Un balanç breu podria ser aquest. Gairebé el 20% del territori ucraïnès està ocupat per Rússia, 6,4 milions d’ucraïnesos són refugiats.
Entre el 2022 i el gener del 2024 Europa ha compromès 144.000 milions d’euros per a ajuda militar i econòmica, encara que una part avança retardat. Els EUA queden lluny amb 67.000 milions.
El front de gairebé 1.000 km, més de la distància entre Barcelona i París, està estancat i en tot cas els progressos que enregistren són limitats, però significatius, són russos. L’únic lloc on Ucraïna es pot anotar un èxit després del fracàs de la contraofensiva de l’estiu del 2023 és el Mar Negre, on ha aconseguit obrir un corredor per a l’exportació de cereals i ha enfonsat diversos vaixells russos.
Tot i ser greu, el problema no és l’insuficient rearmament ucraïnès, sinó les baixes en el seu exèrcit i la falta de reposició. I en aquest àmbit, impera la mentida. La xifra que ara ha donat Zelenski de 31.000 morts és radicalment falsa. L’agost del 2023 segons les fonts del The New York Times assenyalava 70.000 morts i entre 100.000 120.000 ferits. Però és que abans d’això, l’administració militar nord-americana havia assenyalat ja, el novembre del 2022, 100.000 morts. Ara es debat una llei per rebaixar l’edat de reclutament dels 27 als 25 anys. El problema és que les lleves no arriben al front i la gran part dels que lluiten fa 2 anys que ho fan sense descans. Quan es desmobilitzin, l’estat de la majoria serà traumàtic. A més, es tracta d’una població d’edat avançada. La mitjana és de 43 anys. En altres termes, Kíev ha intentat fer la guerra sense sacrificar la seva joventut, de qui depèn, però això ja no sembla possible.
Rússia no abandonarà mai Crimea ni els territoris russòfils d’Ucraïna conquerits. La guerra de desgast afecta d’una manera molt més dura al país agredit que a Moscou, que ha demostrat que se n’ha sortit molt bé de les sancions i que aconsegueix que la seva economia funcioni raonablement bé.
La UE té un sentit de la justícia estràbic. El que critica a Rússia ho accepta de forma exagerada en el cas d’Israel. La resposta de les forces de defensa israelites sobre Gaza és absolutament desmesurada perquè té com a objectiu la mateixa població civil. Però, això no altera el judici europeu.
D’aquesta manera la UE queda desprestigiada davant del món, produint-se la paradoxa que, mentre que Rússia ha anat guanyat prestigi i posicions en l’àmbit internacional, la UE les ha perdut, especialment a l’Àfrica i als països àrabs, els nostres veïns del sud. Es presenta la guerra d’Ucraïna com la defensa d’Europa. És un error. Rússia no és enemic militar per a Europa. La despesa en aquest camp ara és de 4 a 1 favorable a la Unió. I amb poc esforç es multiplicaria fins a 6. Només cal veure les dificultats russes en el front ucraïnès per entendre que els seus governants no tenen camp mena d’intenció d’agredir Europa. I per si no n’hi hagués prou, la Xina, que dona suport a Rússia en aquella guerra, no vol sentir parlar d’un conflicte directe europeu.
També s’oblida que, malgrat la propaganda, Putin no és el pitjor veí que podem tenir instal·lat en aquest país, i que en l’origen del conflicte hi ha el refús i la manca d’acollida dels intents del president rus d’establir lligams sòlids amb Europa.
El veritable perill rus en tot cas és atòmic i, per això, cal frenar l’actual cursa armamentista perquè només contribueix a un major enfrontament. Una nova onada bel·licista recorre els governs d’Europa, com el 1914, que ignoren que, segons les enquestes, la majoria de la UE vol que s’arribi a una pau en la guerra d’Ucraïna. De fet, l’esforç ara hauria de ser generar els incentius en els dos camps en conflicte perquè aquesta pau fos possible, perquè Ucraïna es recuperi i Rússia superi el seu complex històric d’amenaça occidental.
És necessari construir la pau universal que té 4 protagonistes bàsics (la Xina i els EUA, Europa i Rússia) abans que la cursa armamentista acabi per destruir encara més un malmès planeta.
COL.LABORA EN L’ENQUESTA DE CONVERSES SOBRE LA SITUACIÓ DE CATALUNYA :
