Barcelona ha quedat col·lapsada per 2.000 tractors en un fet històric en el qual la pagesia ha ocupat i bloquejat literalment la capital de Catalunya. No s’havia produït mai i demostra dues coses: malestar profund i capacitat de mobilització.
Molts d’aquests pagesos han estat 5, 8 o fins a 10 hores conduint el tractor per la carretera i molts han passat la nit al ras a la ciutat. És un esforç molt gran. Tan més si es considera que ningú els hi paga el sou i que manifestar-se amb tractors representa una forta despesa. És de tota lògica pensar que han d’estar molt afectats per arribar a aquesta situació.
En un anterior punt clau vam resumir el conjunt dels principals problemes que han generat aquesta onada d’indignació i de demostració de força pagesa. Però tots ells tenen un denominador comú: es tracta del menysteniment. Fa anys que tant agricultors com ramaders es queixen sempre dels mateixos problemes. El resultat fins ara ha estat el de multiplicar-los per part de les administracions. Un element simbòlic en el cas de Catalunya explica molt bé de quin pal van els que governen: a Catalunya no existeix departament d’Agricultura i Ramaderia. Va ser substituïda la seva denominació per la d’acció climàtica. I aquest canvi reflecteix la mentalitat amb la qual els urbanistes del Palau de la Generalitat enfoquen els problemes agraris.
Hi ha tres elements nuclears en aquest conflicte. I tots tres depenen de la plaça Sant Jaume, de la Moncloa i de la Comissió Europea, en parts diferents però tots ells corresponsables de la desfeta del camp.
- Un és el de la injustícia en les mesures. És injust tractar de manera desigual. S’omplen la boca d’inclusió, de valorar la diferència i, a l’hora de la veritat i en relació amb la pagesia, el que fan és excloure’ls de tota consideració i no contemplar la seva especificitat productiva i de forma de vida. És injust exigir grans limitacions per raons ambientals a la pagesia europea i permetre l’entrada de productes agraris de països que estan molt lluny d’aquestes restriccions. Fins que això no es reequilibri, el món agrari europeu tendirà a desaparèixer. En un àmbit més específic, les mesures i compensacions sobre la sequera no guarden proporció entre com es tracta al sector turístic i com es tracta al món agrícola i ramader.
- Un segon factor és el de la transició energètica. Brussel·les, amb gran alegria dels urbanites cosmopolites de la Moncloa i el Palau de la Generalitat, desplega polítiques que són insuportables per descarbonitzar la producció, que no estan adaptades a la realitat ni segueixen ritmes assumibles. La indústria en part ho resol a força de deslocalitzar-se a altres països, però els agricultors i ramaders no poden i són el pou del fons que va quedant sepultat amb més i més restriccions. Això s’ha d’acabar. Els costos de la descarbonització s’han d’aplicar de manera justa i equitativa.
- L’altra gran qüestió és la burocràcia. No és un mal exclusiu de la pagesia. Els metges, els mestres, la universitat, tots estan ofegats per l’onada burocràtica dels mandataris de l’administració, que només saben generar tràmits sense esmerçar ni un gram de la seva intel·ligència en simplificar-los. Però on això esdevé més greu és al món pagès, que ha anat multiplicant les tramitacions administratives. De fet, està tan intervingut que només l’hora de dinar queda exclosa de constar en algun dels múltiples papers que han de fer. I aquí la Generalitat tindria un gran paper perquè hem arribat a una situació monstruosa literalment.
El departament d’Acció Climàtica, dipositari de la responsabilitat de l’agricultura, la ramaderia i la pesca, té 5.720 funcionaris i a Catalunya hi ha només 17.921 agricultors a plena dedicació. Tenim 1 funcionari per cada 3 agricultors! De fet, se li podria portar l’esmorzar al llit a cada pagès i sobrarien hores de funció pública. L’organització agrícola de Catalunya continua vivint de les rendes de les transformacions fetes en la segona meitat de la dècada dels 80 i des d’aleshores ha plogut molt malgrat la sequera. Ja és hora de canviar i el que cal fer és aprofitar aquest volum de funcionaris per crear unitats de suport a la gestió administrativa dels pagesos. Que siguin els mateixos funcionaris els que resolguin la major part d’aquesta burocràcia i segurament així tindrien a més un estímul per racionalitzar els procediments. Amb menys de 18.000 pagesos a plena dedicació, els recursos de tota mena de la Generalitat haurien de ser dirigits a fer un vestit a mida per a cada explotació.
Un altre factor gens menor és que l’organització ha estat bàsicament espontània. Els sindicats agraris van darrere dels pagesos, no han sigut els autors que han portat 2.000 tractors a Barcelona. I aquest és un altre fet significatiu, com ho és el silenci i l’absència total de presència dels partits polítics. En tot aquest enrenou, on és Junqueras? O Illa? O Colau? On són tots els dirigents que dia sí dia també surten als telenotícies? Per què s’amaguen? I que dir de l’alcalde de Barcelona, que en un col·lapse anunciat i produït, l’alcalde és la gran figura absent.
Loading ...
