Els graduats en formació professional (FP) dual superior que han cursat els estudis a Catalunya treballen més dies l’any i, per tant, guanyen un 28% més que els titulats en FP presencial durant el seu primer any al mercat laboral.
Aquesta és una de les conclusions principals extretes de l’estudi L’impacte de la formació professional dual en la inserció laboral a Catalunya, de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, a càrrec dels investigadors Samuel Bentolila, del Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI); Caterina Calsamiglia, de l’Institut d’Economia Política i Governament (IPEG), i Marcel Jansen, de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
Després d’avaluar diverses dimensions de l’acompliment laboral dels joves graduats en FP superior durant els 12 mesos següents a la seva graduació, els investigadors han observat que les diferències entre totes dues modalitats constaten més ocupabilitat després de cursar una FP dual, en la qual els estudiants duen a terme pràctiques remunerades en empreses que poden arribar a un any de durada, mentre que en l’FP presencial les pràctiques, habitualment no remunerades, acostumen a durar un trimestre.
En aquest sentit, l’estudi precisa que els graduats de l’FP dual treballen 27 dies més l’any, o dit d’una altra manera, un 14% més. «Tradicionalment al nostre país, la inserció laboral dels joves és molt difícil, les taxes d’ocupació són baixes. Aquests resultats indiquen que l’FP dual fa més fàcil aquesta inserció perquè els estudiants estan més familiaritzats amb el món del treball», explica Samuel Bentolila, professor d’Economia al Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI) i coautor de l’estudi.
En la investigació, per tenir en compte el treball a temps parcial s’han analitzat els dies treballats equivalents a una jornada completa i, segons aquesta definició, es mostra la baixa intensitat del treball dels joves graduats en FP superior durant el seu primer any de feina: 168 dies, és a dir, el 46% de 365 dies. En el cas de l’FP dual, la xifra arriba a 204 dies, mentre que en la modalitat presencial són 163 dies, per la qual cosa la diferència és de 41 dies, un 25% més en l’FP dual.
La presència de dones en l’FP Dual
Per portar a terme aquest estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, els investigadors s’han basat en una mostra de 18.195 graduats de cicles formatius d’FP superior en les modalitats dual i presencial a Catalunya durant els cursos 2017-2018 i 2018-2019. D’aquests, 2.147 es van graduar en l’FP dual, i 16.048, en l’FP presencial.
Després d’analitzar els perfils dels graduats de totes dues modalitats, els investigadors han conclòs que, entre els graduats de l’FP dual, la proporció de dones és menor (el 44% davant del 50% de la modalitat presencial), i la fracció de nascuts fora d’Espanya, una mica superior (el 8% davant del 7% de la presencial). També tenen més experiència laboral prèvia a l’inici dels estudis. A més, l’FP dual s’imparteix més sovint en centres públics que en privats, en comparació amb l’FP presencial.
Pel que fa als salaris, els graduats de l’FP dual guanyen un 28% més que els de l’FP presencial, diferència sustentada exclusivament en el fet que els graduats de la modalitat dual treballen més dies l’any que els seus companys de la presencial, i no perquè el seu salari per dia de treball sigui més alt.
«El fet que els graduats d’FP dual no obtinguin un salari diari significativament més alt que els graduats d’FP presencial suggereix que l’avantatge dels primers s’explica sobretot per haver tingut un contacte més llarg i estret amb el món del treball que els segons», puntualitza el professor Bentolila.
La inserció laboral segons els cicles formatius
Tot i que els graduats en FP dual treballen, de mitjana, més dies l’any, els investigadors sostenen que no és una variable uniforme entre tots els cicles formatius. Així, els graduats en FP dual de cicles com Electromedicina Clínica, Prevenció de Riscos Professionals, Paisatgisme i Medi Rural, Fabricació de Productes Farmacèutics i Biotecnològics o Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat treballen més dies a temps complet. En canvi, aquesta diferència amb els graduats d’FP presencial es redueix en cicles com Química Industrial, Estilisme i Direcció de Perruqueria, o Disseny i Mobiliari, entre d’altres.
Catalunya, per damunt de la mitjana nacional
Des que es va introduir el 2012, l’FP dual superior ha registrat un lent creixement a Espanya. Així, durant el curs 2020-2021, la mitjana nacional d’alumnes matriculats en aquesta modalitat es va situar en el 5,5%, lluny del 10% assolit a Catalunya i del 8% a Madrid.
A partir del curs 2023-2024 es podria observar un nou escenari amb l’entrada en vigor de la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, la qual ha reestructurat l’FP a Espanya perquè tots els cicles tinguin un caràcter dual entre el centre i l’empresa, mesura que s’aplicarà de manera gradual. També s’ampliarà la durada de la formació a l’empresa, que podrà ser més llarga (FP intensiva) o més curta (FP general).
«Els resultats d’aquesta investigació, que són encara preliminars, indiquen que l’FP dual facilita la inserció laboral dels joves, els quals aconsegueixen treballar més dies a l’inici de la seva vida laboral. En aquest sentit, són favorables a la idea principal que ha motivat la nova llei, és a dir, a l’augment del pes relatiu de la formació a l’empresa en els estudis d’FP», conclou Bentolila.
Els resultats d’aquesta investigació, que són encara preliminars, indiquen que l’FP dual facilita la inserció laboral dels joves, els quals aconsegueixen treballar més dies a l’inici de la seva vida laboral Share on X
Loading ...
