El cas de corrupció més gran que s’ha produït a Espanya és el que es va donar a la Junta d’Andalusia. La seva importància és deguda a la durada en el temps de l’anomalia i la quantitat de diners. El resultat ha estat el de dos presidents de la comunitat condemnats, un fet totalment insòlit.
Però malgrat aquest precedent, Sánchez, el candidat del PSOE, arriba al govern per primera vegada gràcies a un vot de censura guanyador contra Rajoy, que té com a ariet fonamental la corrupció del PP.
En el seu moment, l’actual president del govern va aixecar la bandera de la lluita contra la corrupció. Ens trobàvem en el 2018, han passat 4 anys i la pregunta necessària és: aquella bandera, aquells fets concrets, a què han donat lloc? S’ha enfortit el sistema d’inspecció i control de les administracions públiques? La fiscalia té més capacitat d’actuar? S’ha reforçat la justícia amb més mitjans? S’ha legislat per millorar els mecanismes d’informació, transparència i control? La resposta és un rotund “no”.
Sánchez al llarg de 4 anys no ha fet absolutament res per deixar en herència un país en el qual les administracions públiques fossin més transparents i on hi hagués una millor garantia per evitar el mal de la corrupció. Al revés, l’única modificació legal que ha fet ha estat per desvirtuar el delicte de malversació, en uns termes tals que han generat alarma en la comissió del Parlament Europeu que recentment ha visitat Espanya per conèixer com estaven funcionant els fons Next Generation. És evident que els seus membres no han sortit amb l’esperit tranquil·litzat.
I ara, poc abans de les eleccions, li rebota la corrupció amb el cas de la trama del “mitjancer” i el diputat socialista per Canàries Tito Berni. Hi ha algunes persones més implicades, com el que era parent de Tito Berni i director general de Ramaderia del govern de Canàries. I també, i és un aspecte particularment fosc, el d’un general de la Guàrdia Civil que és l’únic que de moment està a la presó. L’alarma s’ha disparat en el govern espanyol perquè les declaracions del mitjancer afecten potencialment altres diputats socialistes.
Però tan preocupant com això, pot ser que la informació visual i textual intervinguda en el mòbil del mitjancer ha donat lloc al fet que el jutjat obrís altres peces separades; això sense considerar les implicacions que pot presentar el cas d’un general de la Guàrdia Civil empresonat. Però tan interessant com això resulta, en aquest cas, com posa en evidència les carències plurals d’alguns polítics del partit socialista en aquest cas.
Una de les característiques que atrau la morbosa atenció sobre ell són les farres amb què intentaven aconseguir gestions favorables utilitzant prostitutes i possiblement, però això cal demostrar-ho, droga. En el cas de les prostitutes és evident, però alhora el diputat socialista Berni en el seu compte de Twitter exhibia l’altra cara de la moneda, la del “feminisme” del PSOE amb frases com: “no ens aturarem en la lluita pels drets de les dones. Feliç dia de la dona 8 de març”. “L’ús del llenguatge inclusiu visibilitza a la dona a l’espai públic”. Algunes són, a més, memorables com aquestes: “Soc un dels 5,4 milions de socialistes que no accepten ni a Rajoy ni les seves polítiques que afavoreixen la corrupció” i dona una raó que ara esdevé exemplar “perquè qui ven el cul no caga tranquil”. També es pot apreciar amb aquests tuits la qualitat literària del diputat del PSOE.
I és que darrere de tot plegat hi ha un fet evident que no es vol plantejar. La corrupció econòmica és conseqüència de la corrupció moral, és a dir, de l’existència de dobles comportament. Un amb relació al discurs polític i l’altre amb la pràctica de vida. El gran dèficit de la nostra política no és de lleis, sinó de virtuts. No és possible una política honesta sense diputats virtuosos.
I aquesta és la qüestió, difícilment se sortirà d’aquest cercle viciós, que ara torna a afectar en gran manera al PSOE de Sánchez, si la societat no comença per reclamar en aquells que la representen l’exercici de les virtuts. És clar que per fer-ho haurien de recuperar el sentit d’aquest concepte, perquè ha estat tan maltractat que ni tan sols en tenim una constància massa clara del què significa.
