L’evolució del PIB de la ciutat amb relació al d’Espanya És clarament decreixent al llarg d’aquest segle. L’any 2000 era del 10,4% del total estatal, i aquesta dimensió ja dona una idea de la importància de la capital de Catalunya. Per situar una referència, el 2019 el PIB del País Basc va ser del 6%.
Però, aquella magnitud d’inicis de segle ha anat minvant. A la dècada següent havia descendit fins al 8,3% i el 2019 tan sols era del 7%. Barcelona ha perdut més del 30% de la seva participació en el PIB espanyol en el que va de segle. Abans dels efectes de les noves crisis de la Covid-19, la inflació de la tercera dècada del segle i les polítiques de decreixement de Colau, la Covid va significar una caiguda del PIB del 12%, mentre que a Espanya fou del 10,8%. Per tant, quan disposem de dades actualitzades previsiblement Barcelona haurà continuat el seu retrocés econòmic. Tot plegat assenyala una pèrdua molt important que inexplicablement ha passat desapercebuda.
Evolució del PIB de Barcelona en relació amb Espanya
INEbase / Economía /Cuentas económicas /Contabilidad regional de España / Resultados.
Si ampliem l’espai de l’anàlisi la conclusió empitjora, perquè al llarg d’aquest segle la convergència econòmica d’Espanya amb Europea ha empitjorat. D’acord amb les dades de Fedea i Eurostat la productivitat per treballador entre 2009 i 2022 ha estat tan sols d’un 2,9%. Molt per sota de la mitjana de la UE del 12,6%. Naturalment, aquest fet es tradueix en el creixement del PIB. En relació amb el 2022 i prenent com a referència el PIB previ a la crisi financera, l’augment ha estat un dels més baixos d’Europa, del 6,1%. Només Itàlia i Grècia han presentat uns resultats pitjors. Espanya presenta un estancament relatiu des d’inicis de segle, atribuït majoritàriament a un mal comportament de la Productivitat Total dels Factors (PTF), que al seu torn guarda relació amb una assignació de recursos a activitats de baixa productivitat. Aquesta seria una posició de consens, en els termes que definia el Catedràtic d’Història Econòmica de la Universitat Carlos II de Madrid y doctor en Economia per Oxford, Leandro Prado de la Ecosura.
Si ampliem encara més l’escenari territorial, el diagnòstic empitjora notablement. El 2008 el PIB de la UE fou de 12,64 Bilions i el dels Estats Units tenia un ordre de magnitud equivalent de 13,44 Bilions. El 2023 el canvi era radical. La magnitud Europea havia crescut poc, fins als 13,08 bilions, mentre que la dels EUA ho feia fins als 23,85 bilions, quasi el doble. Cal, però, assenyalar que la diferència del creixement real no és ni molt menys tan gran, perquè en la comparació feta juga la modificació del canvi. Així i tot, la conclusió és evident: EUA ha crescut clarament per sobre la UE.
Una primera conclusió: Barcelona ha perdut pes en el marc econòmic espanyol des d’inicis de segle i fins a 2019, de l’orde d’un 30%. En el mateix període Espanya ha tingut un creixement inferior al del conjunt de la UE, allunyant-nos de la convergència amb Europa. Finalment, la UE ha crescut menys que la principal economia mundial, Estats Units. Si Barcelona creix menys que Espanya que, a la seva vegada, s’allunya d’Europa que, al seu torn, es veu superada pels EUA, no hauria de ser una ocupació principal preguntar-nos per què és així i quin és el problema que va arraconant Barcelona?
Una dada complementària de menor abast temporal i àmbit més específic, però que té l’interès de situar el focus sobre una dimensió de la qual els poders barcelonins es vanten: la innovació. El diagnòstic ens el donen els Indicadors d’innovació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2022) de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, en relació amb l’evolució temporal de la innovació en valors absoluts i en termes relatius (2015-2019). Literalment diu:
“L’evolució temporal del nombre de registres d’innovació mostra un perfil diferenciat segons el tipus de registre. El nombre de patents mostra una caiguda generalitzada en els tres tipus de patents, en tots els àmbits analitzats, en línia amb el que s’observa al conjunt de patents sol·licitades a l’Oficina Espanyola de Patents i Models (OEPM), a l’Oficina Europea de Patents (EPO) i a l’Oficina Nord-americana de Patents i Marques (USPTO). En canvi, pel que fa als registres d’innovació no tecnològica, els dissenys i expedients de dissenys mantenen una tendència estable en el temps, mentre que les sol·licituds de marques augmenten al llarg del període analitzat”. I concreta, “el municipi de Barcelona, per tant, destaca com l’àmbit (de Catalunya) amb el volum més gran d’innovació no tecnològica (més relacionada amb activitats de serveis)”.
Barcelona continua sent molt important en aquest vessant del progrés tècnic en el context català i espanyol, però també en aquest cas la seva dinàmica és decreixent. No és la innovació tecnològica, sinó la relacionada amb els serveis la que ens caracteritza. Però, és evident, que tot i ser important, el futur es juga en el camp de la ciència i la tecnologia. Sense l’observació sobre l’evolució comparada del PIB, la consideració precedent tindria una significació menor, situada en el seu context no fa res més que accentuar l’alerta.
Una mirada a la relació entre participació del PIB, en aquest cas de la Regió Metropolitana, no de la ciutat aïllada, i l’ocupació amb relació al total de la UE-15 per al 2016, també hauria de cridar-nos l’atenció. Per les 25 regions metropolitanes de la UE15, la magnitud de la relació és d’1,19 i, per tant, ens assenyala que les regions metropolitanes tenen una productivitat superior a la del conjunt de la UE. Però hi ha unes excepcions, poques, però que ens afecten de ple. La de pitjor resultat és Atenes, que presenta una relació clarament per sota la unitat, de 0,75. Però la següent és Barcelona amb un 0,85.
Per tant, el gran nucli central de Catalunya i àmbit destacat d’Espanya presenta una productivitat inferior a la mitjana del conjunt de la UE. No únicament queda per darrere de pràcticament totes les altres regions metropolitanes d’Europa, sinó, i el que encara és més greu, per darrere del conjunt europeu. La diferència que ens separa de les altres regions és de 0,34 sobre 1. És una distància molt gran. Madrid, sense arribar a la magnitud 1 presenta un resultat millor, de 0,94.
Poques RM no arriben a aquell valor, i són a més dels apuntats, el Ruhr, Manchester i Berlín, però amb coeficients millors que els de la ciutat catalana. Cinc excepcions negatives a la regla de la millor productivitat de les RM i la segona pitjor és Barcelona.
Barcelona després de Colau. Més potencial que futur (I)
Loading ...
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.