però amb una dimensió que trist servei li fa a Núñez Feijóo i es confirmaria la solidesa de la posició assolida per Vox.
Els resultats són una mica malèfics. L’independentisme, fins i tot amb la CUP, no assoleix la majoria absoluta. I el PSC i els comuns queden molt lluny d’ella. L’única combinació viable és un tripartit amb Illa de president i Colau de consellera destacada. Segons com votin els catalans, aquesta és la sentència anticipada.
Loading ...
