Literalment, el Congrés quedarà avui i demà encerclat per acollir el debat i la votació d’investidura de Sánchez. Serà un gran perímetre que afecta els carrers propers a l’edifici de la institució. Una impressionant tanca metàl·lica i 1.600 policies faran de gran muralla defensiva perquè tot es pugui desenvolupar sense els inconvenients que poden reverberar de les reaccions del carrer. Previsiblement, la plaza de Neptuno, el Paseo de la Castellana constituiran el centre de la manifestació.
Aquesta realitat és el millor símbol de com estan de calentes les coses i com el govern necessita recolzar-se en la força policial. No n’hi ha per a menys, no és cada dia que s’ofereixen espectacles com els de jutges d’audiències territorials amb togues i punyetes concentrant-se davant les seves seus. Ha passat a diverses ciutats andaluses i a Salamanca, com a mínim. No té precedent aquesta mena de revolta dels jutges, com no la té l’escrit per unanimitat de la sala de govern del Suprem contra l’amnistia.
A l’altra cara de la moneda mitjans de comunicació catalans, com ara l’Avui, no paren de qualificar tota discrepància espanyola de feixista i de veure en la reacció del carrer un cop d’estat. El que és vist com un legítim dret que era exercit per l’independentisme a Catalunya és vist com a feixista si s’exerceix fora d’ella i contra els seus interessos. És exactament el mateix relat que practiquen l’ABC o El Mundo, només que les banderes són diferents.
Si fossin veritat les tesis que tan impúdicament reiteren els nostres diaris i els feixistes abundessin tant, ja podríem arrencar a córrer. Tot plegat és un mal servei a Catalunya i a més comés en nom de la mateixa Catalunya per aquells que no tenen millors idees ni saben escriure-les millor que acudint a la rèplica mimètica dels mitjans que enarboren la bandera del nacionalisme espanyol. Diguem-ho amb sinceritat: aquests mitjans són tan febles periodísticament que sense els ajuts al català, és a dir, si fossin escrits en castellà, faria temps que haurien tancat.
La batussa política que Sánchez ha aconseguit generar crea imatges ben interessants. Per exemple, que el diari més sanchista de tots sigui La Vanguardia, superant clarament a El País, on dia sí dia també és possible trobar un producte inexistent en el diari dels Godó: articles més o menys crítics amb Sánchez. Pot semblar sorprenent, però és tan real com la vida mateixa.
Tampoc ha de sorprendre ara a tots aquells que s’exclamen perquè segons ells l’amnistia es passa pel forro l’article 14 de la Constitució, que proclama la igualtat de tots els espanyols i, per tant, determina la no discriminació, quan l’any passat sense anar més lluny es van empassar sense dir ni mu, amb el PP al capdavant, una proposició no de llei del PSOE i el PNB que també es passava per forro el citat article, en encarregar al Defensor del Pueblo una indagatòria sobre la pederàstia, però cenyida excessivament a l’Església, malgrat que no hi havia cap raó, ni per la magnitud dels delictes que es pressuposava ni pel temps en què s’han produït, que justifiquessin assenyalar amb el dit una entitat que en el pitjor dels casos significa el 0,6% dels delictes i, per tant, més del 99% restant romanen sense ser indagats.
En el debat que comença avui, Sánchez necessitarà convèncer que l’independentisme no ho tornarà a fer; i que, en conseqüència, s’ha acabat. Perquè si aquesta raó no queda prou assentada, l’amnistia fins i tot per a una part dels seus defensors perdrà tot sentit.
El que passa és que Puigdemont necessitat tot el contrari perquè, de no ser així, les seves possibilitats electorals queden reduïdes a la mínima expressió. Ho tornaran a fer? ERC segur que no. Ja fa temps que ha descobert la confortabilitat del poder i en un món postmodern es poden tenir ideals sempre que no calguin grans sacrificis per defensar-los.
Cal veure en el transcurs del debat si l’assumpció de l’exposició de motius de la llei d’amnistia, que és un cant a la integració constitucional, és només una necessitat tàctica de JxCat per superar la prova del Tribunal Constitucional o constitueix una nova fase estratègica en la qual l’independentisme de “va de debò” es mor i CDC ressuscita.
És clar que tot plegat té una garantia no escrita. Que ningú dubti que el Tribunal Constitucional, presidit per Conde Pumpido, acordarà per majoria que és una llei perfecta. Han estat triats per aquesta raó, no per servir a la Constitució. Les seves “habilitats” ja han quedat demostrades amb les sentències sobre la llei d’avortament, d’eutanàsia i suïcidi assistit, fins i tot han excel·lit amb la que afecta els impostos a les grans fortunes, on ha considerat que s’havia tramitat amb totes les garanties pels drets dels parlamentaris quan la seva aprovació va ser un afer escandalós, que no vulnera les competències de les comunitats autònomes, quan correspon a elles aquesta atribució (per cert, que ERC no va ni piular aquesta invasió competencial) i altres temes “menors” com poder tenir un caràcter confiscatori en alguns supòsits, fet prohibit per l’article 31.1 de la Constitució o la seva naturalesa retroactiva, que també està prohibida en la normativa espanyola. Per tant, que tothom estigui tranquil, Pumpido en companyia d’altres farà el que calgui perquè l’amnistia sigui constitucional.
Loading ...
