En format virtual aquest dijous 2 de març es va realitzar la primera “Conversa sobre Barcelona“, adreçada principalment als signants de la declaració sobre la superilla i el tramvia de la Diagonal.
En aquesta primera ocasió, l’objectiu era mantenir una conversa distesa, informal, sense ponents ni conferenciants, per facilitar el millor coneixement de tots plegats i poder formular amb tota llibertat els punts de vista de cadascú sobre la situació de Barcelona i el què es pot fer.
Les intervencions van estar precedides d’una intervenció del Sr. Eugeni Gay, destacat jurista, membre emèrit del Tribunal Constitucional i antic degà del col·legi d’Advocats de Barcelona i del d’Advocats d’Espanya. Però, la seva intervenció va ser més aviat com un testimoni més del què significa avui en dia viure i treballar a l’Eixample, afectat per les polítiques de Colau. El panorama que va descriure de dificultats en la vida quotidiana, que a més es multipliquen com més grans són les persones o més limitacions tenen en la seva mobilitat personal, va ser un reflex de la situació que molts altres estan vivint. De manera especial aquells que tenen la seva feina o llar al carrer València, terriblement afectats per la insolvent decisió d’impedir la circulació per Consell de Cent, fet que agreuja el desequilibri que ja existia en els eixos en sentit oest-est que travessen l’Eixample.
Una de les intervencions, metge de professió, va assenyalar que considera que els nivells actuals de contaminació i de soroll del carrer València vulneren de molt els límits establerts i, per tant, constitueixen una infracció flagrant, que té com a conseqüència un dany per a la salut de les persones.
Des de Converses a Catalunya ens comprometem a estudiar la viabilitat jurídica d’una acció d’aquesta mena en defensa de la salut de les persones i el respecte a la llei. No volem fer volar coloms i, per tant, cal estar segurs que una acció de naturalesa judicial d’aquest tipus té recorregut i tampoc caure en l’extrem contrari de constatar que el problema existeix i no estudiar si és possible un abordatge jurídic. Aquest seria un primer fruit de la trobada.
Va haver-hi més intervencions, com és lògic al llarg d’una sessió que es va estendre al llarg d’1 hora i en la qual es demanava que les intervencions fossin breus, petició que tothom va atendre d’una forma exemplar.
Joan Josep Folchi, de l’associació Barcelona Districte Federal, va exposar que més enllà de la ciutat, l’Eixample és el nucli centrar de l’àrea metropolitana i el que vol fer Colau té una clara afectació en tot aquest territori, malgrat que s’hagi tramitat només com un simple pla d’obra, com si es tractés d’arreglar el paviment d’un carrer.
Miro i Ardèvol, per la seva banda, va assenyalar que més enllà de la superilla, la finalitat de la política de Colau i Janet Sanz té dos noms: “evaporació” i decreixement. Janet Sanz està convençuda, i així ho predica internament, que com més impediments es posin a la circulació de cotxe, amb més facilitat aquests s'”evaporaran”. Pel que es veu, la tinent alcalde d’Urbanisme considera que tots els que fan servir el vehicle ho fan com a opció lliure i no com a fruit d’una necessitat.
Però, aquest fet tampoc els preocupa perquè l’altra gran concepció que s’amaga darrere la superilla i la reducció radical de la mobilitat privada és el decreixement de l’activitat econòmica de Barcelona. D’aquesta qüestió Colau no en parla en el seu discurs de consum intern, però quan acudeix a determinats fòrums internacionals, sobretot en l’àmbit de l’ecologisme, fa bandera d’aquesta política i de fet té un gran reconeixement per aquesta raó, perquè es proposa fer decréixer substancialment l’activitat econòmica de Barcelona.
De les diverses intervencions també va sorgir, i aquest seria un segon fruit de la trobada, la conveniència de fer un acte presencial conjuntament amb altres entitats que participen dels mateixos criteris, començant per la ja al·ludida Barcelona Districte Federal. Per tant, estem emplaçats a dur a terme aquesta altra iniciativa previsiblement passat Setmana Santa.
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.