Diversos països de la UE no veuen amb bons ulls que el govern espanyol de Pedro Sánchez se surti amb la seva per fer que el català, el basc i el gallec esdevinguin llengües oficials de la Unió Europea el 19 de setembre.
Aquest posicionament podria suposar un seriós problema per a Sánchez, que necessita desesperadament el sí de Carles Puigdemont per aconseguir la seva tan anhelada investidura després de les inconclusives eleccions del 23 de juliol.
Però a favor seu, Sánchez compta amb una carta particularment bona per sortir-se amb la seva, i és que Espanya ocupa l’actual presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea.
Així doncs, la petició formal del ministre d’afers exteriors José Manuel Albares demanant a la dita presidència que recollís la demanda de Junts fent-la entrar en l’agenda de la pròxima reunió del Consell d’Afers Generals prevista precisament el 19 de setembre rebé tota l’atenció necessària.
Sis anys després dels fets de l’u d’octubre del 2017 i quan Europa ja havia pràcticament oblidat l’existència del conflicte català, la qüestió torna de la manera més sobtada a Brussel·les.
Mentrestant, a la capital administrativa de la UE l’ambient és escèptic. Segons recull el sempre ben informat diari Politico.eu, tant diplomàtics dels països membre com funcionaris europeus no pensen que Sánchez obtingui fàcilment el que demana.
D’entrada, hi ha dos problemes de fons:
Primerament, els costos financers que implica incloure tres noves llengües a les 24 que ja són oficials. I és que el català esdevingui un idioma de la UE no és ni de lluny una decisió simbòlica, sinó que implica que hom pugui comunicar-se amb les institucions europees i rebre respostes en l’idioma en qüestió.
També vol dir que l’extensíssima producció normativa europea ha d’estar disponible en la llengua oficial, i això amb efectes retroactius. Per a fer-se una idea del que això implica, tan sols l’any passat la Comissió dedicà 355 milions d’euros a despeses de traducció. Quan el 2013 Croàcia esdevingué un nou estat membre, 5 milions d’euros foren inicialment dedicats a les despeses relatives a la llengua croata.
I, en segon lloc, el precedent que les tres llengües cooficials espanyoles generarien també preocupa. Aquest podria, segons es diu, generar un efecte dominó en el si de la UE. Per exemple, França tem que si el basc esdevé un idioma oficial, les reivindicacions polítiques tant del País Basc francès com de Còrsega i Bretanya es reactivarien.
Però a més, també existeix una qüestió de forma que ha molestat a molts països.
I és que el govern espanyol, endut per les presses i sota la pressió de Puigdemont, no tan sols no ha col·locat el tema en l’agenda de la reunió del Consell del dia 19, sinó que a més hi ha introduït amb calçador la mateixa adopció de la decisió.
Segons un funcionari europeu consultat per Politico.eu, aquestes males maneres faran que els socialistes espanyols “corrin de dret cap a un mur”. I afegeix que si bé tothom pot entendre la situació política espanyola, un intent tan barroer “simplement deixarà Sánchez amb les mans buides”.
Al seu torn, Carles Puigdemont fou molt clar quan en el seu discurs de dimarts 5 de setembre demanà que el mateix dia 19 el Consell d’Afers Generals votés a favor de la resolució, declarant que si Espanya volia veritablement fer-ho, podia perfectament.
Alhora, segons fonts del ministeri d’afers exterior consultades pel mateix diari, Albares ha estat mantenint contactes amb nombrosos homòlegs i no hauria rebut cap indicació que la seva petició no rebés el suport unànime dels altres 26 estats membres que es necessita per a ser aprovada.
Loading ...
