Resultats de la darrera cimera Xina-Unió Europea

La primera cimera presencial en més de quatre anys entre la Xina i la UE, pandèmia obliga, va tenir lloc els passats 7 i 8 de desembre a Pequín .L’última cita per videoconferència havia estat descrita com a “diàleg de sords” per Josep Borrell, l’Alt Representant de la UE per a afers exteriors i seguretat.

Aquesta darrera cimera ha estat llargament demorada i ha arribat un mes després que els Estats Units acollís el líder xinès, Xi Jinping, a San Francisco, en el marc de la reunió de l’APEC (Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic).

A la cimera de desembre, Xi Jinping ha advertit als alts càrrecs de la UE que la Xina i la UE haurien de veure’s com a “sòcies i no pas rivals”, i que” no haurien d’entrar en confrontacions” a conseqüència dels seus diferents models polítics. Les conclusions del Consell Europeu del passat mes de juny havien declarat la Xina “un soci, un competidor i un rival sistèmic”. Xi Jinping ha rebut a Pequín el president del Consell Europeu, el belga Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula von der Leyen.

Fonts alemanyes havien anat desglossant, poc abans del viatge, el memorial de greuges amb què la presidenta anava a Pequín. El seu argument principal era que el dèficit comercial de la UE amb la Xina havia arribat a un nivell rècord durant els dos darrers anys, fins a suposar “una situació insostenible”. Segons la presidenta, el dèficit comercial ha estat de 400.000 milions d’euros l’any 2022 i s’ha duplicat els últims dos anys “a causa de les mesures proteccionistes adoptades per Pequín”. Xi ha contraargumentat al·legant que el desequilibri comercial disparat és “conjuntural” i no estructural, que obeeix a factors aliens a la seva voluntat, i que no és precisament la Xina qui alimenta la guerra d’Ucraïna o les sancions a Rússia.

Segons Xi, tot això hauria tingut precisament “un paper determinant en l’encariment de la factura energètica europea per als seus productes manufacturats”. El desequilibri i l’asimetria existent en les relacions comercials entre la Xina i la UE es manifesta, amb tota la seva cruesa, en el mercat de l’automòbil, crucial per a Alemanya, però també per a França i altres països de la UE. Els analistes reconeixen que la Xina no està travessant els seus millors moments econòmics. La seva economia està en franca desacceleració. Moody’s li acaba de rebaixar la seva qualificació creditícia.

Se suposa que Pequín necessita ara més que mai Europa per continuar exportant, sobretot en un context en el qual els Estats Units han reforçat el seu control, a vegades utilitzant la via expeditiva de vetar determinades mercaderies xineses. Itàlia, Hongria i Grècia s’havien apuntat a la nova “Ruta de la Seda” inaugurada per Xi Jinping fa més d’una dècada, però Itàlia, un pes pesant a la UE, acaba d’abandonar-la. Això no ha agradat a Xi. La UE ha demanat a la Xina que exerceixi més pressió sobre Rússia. Fins i tot, ha circulat una llista d’una dotzena d’empreses xineses que, amb la seva tecnologia de doble ús, ajuden Moscou a esquivar les sancions de Washington i Brussel·les.

Un altre assumpte tractat ha estat l’ofensiva militar israeliana a Gaza. Tot i que la Xina reconeix tant Israel com Palestina i que advoca per fer passos reals cap a la formació d’un Estat palestí al costat de l’Estat sionista, té preguntes incòmodes a fer a la UE, com la seva subordinació als Estats Units en política exterior i la seva voluntat i capacitat real de pressionar sobre tercers països.

La dimensió probablement més positiva de la cimera Xina-Unió Europea és que hi ha hagut diàleg

S’ha reconegut que els darrers quatre anys la relació bilateral s’havia refredat i que calia millorar-la. En aquests darrers quatre anys, Xi ha enfortit el paper de la Xina al món, mentre que la UE s’ha vist obligada a jugar a la defensiva per pal·liar el Brexit, combatre la pandèmia i afrontar dues guerres a les seves portes, a Ucraïna i a Israel.

La Xina ha guanyat poder i la UE s’esforça per conservar el seu

Comentaristes acreditats reconeixen que “els darrers anys la Xina, malgrat els seus problemes econòmics, ha continuat guanyant pes en l’economia mundial, mentre que Europa es jibaritza“. I no solament la Xina ha guanyat pes sobre la UE, també els Estats Units n’ha guanyat en termes de PIB. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), la Xina representava el 2018 un 16% del PIB mundial, mentre que avui el seu pes és del 17,9 %. A Europa ha passat el contrari. Segons Eurostat, l’oficina estadística de la UE, la participació de la UE en el PIB mundial ha passat del 15,9 % el 2011 al 15 % tres anys més tard. Es va recuperar el 2017 fins al 15,6 %, però des d’aleshores ha baixat fins al 14,8 % el 2021. Les quatre economies més grans del continent europeu, al marge de Rússia, han vist com la seva dimensió percentual respecte al PIB del planeta s’ha anat empetitint els darrers anys. Alemanya ha passat del 4,62 % al 4,08%, França del 3,24% al 2,78%, Itàlia del 2,43% al 2,01% i Espanya de l’1,65 a l’1,42.

La Xina avui ja representa el 12,2 % de les exportacions de béns i serveis al planeta, dos punts més que el 2018. El pes d’Alemanya, en canvi, ha caigut un punt, fins al 6,5 %.

La població d’Europa ha anat minvant i avui solament representa el 5,6 % de la població mundial. L’any 1974 era del 10 %. L’any 2100, si es compleixen les previsions d’Eurostat, se situarà per sota del 4%.

A la vista de totes aquestes estadístiques, Xi Jinping té motius per a la seva satisfacció, i probablement pensa que Europa, més que un competidor, és el seu gran mercat i, per tant, segons alguns comentaristes “el seu salvavides econòmic”.

La cimera ha servit per transmetre la inquietud de la UE pel paper de soci i aliat que la Xina brinda a Rússia a la guerra d’Ucraïna. Pequín no ha condemnat la invasió i té capacitat d’influència sobre Moscou, superior a cap altre actor global. La UE ha demanat a Xi que comuniqui a Putin la idea d’un alto el foc, però Xi ha replicat que això pertoca fer-ho a Brussel·les i no pas a ell.

La cimera es pot considerar globalment positiva, però no hi ha hagut avenços sensibles en cap àmbit concret. En qualsevol cas, s’ha restablert el diàleg i es pot haver aconseguit frenar d’alguna manera el deteriorament de les relacions bilaterals entre la Xina i la UE produït els darrers quatre anys.

 Loading ...