És una evidència que en el cas espanyol el sistema parlamentari està absolutament degradat i els executius tallen el bacallà sense limitacions. I això passa tant en el Congrés com en el Parlament de Catalunya.
Aquesta degradació és possible perquè són els mateixos partits els que contribueixen a ella, sobretot per acció, però també per omissió. Aquestes mancances no es tradueixen al carrer, però més tard o més d’hora tindran un cost, com ja passa a França. L’aprovació de la reforma de les pensions a l’assemblea francesa per mitjà del decret llei és plenament constitucional i està equilibrada amb la necessària presentació posterior del vot de censura, però és evident que el fet que sigui constitucional no vol dir que no constitueixi un abús polític perquè és evident que una gran part de la població francesa està en contra i, per tant, requeria més diàleg parlamentari i més esforç per cercar acords.
En tots aquests casos el que hi ha són dinàmiques, processos en marxa que causen aquest deteriorament. Però el cas alemany, que està passant molt desapercebut, és conseqüència d’una sola acció duta a terme pel govern de coalició de socialdemòcrates, verds i liberals. Les seves conseqüències poden ser molt greus si no s’aconsegueix frenar, i per la importància alemanya tindrà repercussions sobre el futur d’Europa.
Es tracta de la modificació de la llei electoral sense consens, per la via de la majoria que té el govern; el mateix model que aplica Sánchez en les seves decisions (vegis si no l’últim cas també relacionat amb les pensions, en el qual per primera vegada la solució no ha estat consensuada).
El sistema electoral alemany és magnífic. És un dels millors del món perquè uneix els avantatges de les dues grans formes d’escollir els representants polítics i alhora redueix els inconvenients que presenten cadascuna d’elles. Uneix el sistema proporcional que permet que els electors puguin elegir el seu diputat i, per tant, votin en una circumscripció petita. D’aquesta manera tenen un representant concret a qui poden acudir i que estarà interessat a donar un bon servei perquè la seva reelecció depèn d’aquest fet. És el sistema majoritari que impera al Regne Unit i els EUA i que, modificat amb la doble volta, que l’altera en una mesura notable, també es fa servir a França. L’inconvenient és que com només el primer guanya l’escó, tots els altres vots es perden en cada circumscripció i no tenen cap mena de representació parlamentària.
L’altre mecanisme és el sistema proporcional en el qual es voten i després, en funció del nombre de vots, s’elegeixen diputats continguts en una determinada llista. Aquest sistema permet una millor representació dels diversos estats d’opinió del parlament, però, com passa a Espanya, l’elector es queda sense diputat concret a qui acudir. Si a més, cas espanyol, la llista és tancada i bloquejada, es constitueix l’imperi de la partitocràcia en el qual al diputat li interessa estar bé amb la direcció del partit i li són molt indiferents en el seu dia a dia les necessitats de l’electorat.
En el cas alemany, junt amb l’elecció directa del diputat, hi ha també l’elecció per llista a escala alemanya i surt el nombre de diputats en proporció als vots. És el sistema proporcional. Cada elector té dos vots, i amb un vota a la persona que vol com a diputat i amb l’altre a la sigla del partit, i no tenen per què coincidir.
Aquest sistema funciona molt bé, però a mesura que ha crescut el nombre de partits té un inconvenient: multiplica el nombre de diputats, en l’actualitat són ja 736, perquè tots els diputats elegits per vot tenen la representació assegurada i si obtenen més mandats directes que els escons que els hi correspon segons la proporció del segon vot, s’afegeixen als diputats que han sortit directament. També el límit del 5% per accedir al parlament té una excepció en els diputats elegits directament.
Tothom està d’acord que aquest creixement continuat del congrés s’havia de resoldre, però la forma que ha adoptat el govern és clarament partidista perquè perjudica l’oposició, i sobretot liquida una part que pot ser important dels diputats elegits directament, perquè no hi podrà haver més que aquells que determinin el vot a les llistes proporcionals i tots aquells diputats elegits directament, però que sumats amb els elegits proporcionalment superen la proporció que els hi correspon queden eliminats i el vot directe frustrat.
Aquest mètode perjudica sobretot al partit demòcrata cristià de Baviera, el CSU, que no només queda primer en les llistes proporcionals, sinó que acostuma a arrasar en les circumscripcions individuals.
El que fa el govern alemany és malmetre un patrimoni democràtic assolit al llarg dels anys per pur interès de partit, perquè és evident que hi ha altres fórmules per limitar el nombre total d’escons sense perjudicar l’elecció directa del diputat.
Loading ...
