Conclusions d’un seminari d’experts sobre el futur de la UE celebrat l’agost a Brussel·les

La conclusió principal d’un seminari d’experts sobre el futur de la UE celebrat el mes d’agost a Brussel·les és la següent:

“El nostre compromís europeista incondicional i la bona reacció de la UE davant les darreres grans crisis, com el Brexit, la pandèmia o la guerra d’Ucraïna, que en conjunt formen una vertadera “policrisi“, no ens han d’encegar a l’hora de reconèixer que actualment la UE es veu afectada   per un conjunt d’amenaces molt serioses, tant internes com externes. Per a combatre-les, serà necessari, en paraules de Gramsci, combinar el pessimisme de la intel·ligència amb l’optimisme de la voluntat. Només una comprensió precisa dels perills que l’amenacen i la voluntat de superar-los podrà garantir a la UE un futur esperançador“.

Reacció eficaç a les darreres crisis:

Brexit. La UE s’ha mantingut unida davant el repte del primer estat que l’abandona, el fracàs del Brexit és més que evident al Regne Unit que ja pensa en el Regrexit, és un gran error històrics dels britànics, cap altre estat membre de la UE està disposat a provar l’experiència d’una sortida de l’organització a la vista del fracàs britànic. Al contrari, la UE va directa a una propera ampliació cap als Balcans.

Pandèmia. Després d’una certa confusió inicial, comprensible per l’absència de competències sanitàries i de precedents durant un segle, la reacció de la UE es pot valorar com  enèrgica i positiva. La compra conjunta de vacunes, aconseguida en temps rècord, va permetre l’adopció d’un pla de vacunació complet i el retorn a la normalitat de la vida social i econòmica.

Molt important la creació de deute comuna per primera vegada a la història de la UE per superar la crisi socioeconòmica provocada per la pandèmia. El mes de juliol de 2020, la UE va trencar un tabú en decidir emetre bons comuns per a afrontar una crisi econòmica i social. Això no va ser possible durant la Gran Recessió de l’any 2008. L’import de l’emissió ha estat colossal: 750.000 milions d’euros.

La UE ha sigut capaç de reaccionar de manera enèrgica i eficaç davant la guerra d’Ucraïna.  La UE és essencialment un projecte de pau. Res més contrari a l’esperit fundacional de la UE que una guerra a Europa. El seu relat inicial, que es remunta a mitjans del segle passat, és “mai més guerra entre nosaltres els europeus“. La incredulitat va ser el primer sentiment generalitzat a la UE davant la invasió russa d’Ucraïna. Era un retorn al passat, al pitjor passat que ha conegut Europa i que la varen posar en perill de mort durant la primera meitat del segle passat.

La UE ha sigut capaç d’alliberar-se quasi totalment de la necessitat d’importar energia de Rússia, superant una gran dependència. La prova ha sigut particularment dura per a Alemanya. Això s’ha fet sense sofrir interrupcions en el subministrament, tan temudes al començament del conflicte. La UE també ha sigut capaç de donar una resposta militar vigorosa a la invasió russa d’Ucraïna, malgrat el gran fre que suposa el manteniment de la regla de la unanimitat en les seves decisions en matèria de política exterior. La UE ha facilitat una assistència militar substancial a Ucraïna i ha entrenat massivament els seus soldats.  La UE s’ha mantingut ferma i unida i ha donat asil a vuit milions de refugiats ucraïnesos.

A la vista de l’anterior panorama, semblaria descartable parlar d’amenaces greus, però no és així.

Núvols de gran tempesta dominen l’horitzó de la UE, provinents de tres flancs: dinàmica interior, situació geopolítica global i economia.

Dinàmica interna preocupant. Tres factors a considerar.

1- En primer lloc, desplaçament general cap a la dreta i extrema dreta de l’opinió pública europea. La socialdemocràcia recula i els verds no són capaços de substituir-la.  Aquesta tendència va lligada a un altre fenomen: els dics s’han trencat entre la dreta tradicional i l’extrema dreta.  La dreta tradicional ara prefereix generalment governar amb l’extrema dreta més que amb el centreesquerra.  L’extrema dreta és en el poder o en coalició a Suècia, Finlàndia, Letònia, Polònia, Hongria, Eslovàquia i Itàlia. El partit FPO (Freitheitliche Partei Osterreichs) domina l’escena política austríaca i l’AFD  (Alternative für Deutschland) s’ha convertit en el segon partit més important a Alemanya.  A França el RN (Rassemblement National) de Marine le Pen  pot arribar a la presidència de la República a mitjà termini.

Aquesta onada d’extremisme de dreta se suposa que és: “el resultat del mal fet a les societats europees per dècades de desregulació, acompanyades de la globalització i de polítiques europees essencialment orientades per un culte ingenu de la competència i el comerç desregulat“. “El mal causat pel neoliberalisme és molt gran”.  Està retardant el progrés cap a una integració europea basada en drets socials, transició ecològica, pressupostos i impostos comuns. Està agreujant les relacions d’Europa amb el Sud Global a través de polítiques xenòfobes. Podria amenaçar l’ajuda europea a Ucraïna.

2- En segon lloc, la UE es mostra incapaç de completar el seu projecte integrador. “Cal que completi el que va començar ja fa més de setanta anys, si vol arribar a constituir un necessari tercer pol i intercedir entre els dos gegants del món: els Estats Units i la Xina“. Per això necessita polítiques exteriors i de defensa comunes. “Cal que faci un pas endavant decisiu cap a la federalització, potser amb grups diferenciats de països, com un petit grup d’estats pioners centrals i cercles concèntrics d’estats al seu voltant“. França i Alemanya haurien de fer un pas endavant. Si no, tal com ha declarat l’excap de govern italià Enrico Letta, “la UE només podrà elegir en el futur entre ser una colònia d’Estats o de la Xina“.

3- En tercer lloc, l’ampliació als Balcans és urgent i encara no està organitzada. Però també cal assenyalar   que “si amb 27 membres les institucions comunitàries europees són llargament disfuncionals, amb trenta o més estats membres, la paràlisi decisòria institucional, sense reforma interna i federalització seriosa, està assegurada“.

Un context geopolític global que preocupa i empitjora

La guerra d’Ucraïna ha fet més forts els lligams entre la UE i els Estats Units. L’OTAN s’ha reforçat. El compromís de la UE amb Ucraïna és formidable.  Sense tot això, Putin hauria guanyat la guerra. Però la principal preocupació dels Estats Units no és Ucraïna sinó la Xina.  Per altra banda, els Estats Units està dividit per la meitat políticament. Dos blocs enfrontats i risc de conflicte civil. Aturar la Xina és pràcticament la sola cosa que sembla unir-los. Què passaria si guanyessin els republicans als Estats Units a les pròximes eleccions presidencials? El seu compromís amb la UE i Ucraïna podria ser revisat dràsticament.

La UE busca, per la seva banda, la seva “autonomia estratègica“ en un món de gegants, però no l’acaba d’assolir. La posició de la UE sobre la Xina no coincideix del tot amb la dels Estats Units. Allà  la Inflation Reduction Act (IRA) i altres normatives de caràcter proteccionista i de reindustrialització són malenteses o rebudes a Europa. Els americans, inventors i grans beneficiaris de la globalització (la Xina també), ara la rebutgen. La Xina protesta davant del marcatge dels Estats Units, el seu unilateralisme i el seu hegemonisme. Pretén un nou ordre mundial multipolar.

La guerra d’Ucraïna ha demostrat la gran distància existent entre Europa i Occident amb relació al Sud Global.  Existeix “un abisme entre Occident i la resta”. Els països del Sud Global fa temps que rebutgen el concepte d’Europa fortalesa.  La Franceafrique s’està esfondrant. La UE ha reaccionat, davant d’iniciatives com “les noves rutes de la seda xineses”, amb el seu programa Global Gateway, acabat d’estrenar, però no n’hi ha prou.

Perspectives econòmiques difícils

Tot un conjunt de circumstàncies preocupants provoquen en el si de la UE “una gran incertesa econòmica”: situació difícil de l’economia alemanya, retard europeu en àrees claus d’alta tecnologia quan es compara amb les grans potències líders tecnològiques, absència d’una política industrial europea,   conseqüències del proteccionisme i la reindustrialització dels Estats Units, dificultats per avançar en la transició energètica i en la transició ecològica, dificultats en reformar el Pacte de Creixement i Estabilitat de l’Eurozona, el Banc Central Europeu (BCE) continua actuant en mode lluita antiinflació i pujant els tipus d’interès …  Tot això al costat de grans reptes estructurals, com la gran davallada demogràfica europea.

Els participants en el seminari varen coincidir que la UE haurà de fer un gran esforç si vol sortir del seu atzucac actual. “Potser s’haurà d’encomanar, una vegada més, a les velles consignes de Jean Monnet, com aquelles que diuen que “les dificultats ens enfortiran” i que “tirarem endavant a cops de superació de les crisis que es vagin presentant“.  

 Loading ...