No cal dir gaire cosa més de les causes de l’escàndol del diputat socialista Tito Berni. S’han publicat quilograms de paper i ha ocupat minuts i minuts de televisió.
Però el que crida seriosament l’atenció és l’actitud del PSOE i del govern Sánchez. Si bé en un primer moment va semblar que anaven a dur a terme una reacció exemplar, que començava amb l’expulsió del diputat del Congrés, a mesura que han passat els dies i s’acumulen els fets el panorama es va enterbolint perquè els procediments que denoten la voluntat de no aclarir el que ha succeït impliquen a més a la presidència, a la mesa del Congrés i a la mateixa fiscalia.
Per començar, el diputat, malgrat la imputació, les proves i l’existència del que sembla una trama organitzada dirigida a obtenir favors de l’estat, no s’ha vist reflectida amb la presó preventiva. Aquesta s’aplica en aquest tipus de casos durant un termini per evitar que l’inculpat, en romandre en llibertat, pugui desfer-se de proves i treballar per alterar testimonis. Sorprenentment, en aquesta ocasió la fiscalia ha denegat l’ingrés a presó, i com aquesta és una facultat d’aquesta instància de la justícia, el jutge no ha pogut fer res més que queixar-se, però Tito Berni està circulant per on vol i com vol.
Tampoc s’ha efectuat cap escorcoll al seu despatx del Congrés, malgrat que és públic i notori que feia servir les seves dependències com un element convincent dirigit a impressionar als empresaris que volia que ingressessin a la llista dels que paguen per aconseguir favors, sempre com és lògic suposadament.
No ha estat fins molt tard que s’ha autoritzat que la policia entrés al seu despatx al Parlament, però aquest fet queda en no res perquè durant les setmanes que han passat fins a produir-se la intervenció, el despatx no ha estat precintat per la comissaria del Congrés. Ni la presidenta, Meritxell Batet, ha demanat cap mesura en aquest sentit. Resultat: el despatx de Tito Berni hi ha pogut entrar qui ha volgut i modificar els continguts informàtics i documentals de la manera que li ha semblat bé. Per tant, és molt difícil a aquesta alçada de la pel·lícula que d’aquest punt fonamental de la trama la policia pugui extreure res d’utilitat.
I per si tot això fos poc, el partit socialista s’ha oposat a la iniciativa del PP de constituir una comissió d’investigació al Congrés utilitzant el mateix argument que el PP inicialment fa servir per intentar que li constitueixen comissions que l’investiguin a ell.
La raó és que el tema ja està sent portat per la justícia i no paga la pena l’esforç parlamentari. Però clar, aquesta lògica que ara aplica el partit del govern no la fa servir per als casos com Gürtel o Kitchen, malgrat el procediment judicial ha volgut que es produís la corresponent comissió parlamentària.
El més interessant del cas esdevé, però, que els partits “justiciers” de torn, és a dir UP, ERC i Bildu, en aquesta ocasió han decidit governar-se els seus impulsos per depurar responsabilitats i assumir el que volia el PSOE, que no es votés a favor de constituir la comissió pel cas Tito Berni.
I encara hi ha una altra maniobra que s’ha produït a l’últim moment, que és investigar, això sí, l’altre possible escàndol relacionat amb la Guàrdia Civil i les obres a les casernes; però és clar en aquest cas, no hi ha cap dirigent socialista implicat. Els presumptes responsables seran en tot cas caps de la Guàrdia Civil.