Hi ha ja un increment anòmal d’homes fets i drets que acudeixen al registre civil per declarar que se senten dones. Aquesta característica respon al 90% dels casos, segons informen els mitjans de comunicació, no només del propi país sinó també d’Europa, perquè l’anomalia ja crida l’atenció als de fora.
Aquests homes no tenen gens d’interès a hormonar-se ni a dur a terme cap canvi físic, de fet per poc que puguin ni tan sols es canviarien el nom. L’únic que volen és legalment ser dones i d’aquesta manera acollir-se als avantatges que com a tals tenen.
Es pot pensar que hi ha un frau de llei en tot això; és possible, però és molt difícil de demostrar donat que la legislació espanyola només demana l’autodeterminació subjectiva, és a dir, la paraula del que cadascú considera que és. I si un diu que és dona, encara que porti barba i tingui un bíceps que déu-n’hi-do, qui li pot discutir legalment aquesta consideració? Aquest corrent té un important efecte distorsionador i alhora qüestiona una de les premisses centrals del feminisme: que les dones estan discriminades. Ningú s’apunta a un grup que pateixi aquesta condició.
Hi ha poques dones madures, per no dir cap, que demanin convertir-se en homes i aquesta és la millor verificació de qui té avantatges i qui inconvenients. On sí que es registra un predomini del sexe femení és en les noies adolescents que, tenint problemes propis de la seva edat, consideren que la forma de resoldre’ls és convertir-se en un xicot. Però són això, adolescents, no dones fetes i experimentades per la vida.
La casuística ja és suficientment gran per poder fer una tipologia de les raons que impulsen aquesta onada dels homes cap a la transformació legal en dones:
- Accedir amb més facilitat a cossos que tenen proves físiques exigents, com policies i bombers. Ja tenim casos que han sortit als diaris. La raó és molt simple, com les proves físiques són menys exigents per a les dones, aquests homes les passaran fàcilment i a més aconseguiran una alta puntuació que els garantirà amb més facilitat la plaça.
- Millorar la situació carcerària. Ja s’han produït 6 casos de cop a Astúries d’homes que han demanat el trasllat a presons de dones i els hi ha estat concedit. Disposen de millors instal·lacions, més comoditats ambientals i una disciplina més relaxada. Els avantatges són clars. Per no parlar d’altres hipotètics atractius.
- Recuperar la custòdia dels fills. Homes que han estat denunciats per violència de gènere i que per raó de la legislació vigent i sense que hi hagi judici ni condició de culpabilitat, els hi ha estat retirada la custòdia compartida; un avantatge que només tenen les dones. En ser legalment considerada d’aquesta condició, aquella discriminació pel fet de ser home desapareix.
- Una variant de l’anterior és per protegir-se de continuades denúncies per violència de gènere que la dona interposa sobre l’home per altres raons que no són els fills, per exemple, per pressionar-lo econòmicament. Que la denúncia sigui desestimada o que perdi el judici no és inconvenient perquè aprofiti qualsevol circumstància per desencadenar-ne de noves, perquè el que importa és la pressió. Hi ha homes que veuen la defensa de la seva indemnitat jurídica passant a ser considerats legalment dones.
Tot plegat és un desastre i se suma a les males lleis com la del “només sí és sí”, de fet moltes altres que creen inseguretat jurídica en matèries tan importants com pugui ser l’eutanàsia, perquè aquest és un govern que li preocupa menys el rigor de la llei que la imatge política que, equivocadament o no, pensa assolir gràcies a ella.
Loading ...
