Malgrat el resultat de les eleccions cal tenir en compte un conjunt de factors que són determinants, tant pel repartiment del poder autonòmic i local, com sobretot per la previsió que pugui determinar dels resultats electorals a les següents eleccions generals, que seran abans d’acabar l’any. Són factors que defineixen les possibilitats que continuï governant Sánchez o que assoleixi el poder el PP.
El primer d’aquests factors és el recompte de vots a les municipals. Definirà en brut qui és el primer i el segon partit, si bé amb el biaix gens menor dels factors locals determinants sempre a les eleccions municipals, i sobretot en els municipis més petits.
El segon factor és el registre de les pèrdues de poder en l’àmbit autonòmic i de les grans capitals. I aquí juga molt el paper que tingui UP i la multitud de partits locals que en un futur s’alinearan a la nova plataforma de Yolanda Díaz, Sumar. Els resultats a Barcelona són ambivalents. La derrota de Colau i el seu allunyament de l’alcaldia significaria una derrota important per a les aspiracions de Díaz, però des del punt de vista del bloc de govern quedarien sobradament recompensades si el nou alcalde és Collboni.
Aquesta ambigüitat no es dona en dues places decisives, València i Sevilla perquè es tracta de si continua l’alcalde actual o bé és substituït per l’alternativa del PP. Tot això donant per fet que ni a Madrid ni a Múrcia perilla la doble corona de la capital i l’autonomia en mans del PP. No es pot ignorar el que passi a Galícia que és feu històric dels populars i el lloc d’on ha furgat el seu nou Núñez-Feijóo, però aquí torna a jugar l’ambivalència perquè un mal resultat del PP tant se li pot atribuir al líder popular com argumentar tot el contrari; és a dir, que ha estat la seva absència el que li ha fet perdre pistonada a la dreta espanyola.
Sembla descomptada la derrota socialista a La Rioja, que si només es quedés aquí tindria una escassa significació política. I cal veure realment què acaba passant amb Aragó que presenta un panorama polític complex donada la seva fragmentació. També a les Balears on la presència o absència del PI pot impulsar a la candidata del PP a la presidència.
Un tercer factor clau és que tal com estan plantejades les municipals i autonòmiques a escala general significarà un examen per a la política de Sánchez. Primer perquè el president s’ha implicat amb una gran intensitat en les eleccions, i segon perquè ha fet de la seva política al govern una carta fonamental d’aquesta comtessa, de la mateixa manera que els populars ho han plantejat en termes de derogar el “sanchisme”. Uns i altres juguen a elevar el llistó i situar unes eleccions locals i autonòmiques en clau política, malgrat que alguns presidents regionals socialistes com el de Castella la Manxa no vegi aquesta dinàmica amb bons ulls. Si el PSOE no obté un bon resultat és evident que els arguments de la bondat del govern hauran fracassat i viceversa.
Un quart aspecte és el valor de tot el que ha fet i està fent el govern espanyol. Habitualment, un factor que fa perdre o guanyar eleccions és la situació de l‘atur i de l’afiliació a la SS. Si aquesta fos la norma, el PSOE tindria guanyada la partida perquè les dades estadísticament són bones. Si a això se li afegeix el reg continu d’ajudes, subvencions (l’última la de pràcticament regalar els viatges en tren aquest estiu als joves menors de 30 anys perquè visitin Espanya), o les promeses d’última hora sobre habitatge i tantes altres que es van produint i en el que cada míting de Sánchez és l’anunci d’una futura mesura que prendrà el govern.
Si a això se li afegeix la revalorització de les pensions, l’augment reiterat del salari mínim, la reducció dels contractes eventuals i la substitució generalitzada per la figura del fix discontinu, més les subvencions al consum, hauria de resultar de tot això una oferta electoral clarament guanyadora, entre altres coses perquè mai un govern d’Espanya ha disposat de tants diners com el de Sánchez, tant per la via dels fons europeus com la inflació que beneficia la recaptació fiscal.
Però les enquestes no diuen això, sino que deixen la pilota a la teulada amb resultats més o menys ajustats pel que fa a les principals places amb diferències petites entre uns i altres, alhora que assenyalen reiteradament la derrota de Sánchez en unes generals. Per tant, aquí hi ha un gran enigma perquè malgrat tot el que posa sobre la taula el president del govern la balança no es decanta a favor seu.
Finalment, la campanya del PP, que de moment no es basa tant en preocupacions vitals de la gent, com la ja apuntada afirmació general de derogar el “sanchisme”, però sense majors precisions de les quals sempre fuig Feijóo. També introdueix altres qüestions que són de les que no tenen a veure amb el plat a taula com el de la malversació. Tècnicament, aquesta campanya és molt més feble que la del PSOE i, per tant, hauria de tenir un cost per al PP, però aquesta tendència no s’albira i al final pot resultar que potser sí que l’arma més poderosa contra Sánchez acabi sent ell mateix.
Loading ...
