D’acord amb l’atles estadístic d’Eurostat que estem utilitzant per a aquesta radiografia comparada de Catalunya, és evident que un factor del més alt interès és el de la pobresa i també el de la desigualtat.
Per valorar el primer disposem de les persones en risc de pobresa per a l’any 2020 a escala de NUTS-2 que fa possible diferenciar els resultats per autonomies. El valor mitjà de la UE és del 21,6% i Catalunya se situa lleugerament per sobre d’aquesta magnitud amb un 23,2%. No és una bona xifra, donat que hi ha tot el pes dels països de l’Est i particularment de Bulgària i Romania a més del sud d’Itàlia, que fan créixer aquesta magnitud representativa del conjunt.
Amb relació amb el context espanyol, ens situem en una posició intermèdia. Nou comunitats presenten nivells més elevats de persones en risc de pobresa, mentre que altres 6 comunitats se situen en xifres millors que les catalanes. Encapçalen aquest rànquing Navarra i el País Basc amb valors que se situen entre 12 i 13 entre. Madrid, amb el 21%, també presenta uns millors resultats que Catalunya. I encara ho fa amb més claredat la veïna Aragó amb un 18,8% de població potencialment pobre. En contrapartida, la Comunitat Valenciana i les Balears presenten resultats clarament inferiors sobretot la València amb un 29,7% de població en risc de pobresa.
Per mesurar la desigualtat l’indicador que utilitza l’atles estadístic és la relació 80/20 que expressa la ràtio de participació, que explica la relació entre la renda mitjana del 20% de la població de renda més alta (el quintil més alt) en relació amb la renda mediana obtinguda pel 20% de la població amb la renda més baixa (en aquest cas el quintil inferior). Com més gran és la xifra que expressa aquesta relació, més gran és la desigualtat.
El valor en el cas d’Espanya no el diferencia per territoris i se situa en el 5,8, i és, si fem l’excepció de Bulgària i Romania i el sud d’Itàlia, un dels estats junt amb Portugal amb un nivell de desigualtat més gran. De totes maneres, i aquesta és una sorpresa aparent, Alemanya amb un 6,5 encara assoleix una desigualtat superior.
I de la pobresa i la desigualtat passem a considerar els ingressos en termes de PIB per càpita de poder adquisitiu igual. Si el valor mitjà de la UE és de 100, Catalunya està pràcticament anivellada amb el 99, ocupa la quarta posició en l’àmbit espanyol per darrere de Madrid, el País Basc i Navarra, que assoleix respectivament els valors 114, 108 i 104. Aragó manté una notable proximitat amb Catalunya amb un 94 en relació amb el 100 de la UE, i si considerem la relació renda i risc de pobresa, arribarem a la conclusió que aquest perfil socioeconòmic presenta un millor aspecte en el cas d’Aragó que en el de Catalunya.
En relació amb el nostre context cultural, els valors són clarament més grans que València, només un 74% de la mitjana europea, Balears i el Llenguadoc-Rosselló. De fet, Catalunya presenta valors molt semblants o superiors a la major part de regions franceses amb l’excepció de l’Alvèrnia-Roine-Alps i naturalment la regió de París, que presenta un índex de 176. França des d’aquest punt de vista presenta una imatge molt desequilibrada. Un conjunt del país que se situa poc o molt per sota de la mitjana europea, amb les excepcions apuntades, i una regió de París que s’eleva a nivells estratosfèrics, només superats per regions del sud d’Irlanda. També cal apuntar que l’altra referència clàssica de Catalunya, la Llombarda, està situada a molta distància de nosaltres amb un 123%, però és que fins i tot la regió del Lazio, que acull la capital Roma, presenta un millor PIB per càpita d’igual poder adquisitiu que Catalunya.
Finalment, és interessant contemplar la productivitat laboral, amb el que es pot constatar la relació amb la referència de la renda per càpita. Catalunya en aquest indicador presenta una situació no substancialment diferent que el conjunt d’Espanya, si bé que millor que la majoria.
Tota la península, amb l’excepció del País Basc, se situa per sota del valor 100 comunitari, mentre que Euskadi assoleix el 101 i, per tant, enrasa amb aquella magnitud europea. En aquest cas França presenta uns resultats molt millors i, en conseqüència, és un senyal de major competitivitat. Per exemple, si quan parlàvem de la renda en termes d’igual poder adquisitiu, Catalunya avançava clarament el Llenguadoc, ara amb relació a la productivitat laboral nominal passa a la inversa perquè aquesta regió assoleix el 109, mentre que Catalunya se situa en el 94.
Amb valors millors, a més de l’esmentat País Basc, trobem Navarra i Madrid amb 98 i 97 respectivament. Per tant, hi ha una relació prou evident entre aquest factor de la productivitat i els resultats amb renda per càpita. Sent això així, les regions franceses tendirien a aproximar-se a Catalunya en relació amb els ingressos a causa de la seva millor productivitat laboral.
Loading ...
