És una evidència de fa temps que la pornografia, en especial la pornografia infantil, és un problema greu. Encara ho és més perquè se situa en els antípodes de la protecció de la dona davant la violència.
Vivim en un país en el qual els poders públics tenen en la lluita contra la violència de gènere un dels seus emblemes principals, i alhora funciona a tota màquina i sense limitacions la pornografia i també la prostitució, que són factors generadors d’aquest tipus de violència. Ara els sectors propers als que manen davant les aclaparadores conseqüències comencen a caure del burro. El problema és que ho fan d’una manera amb la qual mai resoldran la qüestió.
Un exemple d’aquest enfocament és l’article de Carlota Gurt al suplement en català d’El País “Quadern” del diumenge 1 d’octubre. Escriu sobre el primer capítol del programa de TV3 “Generació porno” i afirma que “encara no s’ha recuperat” de l’impacte que li ha causat. Pel que es veu, ara s’assabenta que el primer contacte amb el porno es produeix entre els 8 i els 10 anys i assenyala que el porno gratuït presenta una sexualitat violenta contra les dones i pràctiques i cossos allunyats de la realitat.
Potser caldria afegir que aquesta característica no és pròpia només dels accessos gratuïts, sinó que els de pagament ofereixen amplíssimes possibilitats i d’una gran duresa també en aquesta matèria, perquè la realitat crua i pelada és que la majoria del porno es basa en algun tipus de violència, de parafília, de pràctiques sadomasoquistes.
Constata un fet ben sabut que és que el porno en adolescents distorsiona les seves expectatives sexuals, perquè no estan, detalla, psicològicament preparats. I aquí cal formular una altra observació perquè aquest tipus de reflexió condueix a una deriva que falseja les solucions. És la de considerar que si ets adult ja estàs psicològicament preparat i el problema desapareix. No és així. El porno crea dependències, les imatges generen gratificacions que quan es consoliden mínimament demanen més i més i assiduïtat com qualsevol altra dependència. Aquesta és la raó que la pornografia sigui el primer negoci a la xarxa per sobre de tots els altres perquè molts adults estan disposats a pagar cada dia per accedir a ella, malgrat la disponibilitat de pàgines gratuïtes. No hi ha ningú immune. Sí és cert que l’adolescent presenta problemes més greus per la distorsió que ocasiona sobre ells. Constata que aquesta és una societat malalta i que tots en som responsables, que el debat sobre la pornografia és necessari perquè s’han superat tots els límits i situa dos exemples: l’intercanvi de punts de classe per fel·lacions i violacions grupals en part potser simulades que tenen milions de visualitzacions.
Fa afirmacions molt contundents i certes: “si hem arribat fins aquí i no fem res som uns covards i uns miserables”. “La culpa no és dels adolescents sinó nostra perquè els hem abandonat”. “Han fallat les famílies, el sistema educatiu, un marc legal inexistent i l’acció de les empreses que es lucren sense escrúpols”. Afegeix “necessitem ajut, regulació i ens han deixat sols”. I afegeix una altra veritat com un temple: “la culpa és també de tots els homes adults que continuen fent un ús embrutidor del porno” (potser hi ha un ús que no ho sigui d’embrutidor?). I posa l’exemple d’un pare de l’escola que envia porno a altres pares amb els qui no té una especial confiança. I es pregunta com es vol que vagin les coses amb pares així.
El problema d’aquest discurs que conté afirmacions molt certes és el seu relat final: “és necessari exigir un porno ètic i de pagament”. Si aquesta és la solució, ja podem plegar.
Primer, perquè com ja hem dit el porno de pagament és el gran negoci de la xarxa, per tant, ja existeixi i no serveix per dissuadir l’entrada. I després perquè no existeix pornografia ètica. O és o no és. I aquest és el problema de fons que bloqueja totes les mesures legals i que ha fet que la situació sigui que el 62,5% dels adolescents de 13 a 18 anys hagin accedit a continguts pornogràfics, això vol dir una clara majoria, i l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha alertat que la mitjana d’accés ja se situa en els 8 anys.
També ha advertit que la pornografia és la porta d’entrada a ciberasset, el sèxting, el grooming, la sextorsió i altres formes d’explotació sexual en línia. La majoria de joves, el 80%, consideren que la pornografia influeix en la forma d’entendre i practicar el sexe i el 73% que contribueix a comportaments sexistes. Quasi el 30% dels joves referits accedeixen com a mínim 1 cop a la setmana a pàgines pornogràfiques. I el 25% dels majors d’edat, els adults, han consumit pornografia en el 12 últims mesos segons el CIS, clarament més els homes (38%), però també cada cop més entre les dones (12%).
El gruix de població que concentra aquesta pràctica, 44%, se situa entre el 18 i 24 anys. Mentre que els que en fan un menor ús són els majors de 65, anys amb un 7%.
La radiografia és clara i la legislació també perquè n’hi ha poca i no s’aplica. Teòricament, la llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual del setembre del 2022 protegeix sobre aquesta qüestió. Però no s’ha mogut ni un full de paper per transformar les declaracions de la llei en una política concreta. Però, és que també, des del punt de vista de la pornografia, és paper mullat una altra llei orgànica molt anterior, del 1996, que estableix la protecció jurídica del menor alhora que el mateix Codi Penal també determina penes de presó i multa per a aquells que venguin, distribueixin, exhibeixin o facilitin per qualsevol mitjà material pornogràfic. Però si vostès saben algun cas que això hagi servit per actuar contra les webs que donen accés als infants i adolescents que aixequi la mà perquè la nostra convicció és que el resultat és que cap.
La cultura dels govern de Catalunya i Espanya, i també la dominant en l’àmbit mediàtic, bloqueja una acció real contra la pornografia perquè, pel que hem apuntat abans, no és un problema per als adults malgrat que són ells els que contaminen els infants i creuen que hi ha un porno sa.
Loading ...
