El parlament d’Alemanya ha aprovat divendres 23 de febrer la legalització del consum i tinència de marihuana per a finalitats recreatives. Una promesa (de fet, mesura anunciada llavors com estrella) de la coalició dita semàfor entre socialdemòcrates, verds i liberals liderada per Olaf Scholz.
El ministre de sanitat alemany, Karl Lauterbach, defensà la seva proposta de llei, ara ja aprovada, afirmant que era una qüestió de “sentit comú”, ja que 4,5 milions d’alemanys són consumidors regulars d’aquesta droga, i que en els darrers 10 anys, el número de joves d’entre 18 i 25 anys que prenen marihuana ha augmentat un 100 %.
Un raonament tan pobre que equivaldria a decretar per llei la incentivació dels suïcidis només perquè les estadístiques han demostrat que cada cop més persones es prenen la vida.
La llei, que també autoritza el consum públic de marihuana, estableix un nebulós límit mensual de tinència de la droga de 50 grams per persona. Resulta molt difícil veure com es podrà a la pràctica controlar aquest llindar.
D’altra banda, l’article que havia de permetre la venda de marihuana en comerços acreditats no ha estat finalment aprovat de moment, ja que els seus partidaris esperen que ho sigui en un futur pròxim.
Potser el més greu del cas alemany és que els resultats d’altres països que s’han mogut abans en aquesta direcció, com els Països Baixos, han resultat senzillament catastròfics, propulsant el tràfic il·legal i la violència que hi ve associada a nivells mai vistos. I Alemanya no es contenta amb equiparar-se amb els Països Baixos, sinó que introdueix la legislació més permissiva d’Europa i la segona del món, després d’un altre país que ha esdevingut emblemàtic del progressisme woke, Canadà.
També resulta particularment trist que la raó adduïda pels liberals alemanys per legalitzar una droga d’efectes nefastos sobre la salut sobradament demostrats, sigui recaptar diners, uns 5.000 milions d’euros anuals, segons es calculà el 2021.
La llei ha fet front a una oposició total de la democràcia cristiana i del partit de la dreta alternativa AfD (Alternativa per Alemanya en les seves sigles germàniques).
Però, és que a més, segons una enquesta realitzada per YouGov, la ciutadania alemanya és majoritàriament contrària a la legalització de la marihuana, amb un 47% dels enquestats declarant-se en contra, un 42% a favor i un 11% d’indecisos.
Així doncs, cal preguntar-se: per què el govern d’Olaf Scholz, que fa front a una crisi econòmica sense precedents en la història del país des de la Segona Guerra Mundial i a un descontentament social creixent arran de l’agenda “verda” i els costos que aquesta implica per a les classes mitjanes, s’arrisca a perdre encara més capital polític, aprovant una llei divisòria i amb riscos importants per la criminalitat? I més encara, sabent que Alemanya fa front ja a un fort increment del crim en els darrers anys?
Part de la resposta sembla trobar-se en la ceguera ideològica que afecta bona part de les elits de govern a Europa, combinada amb una inquietant falta de visió estratègica, a llarg termini i que prengui en compte el conjunt de variables clau a l’hora de fer polítiques i mesurar-ne les conseqüències.
Només així es poden explicar aberracions com la llei recentment aprovada a la cambra baixa alemanya que legalitza la marihuana, però també la decisió d’Angela Merkel d’abandonar l’energia nuclear de fa uns anys, cedint a les pressions del poderós lobby ecologista alemany.
COL·LABORA EN L’ENQUESTA DE CONVERSES SOBRE LA SITUACIÓ DE CATALUNYA:
