No hi ha una consciència suficient de que Espanya va retrocedir en la seva convergència de renda per càpita (RpC) amb la UE ,malgrat el que això significa. S’ha anat perdent posicions i ara ja s’ocupa el lloc 18 de la llista entre 27 dels països de la UE, d’acord amb la seva renda personal. Però és que, a més i sobre això, encara hi ha menys consciència.
La UE ve retrocedint d’una manera extraordinària amb la comparativa amb els EUA. En l’actualitat la RpC d’aquell país és de 76.329 dòlars davant els 37.432 de la UE. Ha estat al llarg de l’última dècada quan s’ha produït un decalatge molt gran, ja que la diferència ha augmentat quasi en un 50%. En aquest joc de comparacions hi ha lògicament l’evolució entre el dòlar i l’euro i aquest factor monetari augmenta la diferència aparent. Però, aquesta matisació no treu de cap manera que la distància s’hagi multiplicat i arribi a ser quasi de 2 a 1.
I és que Europa no va bé. La seva economia va quedant desfasada. Regula la IA, però no hi ha empreses europees que competeixin en aquest terreny, com tampoc existeixen en el camp estratègic dels microxips, ni podem exhibir campions digitals. Hi ha molta regulació i cada vegada menys creativitat empresarial. I aquesta regulació ha esclatat per la banda d’un dels sectors més febles i s’ha produït la revolta pagesa que s’ha estès arreu d’Europa.
És tot un símptoma, com ho és el creixement extraordinari dels partits de la dreta radical, que poden obtenir un resultat mai vist en les eleccions europees del mes de juny. Abunden les crítiques de l’establishment polític i mediàtic contra aquests grups, però anem molt escassos de preguntes i respostes de per què sorgeixen.
La transició energètica està pensada i es fa, fins que també esclati, oblidant-se dels ciutadans reals, de la immensa majoria dels que tenim ingressos mitjans i baixos, perquè dels despatxos de Brussel·les no ho veuen.
En el període del mandat de la senyora von der Leyen, presidenta de la CE, s’ha produït la invasió de Rússia contra Ucraïna. Avui, segons l’última enquesta, la majoria de ciutadans d’Europa, el 41%, considera que s’hauria d’impulsar a Ucraïna una negociació per fer la pau a Europa. I la majoria de la població també creu que el final de la guerra només pot ser un acord entre ambdós països. Però la Comissió, amb la cooperació dels estats membres, en lloc d’impulsar aquesta via renova les sancions i alimenta la màquina militar, malgrat saber que la seva capacitat d’ajut en aquest camp és insuficient. Un oficial militar ucraïnès recordava fa pocs dies que quan un país europeu els hi dona un miler de projectils d’artilleria no té present que això és el mínim que consumeixen les tropes ucraïneses en un dia.
Molt a prop de la frontera europea, a Gaza, s’està produint una experiència tràgica i dramàtica que marcarà un abans i un després i en la que la CE ni tan sols té un criteri comú. El representant per a Afers Exterior, Josep Borrell, va per una banda i von der Leyen per una altra. Al Sahel, Europa a través de França ha perdut seves posicions i cada cop més la presència russa és més notòria.
Davant tot això von der Leyen no té altre propòsit que tornar a presentar la seva candidatura esperant que l’eterna aliança entre socialdemòcrates i populars la tornin a situar en el càrrec. Ve amb dues idees més aviat nefastes sota el braç. Una, l’ampliació de la UE amb Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia. És una manera de voler tenir les crisis més a dins. Quan encara no existeix una política migratòria comuna digna d’aquest nom en l’àmbit internacional, cada estat va pel seu compte i la coordinació en defensa és inexistent, en lloc d’augmentar la cohesió es proposa l’ampliació amb països tan problemàtics com Ucraïna.
L’altra gran idea és que vol un comissari de defensa. No importa que no tingui competències la UE. Al mateix temps s’han prodigat gestos que mostren la impotència, com l’anada llampec de von der Leyen i Sánchez a Mauritània amb 350 milions sota el braç per intentar frenar l’onada de caiucs que surten de les costes d’aquell país en direcció a Canàries. És tot el contrari d’una política migratòria pensada.
La candidatura de von der Leyen pot ser el fruit d’aquestes enteses en la superestructura dels partits, però serà un mal negoci per a la UE. En el país que millor la coneix, Alemanya, perquè hi va ser ministra, té un prestigi molt dubtós encara ara, a l’exèrcit se celebra la seva sortida del ministeri de Defensa, perquè quan s’han posat en relleu les mancances de la defensa alemanya en motiu de la guerra d’Ucraïna no es té present que una de les responsables d’aquesta decrepitud militar va ser Úrsula von der Leyen.
Problemes fonamentals de la UE, com la necessitat de reduir la burocràcia i el seu poder, han estat ignorats per l’actual presidenta i nova candidata, perquè abans que resoldre problemes d’aquesta mena, ha tingut interès a no tenir-ne amb els 30.000 funcionaris de la UE. Si Europa no fa un tomb, el seu declivi està assegurat, però el canvi és impossible si es mantenen al davant les mateixes persones que han contribuït de manera tan decisiva al fet que la davallada es produís.
Loading ...
