París, i en particular el Quai d’Orsay, seu del ministeri d’afers exteriors francès, no estava preparat per la mala notícia. Però el general Abdourahamane Tchiani confirmà en un discurs el divendres 28 de juliol haver deposat el president electe del Níger, Mohamed Bazoum.
En un altre context, es podria simplement tractar de l’enèsim canvi de cadires en el palau presidencial d’un dels països que conformaven l’anomenada Françafrique, els antics territoris colonials francesos que, havent esdevingut independents, mantingueren estrets vincles amb l’antiga metròpoli.
Però en les actuals circumstàncies d’expansió de la presència russa en l’antic imperi francès, el cop d’estat a Níger, un vast país sense accés al mar situat a la cruïlla entre Líbia, Algèria i Nigèria, ha pres un aire molt més dramàtic.
El general Tchiani, ex-cap de la guàrdia presidencial del president deposat Bazoum i nou home fort del país, ha justificat el seu cop de força esgrimint “la degradació de la situació de seguretat” que travessa Níger, sota l’amenaça creixent de la violència dels grups islamistes. Tchiani ha anunciat prendre el càrrec de “president del consell nacional per a la salvaguarda de la pàtria”.
Bazoum era un personatge que tenia nombrosos enemics en el si de l’exèrcit, i s’havia hagut d’imposar per assumir la cooperació militar amb França i els Estats Units.
De fet, Níger s’havia recentment convertit en un bastió prooccidental en la complicadíssima regió del Sahel, la franja compresa entre el desert del Sàhara al nord i l’Àfrica equatorial al sud. 1.500 soldats francesos s’hi troben encara desplegats.
Efectivament, París i Washington han anat progressivament perdent el favor dels països de la regió, esquitxats per l’amenaça jihadista i per un subdesenvolupament crònic.
Els problemes relacionats amb la seguretat i l’islamisme són particularment greus des de començaments de la dècada passada, quan el règim libi de Gaddafi s’esfondrà amb l’ajuda militar activa del Regne Unit i França. Des de llavors, la inestabilitat s’ha accentuat al llarg de tota la banda saheliana, amb un notable increment de tràfic d’armes, drogues i també immigrants. L’islam radical hi ha proliferat també amb gran èxit, terroritzant les minories cristianes i atacant els pobladors sedentaris.
Les forces franceses, en els darrers mesos, han hagut de retirar-se de Mali i Burkina Faso (respectivament el 2021 i 2022), els veïns occidentals de Níger afectats pels mateixos problemes, després que els seus governs també caiguessin. Amb el cop al Níger, la missió antiterrorista en el Sahel iniciada per París el 2013 després d’aconseguir frenar la progressió del jihadisme a Mali es troba més que mai compromesa.
Totes aquestes circumstàncies han animat a Rússia a introduir-se a poc a poc en la regió, especialment a partir de la crisi de Crimea del 2014. Com ja ha passat a Mali i a Burkina Faso, els manifestants favorables a la presa del poder del general Tchiani han enarborat banderes russes. A pesar d’això, el diari francès Le Monde ha negat que hi hagués signes de participació de l’empresa militar privada Wagner en el cop d’estat de Níger.
Wagner es va fer conèixer davant l’opinió pública occidental per les seves operacions de recolzament a governs africans com el de República centreafricana, on intervé des de començaments del 2018.
Precisament aquesta setmana ha tingut lloc a Sant Petersburg la segona cimera Rússia-Àfrica, en la qual han participat 47 països africans i particularment 17 caps d’estat. Moscou cerca des de la crisi ucraïnesa del 2014 a teixir noves relacions diplomàtiques per compensar en part la degradació que han patit els seus vincles amb Occident i particularment amb Europa.
En les actuals circumstàncies d'expansió de la presència russa en l'antic imperi francès, el cop d'estat a Níger, un vast país sense accés al mar situat a la cruïlla entre Líbia, Algèria i Nigèria, ha pres un aire molt més dramàtic. Share on X
Loading ...
