No s’ha de perdre de vista que l’agenda de conflictes bèl·lics que esclaten a les portes d’Europa no es limita a Ucraïna i Israel.
A finals de setembre les forces armades d’Azerbaidjan envaïren l’enclavament del Nagorno-Karabakh (l’Artsakh) habitat per armenis cristians des de fa quasi bé dos mil anys.
Immediatament es produí un èxode massiu d’aquesta població que deixà el territori buit dels seus més de 120.000 habitants, sense que els governants d’Europa fessin res i davant una opinió pública totalment absent.
El corredor de Zangezur
Però, molts analistes dubten que l’agressió de l’Azerbaidjan es limiti a prendre el control per la força dels territoris en litigi des de la fi de la Guerra Freda. Efectivament, després de conquerir el Nagorno-Karabakh, l’atenció de Baku sembla dirigir-se cap al corredor de Zangezur, una llengua de terra internacionalment reconeguda com armènia que separa el Nagorno-Karabakh d’un enclavament azerbaidjanès conegut com Nakhtxivan.
Veient la situació de Zangezur sobre el mapa, no costa gens d’entendre el valor estratègic que té per a l’Azerbaidjan.
Si, emportat pels seus recents èxits militars al Nagorno-Karabakh, el president azerbaidjanès Ilham Alíev decideix obrir un segon acte assaltant el corredor de Zangezur, el risc d’escalada regional al Caucas seria més elevat que mai: més enllà d’Armènia i l’Azerbaidjan, la regió té un interès estratègic per a tres potències regionals: Rússia al nord, Turquia a l’oest i l’Iran al sud i l’est.
França envia armament
Amb tot, dos països occidentals contemplen la situació amb preocupació: es tracta de França i dels Estats Units, que acullen les principals diàspores armènies després de Rússia.
El primer d’aquests dos estats, i principal potència militar d’Europa, ha anunciat dilluns 23 d’octubre la venda d’equipament militar a Armènia, incloent radars de defensa aèria i equips òptics i electrònics. A més, els dos països han signat també l’obertura d’un procés per adquirir míssils de defensa aèria de curt abast Mistral.
Durant els recents enfrontaments, una de les principals mancances de les forces armènies davant l’exèrcit azerbaidjanès fou la superioritat tecnològica de l’atacant, en particular gràcies al paper de Turquia en matèria d’aeronaus no tripulades (“drons”).
L’ajuda francesa inclourà igualment l’enviament d’un assessor militar d’alt nivell per al govern armeni i prestacions d’entrenament i auditoria del sistema de defensa aèria del país.
París ja ha enviat un agregat de defensa a la seva ambaixada a Erevan i ha obert un consolat en el corredor de Zangezur.
En roda de premsa, el ministre de defensa francès Sébastien Lecornu afirmà al seu homònim armeni Suren Papikyan que “tot i que no formem part de les mateixes aliances militars i polítiques, assumim aquesta relació en matèria de defensa, que es basa en el simple principi que us heu de poder defensar vosaltres i la vostra població civil”.
La maniobra oberta per París s’inscriu en un context de degradació de les relacions entre Armènia i el seu valedor tradicional, Rússia. El primer ministre armeni, el reformador Nikol Pashinyan, al poder des del 2018, ha fet esforços per allunyar-se de Moscou i ha declarat recentment a Politico que ja és hora que Armènia deixi de dependre de Rússia per a la seva protecció.
A ningú se li escapa que si el president rus Vladimir Putin s’ha mostrat ben poc disposat a defensar els interessos armenis des que l’Azerbaidjan inicià les seves maniobres per fer-se amb el control del Nagorno-Karabakh al 2020 és en part per l’agenda política moderadament pro-occidental de Pashinyan.
La possibilitat d’una invasió d’Armènia a gran escala
Per la seva banda, el secretari d’estat nord-americà Antony Blinken ha recentment apuntat que la Casa Blanca tem la possibilitat d’una invasió d’Armènia a gran escala per part d’Azerbaidjan i del seu aliat turc, que podria fixar-se com a objectiu final no ja el corredor de Zangezur sinó la pròpia capital, Erevan.
Els Estats Units efectuaren les primeres maniobres conjuntes amb tropes armènies precisament la setmana en que Baku llançà la seva ofensiva final contra el Nagorno-Karabakh.
Armènia és conscient que el que està cada cop més en joc és la seva pròpia supervivència. El pressupost de defensa del país s’ha pràcticament multiplicat per dos des de l’any passat, i s’espera que arribi als 1.400 milions de dòlars al 2024. Les forces armades del país s’han pràcticament reconstituir per tal de fer front a una amenaça que ja és de caràcter existencial.
Loading ...
