Al final la triomfadora de la nit ha estat la pel·lícula Oppenheimer, que ha guanyat 7 estatuetes, entre les quals hi ha la de millor pel·lícula, millor director (Christopher Nolan), millor actor principal (Cillian Murphy), millor actor de repartiment (Robert Downey Jr.), millor muntatge, millor direcció de fotografia (Hoyte van Hoytema) y millor música original (Ludwig Göransson). Superant totes les altres candidates: “American Fiction”, “Anatomía de una caída”, “Los asesinos de la luna”, “Los que se quedan”, “Maestro”, “Pobres criatures”, “Vidas pasadas”, “La zona de interés” i “Barbie”.
Aquestes dues pel·lícules s’havien presentat com la contraposició entre un film feminista i una altra pel·lícula de tall clàssic en la que pràcticament quasi tots els papers corresponien a homes. Cal dir que Barbie ni tan sols estava nominada per als Oscars al millor director, malgrat la campanya del món feminista, que fa mesos que dura, a favor de Greta Gerwig, que jugava amb les cartes de ser una pel·lícula altament taquillera, que s’havia vist arreu del món i que, fins i tot, havia estat prohibida en alguns països, i va ser nominada a la millor direcció pels Globus d’Or i pel Sindicat de Directors.
Tampoc formava part del llistat de les candidates a la millor actriu protagonista i figurava América Ferrera com a candidata a millor actriu de repartiment que s’ha endut Da’Vine Joy Randolph pel film “Los que se quedan”. Tampoc ha obtingut res malgrat que hi tenia una nominació, pel millor actor de repartiment, ni el millor guió adaptat. El premi més rellevant que s’ha endut Barbie ha estat per a la millor cançó “What was i made for?”.
No és un fet menor que, malgrat la pressió dels lobbies, Barbie hagi quedat tan relegada fins a aconseguir un resultat intranscendent. Tota l’acció dirigida a presentar-la com una pel·lícula de culte per la mirada femenina i “desmitificadora” que generava, ha quedat sense traducció. Per a les seves defensores, la victòria d’Oppenheimer significa que els homes blancs de Hollywood han imposat una vegada més la seva voluntat per frenar les reivindicacions feministes.
Més enllà d’aquest fet, cal dir que Barbie, que és una pel·lícula enginyosa, és també, a més de la seva caracterització anecdòtica, un film absolutament pla que té com a més destacable els seus efectes visuals i la intel·ligència d’utilitzar una nina que havia estat objecte de desqualificació pel feminisme perquè convertia a la dona d’un objecte estereotipat en un element de la reivindicació feminista. És clar que no tothom està d’acord amb aquesta lectura i des del mateix feminisme s’ha qüestionat i es continua considerant Barbie malgrat el restyling ,com allò que no ha de ser una dona.
En tot cas la pel·lícula ens recorda que va ser la primera nina amb pits perquè fins aleshores totes les nines eren sempre com a infants, cosa que també el feminisme critica perquè considera que ja instal·la la nena en el paper de mare.
Polèmiques al marge, queda clar que en aquesta ocasió el triomf d’Oppenheimer atorgat per l’acadèmia coincideix molt majoritàriament amb les preferències del món cinèfil, que veien en aquest film una qualitat que Barbie estava lluny de tenir.
On veure totes les pel·lícules guanyadores dels Premis Oscar 2024
Loading ...
