La crisi institucional espanyola continua avançant i pot arribar al límit del no retorn. Aquests dies s’ha produït un fet que l’aprofundeixen d’una manera extraordinària.
El Senat en la sessió de la comissió convocada per tractar de la qüestió de l’amnistia es va fer present al president de la Generalitat, tots els presidents autonòmics del PP, que ara ja són una abassegadora majoria, però es van absentar els tres presidents socialistes, Astúries, Castella la Manxa i Navarra, sota l’argument que era una sessió partidista.
Aquest és un punt de ruptura molt important perquè, si cada vegada que un dels partits té majoria a les institucions l’altre boicoteja la institució per aquesta raó, la democràcia ha quedat liquidada i aquesta és la situació espanyola. Més quan en el Congrés, el PSOE i els seus aliats van usant i abusant de la seva majoria, fins a l’extrem de desvirtuar la pràctica parlamentària. En un brevíssim repàs només cal recordar la insòlita congelació del Congrés quan la covid, malgrat que era el moment en que la representació dels ciutadans havia d’extremar la seva vigilància d’un govern dotat de poders especials.
Després han vingut un seguit de lleis tramitades per vies espúries fent ús de totes les escletxes parlamentàries. L’arbitrarietat de la mesa del Congrés adoptant decisions d’acord amb els interessos del govern, la paràlisi de la presidenta Batet i del Congrés i del president del Senat quan tenien la responsabilitat d’impulsar la renovació de poder judicial, perquè aquesta missió no recau en el govern i oposició, sinó que constitucionalment depèn de les dues cambres representades pels seus respectius presidents. I ara, per acabar-ho d’adobar, Sánchez ha decretat una nova congelació de l’activitat parlamentària i fins i tot de la mesa perquè no vol que el debat pugui empitjorar la seva difícil negociació per mantenir-se en el poder.
D’aquesta manera ens trobem en la paradoxa que, produint-se una activitat bèl·lica com qui diu a la cantonada, i ens referim al conflicte d’Israel a Gaza, que pot donar lloc a una escalada militar de proporcions terribles, el Congrés es mantingui al marge del problema, no pugui demanar compareixences del cap del govern i els ministres més afectats, perquè rendeixin comptes del que estan fent, de la posició espanyola, de com veuen el futur. Com ja va passar amb el problema intern i vital de la covid, ara davant d’aquesta amenaça externa, que pot tenir traducció en l’alerta terrorista i transformar-se també interna, el Congrés desapareix.
La qüestió és evident, quina mena de democràcia gaudeix el ciutadà espanyol que té un Senat que el partit del govern menysprea perquè resulta que l’oposició té majoria.
Mentre que el Congrés, on la majoria és governamental, Sánchez ha decidit tancar-lo amb pany i forrellat perquè no molesti en les seves negociacions.
És evident que el deteriorament democràtic és molt greu perquè han convertit les institucions que ens representen en pures ficcions que són senzillament instruments al servei de qui mana o bé romanen als marges de la seva missió constitucional.
Loading ...
