A la segona meitat del segle XVIII, un grup d’autors francesos, liderats per Diderot i d’Alambert i amb la col·laboració de Montesquiu, Rousseau, Voltaire i d’altres, amb la idea de refermar la raó i la crítica contra la diferència de classes d’una aristocràcia dominadora, i una classe treballadora empobrida, fan de forma conjunta una obra de gran magnitud anomenada “Enciclopèdia raonada de les ciències i del saber”. Amb el contingut d’aquesta obra i la seva posada en pràctica, creuen fermament que el món progressarà.
Aquests autors anomenats “il·lustrats” veuen en aquestes tres paraules: “llibertat, igualtat i fraternitat” un potencial per canviar el món. Però quan llegeixes autors d’aquest col·lectiu veus que juntament amb les llums inqüestionables, hi ha també ombres importants.
Veiem per exemple Voltaire en el seu “Diccionari filosòfic“, la seva defensa de la igualtat i de la llibertat, que fa agradable la seva lectura, però quan tracta la qüestió de l’economia, diu Voltaire: “La riquesa i el progrés no podria subsistir si no hi hagués gent pobra i desposseïda que faci les feines més feixugues, per una mica de menjar…”.
Llegint aquestes paraules, un es pot preguntar: on està la igualtat i la fraternitat en aquest Voltaire “il·lustrat”? I afegeix que tant França com Anglaterra, s’han enriquit amb el comerç, però no es planteja si els que van comerciar amb ells es van enriquir o es van empobrir.
La realitat és que gràcies a la fortalesa de les metròpolis s’abusava de les colònies, generant un comerç desigual i provocant riquesa per a uns i pobresa pels altres. Han passat els anys, i aquesta tàctica continua viva en les organitzacions rectores de l’economia mundial: BM, FMI, OMC.
En un altre ordre de coses, hem vist aquests dies passats, els vials plens de tractors, per protestar per un tracte comercial injust. Se’ls paga per un kg de patates 15 cèntims i les trobem al mercat per uns 2 € el kg. Les llimones es paguen al pagès a 10 cèntims el kg, i es venen a 1,50 € el kg. Això és realment comerç injust. Quan el comerç és just, les dues parts, comprador i venedor, surten afavorides.
Les ombres de la “Il·lustració” amb el menyspreu pels pobres, es repeteixen avui amb els arguments de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que obliga a suprimir els aranzels dels països pobres i no ho fa amb els països rics.
Honestament, hem de reconèixer que el benestar d’Occident ve de la injustícia de l’etapa colonial, de la nostra indiferència pel mal ocasionat, i la falta de reconeixement de l’espoli que s’ha fet i es continua fent. Per justícia i dignitat, cal una economia i un comerç just, on ningú abusi de ningú i on tots surtin afavorits.
Hem de reconèixer que el benestar d'Occident ve de la injustícia de l'etapa colonial, de la nostra indiferència pel mal ocasionat, i la falta de reconeixement de l'espoli que s'ha fet i es continua fent Share on X
