Les dades de les enquestes electorals i dels estudis més profunds realitzats durant les darreres eleccions nord-americanes demostren que s’està produint un canvi de tendència en el vot de l’electorat d’origen hispà, afroamericà i asiàtic: cada cop es guien més per criteris ideològics davant les urnes.
En canvi, tradicionalment aquests grups de població han votat seguint un criteri racial (un terme que als Estats Units no té la connotació negativa que se li dona a Europa), fet que ha avantatjat el Partit Demòcrata des dels anys 60. Fou llavors quan s’instal·là l’actual clivella política que assimila el progressisme i l’obertura a la immigració als demòcrates, i el conservadorisme als republicans.
Així doncs, el Partit Demòcrata es considerava com el que millor recollia les inquietuds de les “minories racials”, mentre que el Partit Republicà s’assimilava a la vella elit blanca protestant d’ascendència anglosaxona (la coneguda com a WASP).
Tanmateix, d’ençà que Donald Trump assumí el seu polèmic -però també indiscutible- lideratge del Partit Republicà després de la seva nominació a les primàries del 2016, el rostre d’aquesta institució, coneguda no endebades amb el sobrenom del “Gran Vell Partit” (GOP), ha canviat de forma radical.
El Trump de 2016 s’ha presentat fins a l’avorriment com el candidat de la classe blanca treballadora, perdedora de la globalització.
Si bé és cert que les “minories racials” estigueren infrarepresentades en el cos electoral que propulsà Trump a la Casa Blanca el 2016, també és cert que ja a les eleccions del 2020 el candidat republicà recollí un nombre notablement més elevat de vots provinents de nord-americans no blancs.
Quatre anys més tard aquesta tendència s’ha fet encara més evident. El percentatge d’adults no blancs que s’identifiquen com a demòcrates està caient en picat des del 2016, passant de prop del 70% al voltant del 55%. Una tendència, per cert, particularment accentuada entre els hispanoamericans, que paradoxalment constitueixen el gruix de la immigració recent als Estats Units.
La principal explicació d’aquest fenomen, que afavoreix clarament Trump i jugarà en contra de Biden a les eleccions d’enguany, és que gràcies a una societat cada cop menys segregada, el criteri racial com a factor decisiu del vot està deixant pas al criteri ideològic. Una anotació important és que aquesta millor integració està resultant possible gràcies a una base cultural comuna, emmarcada en el cristianisme i els valors occidentals fonamentals que hispanoamericans i afroamericans comparteixen amb els estatunidencs blancs.
En qualsevol cas, molts nord-americans d’ascendència africana o hispana se senten prou integrats per votar segons les seves veritables idees polítiques, i no pas pel color de pell. I ves per on resulta que aquestes idees són força conservadores.
Efectivament, diversos estudis han demostrat que nombrosos votants afroamericans i hispanoamericans del Partit Demòcrata afirmaven alhora ser partidaris del dret a les armes, o contraris a la idea de l’intervencionisme estatal. El 2012, tres de cada quatre afroamericans que es declaraven conservadors afirmaven alhora votar pels demòcrates. Actualment, menys de dos de cada quatre mantenen aquest doble posicionament conservador-demòcrata.
Ben pocs nord-americans blancs que es declaraven demòcrates coincidien, en canvi, amb aquests postulats. I a la inversa, de cara a l’electorat no blanc les mesures que entusiasmen als demòcrates blancs, per exemple en el terreny de la ideologia de gènere, el wokisme o la retirada de fons a la policia, estan resultant profundament contraproduents.
En definitiva, el suport massiu de l’electorat no blanc del qual fins ara ha gaudit el Partit Demòcrata s’explica per raons històriques, culturals i comunitàries. Aquesta adhesió de les dites “minories racials” als demòcrates és doncs una aberració històrica, que el pas del temps i la millor barreja social dels Estats Units estan per fi corregint.
El Trump de 2016 s'ha presentat fins a l'avorriment com el candidat de la classe blanca treballadora, perdedora de la globalització Share on X