L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) disposa d’un plantejament, el Pla General Metropolità (PGM) de 1976. Ara l’AMB ha aprovat el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) que defineix les característiques urbanístiques de l’àmbit metropolita de Barcelona que integra la capital i 35 municipis del seu entorn. Està en fase d’informació pública i, per tant, pot rebre al·legacions fins d’aquí a final d’any.
Del que fins ara es coneix és fàcilment deduïble que les grans modificacions que opera a l’Eixample de Barcelona i en altres carrers principals, Ada Colau, no són compatibles amb el que el Pla ens mostra, almenys gràficament. També constata un fet: la negativa del fiscal d’urbanisme de Barcelona a considerar les modificacions com un fet que requeria la tramitació relacionada amb el Pla Metropolità vigent de 1976, no tenen fonaments perquè el nou plantejament insisteix en la funció metropolitana de l’Eixample de Barcelona.
Una contradicció més és que Colau és també la presidenta de l’AMB, malgrat que és evident que el seu lideratge en aquest territori és nul. Però que Barcelona estigui executant un conjunt d’accions que no s’adiuen amb el que està planificant l’AMB és una manifestació gran de desori que hauria de preocupar i interessar també a la Generalitat. Perquè aquest territori és massa important econòmica i demogràficament, reuneix a 3,5 milions d’habitants, dels quals 1,6 milions viuen a Barcelona, com perquè el govern català es pugui desentendre, com està fent. De fet, tota la política territorial del govern de la Generalitat no té sentit al marge de l’AMB; més encara, el que es determini en aquesta, condicionarà d’una forma decisiva tot el conjunt territorial català.
El nou Pla Director incorpora uns elements bàsics estructurants. Són: els eixos verds, les avingudes metropolitanes, els carrers metropolitans, com a més rellevants.
Sota aquest plantejament la Diagonal, per on volen fer passar un tramvia, la Gran Via, el Paral·lel, carretera de Sants i l’avinguda Meridiana i la seva projecció fins a arribar al parc de la Ciutadella són avingudes metropolitanes, a més de la ronda de Dalt, la del Besòs i la del Litoral. Sota aquest plantejament, la Diagonal i la Gran Via incorporen també una dimensió d’eixos verds.
Sembla difícil d’entendre que en aquest plantejament el tramvia, tal com està concebut, hi tingui lloc, donat que en una projecció a més de 25 anys vista és evident que el sistema de transport públic haurà evolucionat d’una manera extraordinària i fixar una estructura pesant, costosa i inamovible en lloc d’un bon sistema d’autobusos elèctrics constituiria una rèmora important.
També sembla difícil compaginar l’actual tractament de la Meridiana amb la seva condició d’avinguda metropolitana, a no ser que s’apliqui un gran voluntarisme en la interpretació dels mitjans que han de permetre la mobilitat.
Però, sens dubte el més interessant de tot és que en l’estructura de l’Eixample no apareix per a res l’ordenació en eixos verds de les superilles que ha dibuixat Colau. És més, 3 carrers de l’Eixample en sentit Llobregat-Besòs i 7 mar-muntanya són considerats carrers metropolitans. D’altra banda, la Via Laietana, que en l’actual projecte en curs quedarà estrangulada, és qualificada de carrer metropolità. En sentit contrari, el projecte per la Rambla que lentament s’ha iniciat, sí que és contemplat en el Pla Director com un eix verd de la mateixa manera que passa amb el passeig de Sant Joan.
El Pla Director preveu d’aquí el 2050 una substancial reducció de l’ús del vehicle privat en un 50% (i aquí cal una nota al marge que aprofundirem més endavant: aquestes visions sobre la reducció del cotxe no fan altra cosa que certificar els plans de Seat de desmantellar aquesta empresa i deixar-la reduïda a la fabricació dels models Cupra).
També considera que un 50% de la mobilitat es farà a peu o en bicicleta, i un 30% en transport públic. Sense majors dades i explicacions són xifres difícils d’entendre donada l’actual mobilitat de l’AMB i la importància dels desplaçaments residència-treball. Només cal recordar que el 70% del tràfic de l’Eixample és originat fora de Barcelona i que cada dia surten de la ciutat a treballar al voltant d’un 30% dels desplaçaments que generen de sortida.
En tot cas, qualsevol planejament ha de tenir present que tota primera fase ha de venir definida per la reordenació de la xarxa de transport perquè només d’aquesta manera es poden introduir canvis importants en la vialitat.
És precisament el que no fa Ada Colau, que ha començat per transformar els carrers sense parar atenció al transport públic que hauria de servir al nou disseny. És un dels problemes més greus del plantejament de Colau. En tot cas, el que sí que sembla evident és que el que fa a Barcelona té poc a veure amb el Pla General Metropolità que es vol dur a terme i que si s’acaba fent realitat condicionarà d’una manera molt greu tot el planejament de l’àrea metropolitana.
Loading ...
